BÀSQUET

Jabari Parker, blaugrana fins al 2026

La bona sintonia entre club, jugador i afició ha estat clau en aquesta decisió

Jordi RobirosaActualitzat

Quan Jabari Parker va arribar al Barça hi havia dubtes. Les lesions havien castigat cruelment aquest número dos del draft; ningú no dubtava del seu enorme talent, però sí dels seus genolls. Tot i això, el duet Navarro-Mario Bruno ho va tenir clar.

Un contracte per un any amb un sou i una clàusula de rescissió per lesió: pagava la pena arriscar-se, van pensar les dues parts. I la veritat és que després d'uns inicis dubtosos, ràpidament tothom va veure que ens trobàvem davant d'un crac de proporcions destacables. Només calia que adaptés el seu joc --de constant u contra u-- a la realitat del bàsquet europeu: més grupal.

Parker és un tipus diferent. Recordo que en la primera entrevista que li vaig fer, poc després d'arribar, jo li vaig comentar la diferència de vida entre els Estats Units i Europa, i que Barcelona era una ciutat més petita que el seu Chicago natal. I ell em va contestar que això li agradava, que volia conèixer una altra cultura i que sabia que venia a un lloc interessant. I

Ara viu al centre de Barcelona, a l'Esquerra de l'Eixample, a prop de Rambla Catalunya i, sovint, es belluga amb metro. Està aprenent castellà --des dels temps d'Audie Norris que això no passava-- i s'interessa pel català: això ja és de traca i mocador.

Les seves declaracions agradaran als aficionats:

Estic molt agraït. Sempre he tingut molt bones sensacions aquí i només vull mantenir aquests bons moments amb més anys a Barcelona

Ha estat molt fàcil prendre la decisió i la tornaria a prendre deu vegades més si calgués. El que vull és donar el cent per cent per l'equip

Gaudeixo d'estar amb la gent. Em dóna energia i m'agrada caminar pel carrer. Si, també m'agrada agafar el transport públic. Soc un ciutadà més de Barcelona

 

 

 

 

Anar al contingut