"De l'altra banda", diari d'un segrest: un documental sobre el perdó i el diàleg

"Abans de morir, la meva mare em va dir que perdonava els segrestadors, i que no volia que ningú més hagués de viure la seva experiència." El perdó. Aquest va ser el llegat més important que Beatriz Echevarry va deixar als seus fills, tot i que haurien de passar uns quants anys abans no en fossin conscients. L'abril del 2004, les FARC van segrestar Beatriz Echevarry i un cosí seu quan estaven de vacances al departament del Guainía, al sud-est de Colòmbia. El captiveri va durar 603 dies, 20 mesos durant els quals els van anar movent d'un lloc a un altre, sempre enmig de la selva. Beatriz va deixar constància del segrest en un diari que va escriure durant tots els dies que va estar en mans de la guerrilla. El diari de Beatriz, punt de partida de la recerca que dona peu al documental ("60 minuts"/3cat) Beatriz Echevarry va morir el 2012, tot just a l'inici de les converses de pau entre el govern colombià i la guerrilla, però sense arribar a veure la desmobilització de les FARC. Abans de morir, va expressar el seu perdó. Un gest que Iván i Papeto Guarnizo, els fills, no van entendre. El segrest de la mare els havia causat una ferida molt profunda que cap dels dos havia afrontat ni compartit amb l'altre. Els acords de pau entre l'Estat i les FARC es van firmar el 2016. A finals del 2018, la majoria dels guerrillers havien lliurat les armes. És llavors que Iván Guarnizo decideix reconstruir el captiveri de la mare i, el més complicat, localitzar els milicians que la van custodiar. Un dels llocs que visiten els germans Guarnizo durant la reconstrucció del segrest ("60 minuts"/3cat) Omplir el buit Amb el diari de la mare com a brúixola, els dos germans emprenen el viatge. Les seves pàgines descriuen els llocs per on van passar i els noms dels guerrillers amb qui van conviure. El documental reconstrueix aquest recorregut i explora un moment tan dolorós per a la família que cap dels dos germans va abordar mai, ni entre ells, ni amb la mare. Beatriz, en canvi, en va parlar molt. Però ells no se l'escoltaven. El diari de Beatriz permet reconstruir els canvis d'ubicació durant el segrest ("60 minuts"/3cat) El viatge els fa constatar la duresa de les condicions en què Beatriz i el seu cosí havien viscut durant els dos anys de captiveri. Enmig de la selva, entre muntanyes, canviant d'ubicació per no ser descoberts. Però també omple el buit que l'absència forçada de Beatriz havia deixat en Iván i en Papeto, i els permet compartir el dolor que van experimentar durant aquells mesos. No havien abordat mai la qüestió. Güérima El quadern revela també una realitat que els confón: Beatriz havia establert una relació afectuosa amb els guerrillers, especialment amb qui comandava el grup, a qui anomena Güérima. "Ni el meu germà ni jo vam entendre mai l'afecte que ella sentia per molts dels guerrillers que la van mantenir segrestada." El viatge s'acaba, però Iván continua amb la missió de localitzar Güérima. Finalment, aconsegueix parlar-hi per telèfon. L'exguerriller accepta trobar-se amb els dos fills de Beatriz i els rep a casa seva. Els germans Guarnizo mantenen una llarga i sincera conversa amb Güérima ("60 minuts"/3cat) La conversa amb Güérima desferma noves emocions, tant en els dos germans com en l'exguerriller, que assegura que entre ell i Beatriz i el seu cosí es va establir una relació afectuosa. "Els veia com a uns pares i sé que ells a mi em veien com a un fill." El diàleg amb l'exguerriller, d'una profunda honestedat per part de tots tres, posa el punt final a la recerca de respostes dels germans Guarnizo i els fa adonar que el perdó de la mare abans de morir és el que ara els permet, finalment, perdonar. Una pau relativa Els acords de pau del 2016 van suposar la desmobilització de la majoria de guerrillers de les FARC, però no van posar fi al conflicte. Diversos actors armats continuen operant a Colòmbia, sobretot a les zones rurals. Més de 400 exguerrillers han estat assassinats en els darrers vuit anys. Els defensors dels drets humans i els líders socials són també víctimes d'aquesta violència. Fitxa tècnica "De l'altra banda" és un documental dirigit per Iván Guarnizo i produït per Gusano Films. Direcció de fotografia: Carlos Villaoslada. Guió: Iván Guarnizo i Nuria Polo Producció executiva: Jorge Caballero, Rosa Mercedes Ramos i Pablo de la Chica. Muntatge: Iván Guarnizo i Ariadna Ribas

"De l'altra banda", diari d'un segrest: un documental sobre el perdó i el diàleg

Dos germans afronten les ferides durant el recorregut geogràfic i emocional que reconstrueix el captiveri de 600 dies que va viure la mare a la selva colombiana