Els millors moments de Tomeu Penya
Albert Om ha passat dos dies a casa de Tomeu Penya a Mallorca. El cantautor, nascut a Vilafranca de Bonany, ens explica A "El convidat" la seva peripècia vital ara que ha arribat a la maduresa. Repassem els millors moments del programa.
En aquest episodi d'"El convidat", ente riures, a casa seva, envoltat de gossos i agapornis, sentim Tomeu Penya parlar dels seus errors i dels seus encerts, de com va començar en el món de la música, dels referents i de la mirada dels altres sobre la seva forma de vida.
Tomeu Penya recorda que la primera guitarra li va comprar el seu pare amb els pocs diners que tenia, trencant un destí que semblava que l'obligava a treballar al camp; declara que va perdre l'interès per fer-se capellà amb l'arribada del turisme a Mallorca i assegura que encara manté la influència d'Elvis en la seva música. També ens diu que l'ús del capell als seus concerts, un dels seus trets identitaris, respon més al gust del seu públic que a una decisió personal.
Així recorda els seus inicis:
L'autor de "Mallorquins i catalans" ens mostra també sense embuts la seva cara més coneguda, la de bonvivant incorrecte. Sota l'afirmació "M'han d'acceptar com sóc i no com voldrien que fos" i sabent que li comportarà crítiques, ens explica el valor que li dóna al sexe i es ratifica en el seu amor incondicional per les dones en plural.
Al seu estudi, una cursiosa finestra tapiada explica moltes coses s'aquest tarannà:
Tomeu Penya recorda que la primera guitarra li va comprar el seu pare amb els pocs diners que tenia, trencant un destí que semblava que l'obligava a treballar al camp; declara que va perdre l'interès per fer-se capellà amb l'arribada del turisme a Mallorca i assegura que encara manté la influència d'Elvis en la seva música. També ens diu que l'ús del capell als seus concerts, un dels seus trets identitaris, respon més al gust del seu públic que a una decisió personal.
Així recorda els seus inicis:
L'autor de "Mallorquins i catalans" ens mostra també sense embuts la seva cara més coneguda, la de bonvivant incorrecte. Sota l'afirmació "M'han d'acceptar com sóc i no com voldrien que fos" i sabent que li comportarà crítiques, ens explica el valor que li dóna al sexe i es ratifica en el seu amor incondicional per les dones en plural.
Al seu estudi, una cursiosa finestra tapiada explica moltes coses s'aquest tarannà:
