"El camí de l'escola. Paranà", a "El documental"
Una mirada singular a les difícils condicions d'accés a una escola del Brasil.
Aquest dijous, 2 d'octubre a les 23.10, "El documental" emet de nou "El camí de l'escola. Paranà", una pel·lícula sobre la realitat del Brasil dels nostres dies vista a través d'un aspecte molt concret, l'educació, dirigida per Heloisa Passos l'any 2006. Prenent com a punt de partida el camí que segueixen els nens per anar diàriament a l'escola, el documental vol mostrar la vida quotidiana d'unes famílies que veuen en l'escola un dels mitjans fonamentals per donar noves perspectives de futur als seus fills i oferir-los opcions que van més enllà de les maneres de viure tradicionals.
L'escenari on transcorre la història és la Colônia Castelhano, a l'estat de Paranà, al sud del Brasil, un poble enmig de les muntanyes, envoltat de boscos i plantacions de bananes, travessat per diversos rius i on els habitants viuen bàsicament de l'agricultura. El poble és força lluny de qualsevol nucli de població important i els seus homes, dones i nens estan marcats no només per la senzillesa, la solidaritat i, a vegades, la felicitat de les seves vides, sinó també per haver-se d'enfrontar a una realitat força dura que pateixen diàriament.
Els nens del poble han de fer front a un difícil accés a l'escola. L'escola és força lluny de casa seva i, per arribar-hi, han de seguir durant molta estona camins força complicats. Per què? És una opció valenta, la que les famílies prenen de cara a oferir als seus fills la possibilitat de veure un món que es troba més enllà de la complicada realitat geogràfica que els constreny. Una caminada de més d'una hora és un bon senyal que creuen en la possibilitat de canviar el seu futur. És possible fer front a l'esdevenidor no com si aquest fos un regal immòbil sinó com una cosa que podem canviar, i l'escola és l'eina que ha de facilitar aquest canvi.
"El camí de l'escola. Paranà" mostra les expectatives amb relació a l'ensenyament a través de la vida quotidiana d'aquesta comunitat. Què mou aquestes famílies a no deixar d'enviar el seus fills a l'escola, malgrat les difícils condicions en què hi han d'accedir? El camí físic cap a l'escola descobreix una trajectòria de lluita per la supervivència, plena de moments difícils i de satisfaccions, de felicitat i d'emocions.
Aquest documental va obtenir el Premi de Cinema i Vídeo del govern de Paranà 2004/2005.
Fitxa tècnica:
Direcció: Heloisa Passos
Guió: Emilia Hardy, Fernanda Rondon i Heloisa Passos
Fotografia: Heloisa Passos
So: Valéria Ferro, Roberto Carlos i Ulisses Galetto
Música: Jaime Zenamon
Producció: Heloisa Passos i Tina Hardy
Web: www.maquina.pro.br
La directora, Heloisa Passos, era una adolescent quan va començar a fotografiar els amics, les festes familiars i el teatre. L'any 1986 va deixar els estudis d'Agronomia per estudiar Cinematografia, i va participar en el seu primer taller l'any 1988 a Curitiba, Brasil. Heloisa va crear Maquina Productions i va dirigir el seu primer vídeo l'any 1989. Un any més tard es va traslladar a São Paulo i va començar a treballar en la indústria cinematogràfica com a ajudant de càmera. L'any 1992 va participar en el taller de càmeres ARRI a Munic. L'any 1996, va començar a treballar com a directora de fotografia. El seu treball comprèn la participació en més de vint curts i llargs entre els quals podem destacar "Brazil Women" de Malu de Martino, "Teen Mothers" de Sandra Werneck, "KFZ-1348" de Gabrile Mascaro i Marcelo Pedroso, "Carranca de Acrilico Azul Piscina" de Karim Aïnouz i Marcelo Gomes i "Manda Bala" de Jason Kohn. Heloisa és membre de l'Associació Cinematogràfica Brasilera des de l'any 1999. Ha obtingut diversos premis en festivals tant al Brasil com als Estats Units. L'any 2007 va guanyar el reconeixement Excellence in Cinematography al Festival de Sundance (Estats Units).
L'escenari on transcorre la història és la Colônia Castelhano, a l'estat de Paranà, al sud del Brasil, un poble enmig de les muntanyes, envoltat de boscos i plantacions de bananes, travessat per diversos rius i on els habitants viuen bàsicament de l'agricultura. El poble és força lluny de qualsevol nucli de població important i els seus homes, dones i nens estan marcats no només per la senzillesa, la solidaritat i, a vegades, la felicitat de les seves vides, sinó també per haver-se d'enfrontar a una realitat força dura que pateixen diàriament.
Els nens del poble han de fer front a un difícil accés a l'escola. L'escola és força lluny de casa seva i, per arribar-hi, han de seguir durant molta estona camins força complicats. Per què? És una opció valenta, la que les famílies prenen de cara a oferir als seus fills la possibilitat de veure un món que es troba més enllà de la complicada realitat geogràfica que els constreny. Una caminada de més d'una hora és un bon senyal que creuen en la possibilitat de canviar el seu futur. És possible fer front a l'esdevenidor no com si aquest fos un regal immòbil sinó com una cosa que podem canviar, i l'escola és l'eina que ha de facilitar aquest canvi.
"El camí de l'escola. Paranà" mostra les expectatives amb relació a l'ensenyament a través de la vida quotidiana d'aquesta comunitat. Què mou aquestes famílies a no deixar d'enviar el seus fills a l'escola, malgrat les difícils condicions en què hi han d'accedir? El camí físic cap a l'escola descobreix una trajectòria de lluita per la supervivència, plena de moments difícils i de satisfaccions, de felicitat i d'emocions.
Aquest documental va obtenir el Premi de Cinema i Vídeo del govern de Paranà 2004/2005.
Fitxa tècnica:
Direcció: Heloisa Passos
Guió: Emilia Hardy, Fernanda Rondon i Heloisa Passos
Fotografia: Heloisa Passos
So: Valéria Ferro, Roberto Carlos i Ulisses Galetto
Música: Jaime Zenamon
Producció: Heloisa Passos i Tina Hardy
Web: www.maquina.pro.br
La directora, Heloisa Passos, era una adolescent quan va començar a fotografiar els amics, les festes familiars i el teatre. L'any 1986 va deixar els estudis d'Agronomia per estudiar Cinematografia, i va participar en el seu primer taller l'any 1988 a Curitiba, Brasil. Heloisa va crear Maquina Productions i va dirigir el seu primer vídeo l'any 1989. Un any més tard es va traslladar a São Paulo i va començar a treballar en la indústria cinematogràfica com a ajudant de càmera. L'any 1992 va participar en el taller de càmeres ARRI a Munic. L'any 1996, va començar a treballar com a directora de fotografia. El seu treball comprèn la participació en més de vint curts i llargs entre els quals podem destacar "Brazil Women" de Malu de Martino, "Teen Mothers" de Sandra Werneck, "KFZ-1348" de Gabrile Mascaro i Marcelo Pedroso, "Carranca de Acrilico Azul Piscina" de Karim Aïnouz i Marcelo Gomes i "Manda Bala" de Jason Kohn. Heloisa és membre de l'Associació Cinematogràfica Brasilera des de l'any 1999. Ha obtingut diversos premis en festivals tant al Brasil com als Estats Units. L'any 2007 va guanyar el reconeixement Excellence in Cinematography al Festival de Sundance (Estats Units).
