El Barça surt viu de l'infern grec
El Barça surt viu de l'infern grec (EFE)
Bàsquet

Un Barça monumental supera l'Olympiacos a la pròrroga (80-82)

Amb aquesta victòria els blaugranes reprenen l'avantatge de pista

Jordi RobirosaActualitzat

El Barça ha apagat l'infern grec del Pireu. Dos tirs lliures anotats mig segon abans del final han permès als blaugranes guanyar l'Olympiacos (80-82) i recuperar el factor pista en el play-off dels quarts de final de l'Eurolliga. En el pitjor dels casos per als blaugranes, la sèrie tornarà al Palau.

Però, per on comencem la crònica? Quan al final del tercer període el Barça guanyava per sis punts de diferència (51-57) i havia jugat uns deu minuts sublims? Quan a 2'30" del final Petrusev ha fet un triple al límit del temps i col·locava el 67 a 63 final i tot semblava perdut? Quan Laprovittola anotava a cistella passada davant Fall (2.18) i forçava la pròrroga (80-80)? No, comencem ben bé pel final...

Falten poc més de tres segons per acabar el temps afegit quan Jabari Parker, l'home tranquil, llança de tres al límit del temps i falla. Però ves per on, l'àrbitre francès, que sembla sortit d'un concurs de culturisme, Difallah, assenyala una falta personal que provoca un veritable sisme al Pavelló de la Pau i l'Amistat.

Siguem honestos, distingits lectors, la falta no existia, i assenyalar-la a Grècia vol dir que al "referee" francès li va la marxa.

Parker, gat vell, anota els dos primers i llança a fallar el tercer. Botzina i final. Enfadament brutal de Bartzokas i el Barça a un pas de la final a 4.

Més enllà de les moltíssimes coses que han passat en el partit, el que sí que podem dir és que els catalans han jugat un partit sensacional, enormement seriós, amb una capacitat de patiment encomiable. Jugadors com Vesely, Satoransky --per fi Sato!--, Laprovittola, Rubio,  Hernangómez i Parker han competit a un nivell altíssim. "Chapeau" per als jugadors i "chapeau" per al Roger, que ha sabut llegir el partit en tot moment.

Dijous el Barça mirarà de tancar la sèrie al Pireu amb la tranquil·litat de saber que, si perd, té una altra oportunitat al Palau. I al Palau, amics lectors, en un partit decisiu és molt difícil guanyar-li, al Barcelona.

 

ARXIVAT A:
Eurolliga
Anar al contingut