Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en difere...

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020. Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer. Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous. La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l'especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament. El problema d'Espanya és que no s'han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració. Joan Castillo creu que Catalunya ha d'establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l'educació, les empreses i l'economia productiva. Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l'automoció i la química i sectors com el de la biomedicina. Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d'automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països? Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l'oliva o la fruita seca? Com a consigna a tenir en compte ens diu: "Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi".

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en difere...

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020. Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer. Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous. La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l'especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament. El problema d'Espanya és que no s'han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració. Joan Castillo creu que Catalunya ha d'establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l'educació, les empreses i l'economia productiva. Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l'automoció i la química i sectors com el de la biomedicina. Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d'automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països? Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l'oliva o la fruita seca? Com a consigna a tenir en compte ens diu: "Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi".

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en difere...

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020. Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer. Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous. La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l'especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament. El problema d'Espanya és que no s'han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració. Joan Castillo creu que Catalunya ha d'establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l'educació, les empreses i l'economia productiva. Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l'automoció i la química i sectors com el de la biomedicina. Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d'automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països? Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l'oliva o la fruita seca? Com a consigna a tenir en compte ens diu: "Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi".

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en difere...

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020. Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer. Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous. La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l'especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament. El problema d'Espanya és que no s'han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració. Joan Castillo creu que Catalunya ha d'establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l'educació, les empreses i l'economia productiva. Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l'automoció i la química i sectors com el de la biomedicina. Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d'automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països? Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l'oliva o la fruita seca? Com a consigna a tenir en compte ens diu: "Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi".

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en difere...

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE. Professionalment sempre s'ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020. Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer. Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous. La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l'especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament. El problema d'Espanya és que no s'han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració. Joan Castillo creu que Catalunya ha d'establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l'educació, les empreses i l'economia productiva. Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l'automoció i la química i sectors com el de la biomedicina. Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d'automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països? Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l'oliva o la fruita seca? Com a consigna a tenir en compte ens diu: "Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi".

Jorge Verstrynge

Jorge Verstrynge