Jack l'Esbudellador i Jekyll i Hyde, a "Cronos"
El primer "Cronos" ens acosta a un dels assassins en sèrie més famosos de la història. I en el segon, descobrim els fets reals que van inspirar la novel·la "L'estrany cas del doctor Jeckyll i el senyor Hyde".
"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que ofereix documentals històrics de gran factura, presenta aquesta setmana els dos capítols de "Jack l'Esbudellador. La història definitiva" i, a continuació, "Jekyll i Hyde: la història real".
"Jack l'Esbudellador. La història definitiva", 1a part (21.50)
Londres, capital de l'imperi britànic, 1888. Els súbdits de la reina Victòria estan atemorits: un assassí molt cruel campa lliure pels seus carrers. Fins i tot ha gosat escriure una nota a la policia que el busca, i la signa amb un nom terrorífic: Jack l'Esbudellador.
La psicosi que van generar els assassinats brutals d'unes prostitutes del barri de Whitechapel va fer que mai se sabés del cert quants crims va cometre el mateix assassí. La policia de Londres li va atribuir la mort de cinc dones, la majoria mig esquarterades, però el cert és que durant molt de temps bona part de les morts violentes que hi havia a la capital de l'imperi eren atribuïdes a Jack l'Esbudellador.
D'assassins en sèrie ja n'hi havia hagut abans, però a finals del segle XIX a la ciutat més avançada del món la premsa ja tenia un paper clau. Els diaris van començar a competir per veure qui disposava de la millor informació sobre l'assassí, i la policia es va haver d'esforçar per intentar capturar Jack, l'assassí esbudellador.
"Jack l'Esbudellador. La història definitiva", 2a part (22.35)
Qui era Jack l'Esbudellador? Un dels assassins en sèrie més famosos de la història. Poc se sap, fins ara, de la personalitat d'aquest criminal. Se li atribueixen directament cinc assassinats. Entre l'agost i el novembre de 1888, cinc noies que es dedicaven a la prostitució van aparèixer degollades al barri londinenc de Whitechapel. Els crims van ser especialment horribles i sagnants. Diverses víctimes van ser trossejades i torturades.
Però un dia, quan encara no hi havia pistes fiables, l'assassí va deixar de matar. Què havia passat? Mai no es va saber del cert qui havia estat realment Jack l'Esbudellador. La manera de matar, l'obsessió per la sang, el període en què es van cometre els crims... Tots aquests factors van fer assenyalar en aquell moment diversos homes com a possibles assassins. Però cap no va arribar a ser inculpat.
Amb els anys, els investigadors han regirat les antigues proves i han acusat altres homes com a possibles autors dels fets, entre d'altres l'escriptor Lewis Carroll o un membre de la casa reial britànica, el príncep Albert Víctor, però no se n'ha pogut provar mai l'autoria.
"Jekyll i Hyde: la història real" (23.30)
"L'estrany cas del doctor Jeckyll i el senyor Hyde" és una de les novel·les més impactants dels últims cent cinquanta anys. La història d'un metge assenyat i bondadós que quan beu un beuratge es transforma en un home monstruós i malvat va colpir els lectors des de l'aparició del llibre, el 1886. L'autor, Robert Louis Stevenson, que ja havia publicat "L'illa del tresor", va obtenir un èxit rotund amb aquesta novel·la fantàstica.
Fantàstica? Potser no tant. Stevenson es va inspirar per escriure-la en una història real, la d'un fuster d'Edimburg, com ell, que havia viscut un segle abans. Aquest fuster, un home respectat i de bona posició durant el dia, es transformava compulsivament cada vespre, quan sortia per la porta del darrere de casa, en un dels principals delinqüents de la ciutat.
Però és que, a més, Stevenson també era en certa manera Jeckyll i Hyde al mateix temps. Havia estat educat molt rígidament i havia volgut trencar amb les convencions. A més, també, com el doctor Jeckyll, depenia de les drogues que consumia tant per alleugerir els seus dolors com per submergir-se en un món totalment diferent del que, en principi, li pertocava.
El documental de "Cronos" ens proposa un joc de miralls fascinant. D'una banda, la història de Jeckyll i Hyde i la seva inspiració en fets reals; i de l'altra, la vida de vegades turmentada, de vegades desmesurada, de l'escriptor Robert Louis Stevenson. Saltarem de l'Edimburg de finals del segle XVIII als Estats Units o a la Polinèsia d'un segle després, mentre, de fons, veurem la narració d'un conte d'horror.
"Jack l'Esbudellador. La història definitiva", 1a part (21.50)
Londres, capital de l'imperi britànic, 1888. Els súbdits de la reina Victòria estan atemorits: un assassí molt cruel campa lliure pels seus carrers. Fins i tot ha gosat escriure una nota a la policia que el busca, i la signa amb un nom terrorífic: Jack l'Esbudellador.
La psicosi que van generar els assassinats brutals d'unes prostitutes del barri de Whitechapel va fer que mai se sabés del cert quants crims va cometre el mateix assassí. La policia de Londres li va atribuir la mort de cinc dones, la majoria mig esquarterades, però el cert és que durant molt de temps bona part de les morts violentes que hi havia a la capital de l'imperi eren atribuïdes a Jack l'Esbudellador.
D'assassins en sèrie ja n'hi havia hagut abans, però a finals del segle XIX a la ciutat més avançada del món la premsa ja tenia un paper clau. Els diaris van començar a competir per veure qui disposava de la millor informació sobre l'assassí, i la policia es va haver d'esforçar per intentar capturar Jack, l'assassí esbudellador.
"Jack l'Esbudellador. La història definitiva", 2a part (22.35)
Qui era Jack l'Esbudellador? Un dels assassins en sèrie més famosos de la història. Poc se sap, fins ara, de la personalitat d'aquest criminal. Se li atribueixen directament cinc assassinats. Entre l'agost i el novembre de 1888, cinc noies que es dedicaven a la prostitució van aparèixer degollades al barri londinenc de Whitechapel. Els crims van ser especialment horribles i sagnants. Diverses víctimes van ser trossejades i torturades.
Però un dia, quan encara no hi havia pistes fiables, l'assassí va deixar de matar. Què havia passat? Mai no es va saber del cert qui havia estat realment Jack l'Esbudellador. La manera de matar, l'obsessió per la sang, el període en què es van cometre els crims... Tots aquests factors van fer assenyalar en aquell moment diversos homes com a possibles assassins. Però cap no va arribar a ser inculpat.
Amb els anys, els investigadors han regirat les antigues proves i han acusat altres homes com a possibles autors dels fets, entre d'altres l'escriptor Lewis Carroll o un membre de la casa reial britànica, el príncep Albert Víctor, però no se n'ha pogut provar mai l'autoria.
"Jekyll i Hyde: la història real" (23.30)
"L'estrany cas del doctor Jeckyll i el senyor Hyde" és una de les novel·les més impactants dels últims cent cinquanta anys. La història d'un metge assenyat i bondadós que quan beu un beuratge es transforma en un home monstruós i malvat va colpir els lectors des de l'aparició del llibre, el 1886. L'autor, Robert Louis Stevenson, que ja havia publicat "L'illa del tresor", va obtenir un èxit rotund amb aquesta novel·la fantàstica.
Fantàstica? Potser no tant. Stevenson es va inspirar per escriure-la en una història real, la d'un fuster d'Edimburg, com ell, que havia viscut un segle abans. Aquest fuster, un home respectat i de bona posició durant el dia, es transformava compulsivament cada vespre, quan sortia per la porta del darrere de casa, en un dels principals delinqüents de la ciutat.
Però és que, a més, Stevenson també era en certa manera Jeckyll i Hyde al mateix temps. Havia estat educat molt rígidament i havia volgut trencar amb les convencions. A més, també, com el doctor Jeckyll, depenia de les drogues que consumia tant per alleugerir els seus dolors com per submergir-se en un món totalment diferent del que, en principi, li pertocava.
El documental de "Cronos" ens proposa un joc de miralls fascinant. D'una banda, la història de Jeckyll i Hyde i la seva inspiració en fets reals; i de l'altra, la vida de vegades turmentada, de vegades desmesurada, de l'escriptor Robert Louis Stevenson. Saltarem de l'Edimburg de finals del segle XVIII als Estats Units o a la Polinèsia d'un segle després, mentre, de fons, veurem la narració d'un conte d'horror.
