"Padrina de guerra, cartes des del front", a "Segle XX"
Un documental espanyol que proposa un tema singular poc tractat dels conflictes bèl·lics del segle XX: el fenomen de les padrines de guerra.
Aquesta setmana "Segle XX" presenta "Padrina de guerra, cartes des del front", un documental espanyol produït el 2006 que proposa un tema singular, una faceta molt poc tractada dels conflictes bèl·lics del segle XX: el fenomen de les padrines de guerra.
Tot i que el programa, construït amb testimonis molt interessants, se centra en les padrines durant la guerra civil espanyola i, cinc dècades més tard, durant la guerra de les Malvines del 1982, l'origen de les padrines es troba en la França de la Primera Guerra Mundial, i és una conseqüència de les característiques d'aquell conflicte, que no tenien precedents en la història: millions de soldats de lleva mobilitzats durant anys, entaforats mesos i mesos en les mateixes trinxeres inhòspites, enfrontats a armes noves i terrorífiques com els gasos asfixiants i, per tant, molt vulnerables al desànim, a la desmoralització, a la depressió.
En aquestes circumstàncies, que el soldat rebés d'una o diverses remitents desconegudes cartes afectuoses interessant-se per ell, explicant-li coses de la rereguarda, desitjant-li sort, etcètera, i encara més que ell les pogués contestar relatant les seves vivències quotidianes del front, coquetejant amb una dona que imaginava jove i bonica, compartint amb algú les seves pors, tot això es va demostrar ben aviat terapèutic, extraordinàriament positiu de cara a mantenir la moral de la tropa i la connexió emocional entre aquesta i els civils. Així, doncs, les autoritats militars van potenciar el fenomen, que fins al 1918 es va estendre sobretot pels països llatins.
A partir d'aleshores, totes les guerres lliurades al món occidental van conèixer la correspondència entre les padrines i els seus afillats, que sovint incloïa trameses de tabac, menjar, roba d'abric o diaris. N'hi va haver durant les campanyes espanyoles al Marroc dels anys 20, durant la guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai als anys 30 i durant la guerra civil espanyola, val a dir que molt més en el bàndol franquista que no en el republicà. Es tractava d'un costum molt lligat als soldats de lleva, no pas a les tropes professionals, i per tant va florir de nou durant la Segona Guerra Mundial, però també en el curs de les campanyes colonials portugueses a l'Àfrica, o en la breu guerra de les Malvines, l'abril-juny de 1982. En aquest últim cas, el règim militar argentí mobilitzà com a padrines dels seus soldats escolars de 13 o 14 anys, convençudes d'estar complint un deure patriòtic.
Tot i que el programa, construït amb testimonis molt interessants, se centra en les padrines durant la guerra civil espanyola i, cinc dècades més tard, durant la guerra de les Malvines del 1982, l'origen de les padrines es troba en la França de la Primera Guerra Mundial, i és una conseqüència de les característiques d'aquell conflicte, que no tenien precedents en la història: millions de soldats de lleva mobilitzats durant anys, entaforats mesos i mesos en les mateixes trinxeres inhòspites, enfrontats a armes noves i terrorífiques com els gasos asfixiants i, per tant, molt vulnerables al desànim, a la desmoralització, a la depressió.
En aquestes circumstàncies, que el soldat rebés d'una o diverses remitents desconegudes cartes afectuoses interessant-se per ell, explicant-li coses de la rereguarda, desitjant-li sort, etcètera, i encara més que ell les pogués contestar relatant les seves vivències quotidianes del front, coquetejant amb una dona que imaginava jove i bonica, compartint amb algú les seves pors, tot això es va demostrar ben aviat terapèutic, extraordinàriament positiu de cara a mantenir la moral de la tropa i la connexió emocional entre aquesta i els civils. Així, doncs, les autoritats militars van potenciar el fenomen, que fins al 1918 es va estendre sobretot pels països llatins.
A partir d'aleshores, totes les guerres lliurades al món occidental van conèixer la correspondència entre les padrines i els seus afillats, que sovint incloïa trameses de tabac, menjar, roba d'abric o diaris. N'hi va haver durant les campanyes espanyoles al Marroc dels anys 20, durant la guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai als anys 30 i durant la guerra civil espanyola, val a dir que molt més en el bàndol franquista que no en el republicà. Es tractava d'un costum molt lligat als soldats de lleva, no pas a les tropes professionals, i per tant va florir de nou durant la Segona Guerra Mundial, però també en el curs de les campanyes colonials portugueses a l'Àfrica, o en la breu guerra de les Malvines, l'abril-juny de 1982. En aquest últim cas, el règim militar argentí mobilitzà com a padrines dels seus soldats escolars de 13 o 14 anys, convençudes d'estar complint un deure patriòtic.
