Mactar Thiam Fall, a "Singulars": "Al Senegal, el nom de Catalunya està lligat al del Barça"
El mestre i realitzador senegalès explica que "els joves senegalesos arriben aquí amb la il·lusió de tenir una vida millor, però aviat s'adonen que aquí la vida també és molt dura".
Mactar Thiam Fall és mestre i realitzador de documentals. És el director de la sèrie documental "Bitim réew" ("Fora de casa"). Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:
"Al Senegal, el nom de Catalunya està lligat al del Barça. Fins al punt que l'any 2006 molts joves que van emigrar tenien un eslògan: "Barça ou barzakh", que es podria traduir com "Barça o mort", "O anem a Barcelona o morirem". "Barzakh", segons l'Alcorà, és el lloc on són les ànimes dels que han mort".
"Els joves senegalesos arriben aquí amb la il·lusió de tenir una vida millor, però aviat s'adonen que aquí la vida també és molt dura. Abans de venir no sabien que, per treballar, han de tenir papers. No tenien prou informació abans de sortir del país; per això amb els meus documentals jo vull obrir un debat al Senegal, vull conscienciar la gent jove que la realitat a Europa és molt diferent de com la imaginen".
"Al Senegal el percentatge d'atur juvenil és del 60%, i tenim una població molt jove: el 54 per cent de la població té entre 18 i 30 anys. I què poden fer? El mateix que fan els joves d'aquí, que se'n van a buscar feina fora".
"Ha de canviar la visió que tenen els joves sobre tornar al Senegal. Haver de tornar no és cap vergonya ni s'han de sentir fracassats. El viatge sempre és experiència. En l'època de les independències, molts africans van venir a Europa a formar-se per després tornar als seus països i aprofitar aquesta formació. Ara hauria de ser igual. El viatge l'hauríem de veure com un viatge de formació. Les experiències apreses per un jove immigrant tenen més valors que els diners. Hi ha d'haver un canvi de mentalitat".
"Al Senegal tenim un islam moderat perquè els nostres líders espirituals s'han desmarcat dels àrabs. Els àrabs incorporen la seva cultura a l'islam i interpreten l'Alcorà a la seva manera. Pels nostres líders religiosos, l'única guerra santa és la guerra contra el propi ego".
"Hi ha molts tipus de racisme. Hi ha un racisme perfectament identificat, que seria el dels grups neonazis que tenen una ideologia xenòfoba. Hi ha també un racisme institucional, que és el de les autoritats i els governs, que fan unes lleis que discriminen les persones pel seu origen i procedència. Després hi ha un racisme més difús, perquè si ho preguntem tothom dirà que no és racista, però és aquella actitud que fa que alguns grups de persones es creguin superiors a altres. A banda de les fronteres geogràfiques hi ha altres fronteres que cal vèncer".
"Cada nació té un eix fonamental. Al Senegal tenim un eix intocable que són els vincles que tenim entre les diferents ètnies que formen el país. A Catalunya aquest eix fonamental és la llengua catalana. Les persones que viuen aquí han d'aprendre el català i han de saber que no es pot atacar el català".
"Els catalans tenen el dret d'escollir el seu futur, això ningú ho pot negar".
"Al Senegal, el nom de Catalunya està lligat al del Barça. Fins al punt que l'any 2006 molts joves que van emigrar tenien un eslògan: "Barça ou barzakh", que es podria traduir com "Barça o mort", "O anem a Barcelona o morirem". "Barzakh", segons l'Alcorà, és el lloc on són les ànimes dels que han mort".
"Els joves senegalesos arriben aquí amb la il·lusió de tenir una vida millor, però aviat s'adonen que aquí la vida també és molt dura. Abans de venir no sabien que, per treballar, han de tenir papers. No tenien prou informació abans de sortir del país; per això amb els meus documentals jo vull obrir un debat al Senegal, vull conscienciar la gent jove que la realitat a Europa és molt diferent de com la imaginen".
"Al Senegal el percentatge d'atur juvenil és del 60%, i tenim una població molt jove: el 54 per cent de la població té entre 18 i 30 anys. I què poden fer? El mateix que fan els joves d'aquí, que se'n van a buscar feina fora".
"Ha de canviar la visió que tenen els joves sobre tornar al Senegal. Haver de tornar no és cap vergonya ni s'han de sentir fracassats. El viatge sempre és experiència. En l'època de les independències, molts africans van venir a Europa a formar-se per després tornar als seus països i aprofitar aquesta formació. Ara hauria de ser igual. El viatge l'hauríem de veure com un viatge de formació. Les experiències apreses per un jove immigrant tenen més valors que els diners. Hi ha d'haver un canvi de mentalitat".
"Al Senegal tenim un islam moderat perquè els nostres líders espirituals s'han desmarcat dels àrabs. Els àrabs incorporen la seva cultura a l'islam i interpreten l'Alcorà a la seva manera. Pels nostres líders religiosos, l'única guerra santa és la guerra contra el propi ego".
"Hi ha molts tipus de racisme. Hi ha un racisme perfectament identificat, que seria el dels grups neonazis que tenen una ideologia xenòfoba. Hi ha també un racisme institucional, que és el de les autoritats i els governs, que fan unes lleis que discriminen les persones pel seu origen i procedència. Després hi ha un racisme més difús, perquè si ho preguntem tothom dirà que no és racista, però és aquella actitud que fa que alguns grups de persones es creguin superiors a altres. A banda de les fronteres geogràfiques hi ha altres fronteres que cal vèncer".
"Cada nació té un eix fonamental. Al Senegal tenim un eix intocable que són els vincles que tenim entre les diferents ètnies que formen el país. A Catalunya aquest eix fonamental és la llengua catalana. Les persones que viuen aquí han d'aprendre el català i han de saber que no es pot atacar el català".
"Els catalans tenen el dret d'escollir el seu futur, això ningú ho pot negar".
