Maruja Torres: "Com a dona sóc vella però com a periodista sóc jove, i com a ciutadana també"
Sempre vitalista, sempre crítica i sempre disposada a donar la seva opinió. Aquesta és la Maruja Torres que hem vist a "El convidat". Aquí tens un recull de les seves millors frases durant el programa.
La sortida d''El País"
Quan es va enregistrar el programa feia pocs dies que Maruja Torres havia plegat com articulista d'opinió del diari "El País". La periodista diu que "Sóc més pobra i estic millor. Primer perquè m'han fet fora d'"El País". No volíem que me n'anés perquè era un escàndol. Volíem que fos una imbècil i acceptés que em traiessin d'opinió perquè no els agraden les meves opinions ni dins ni fora del diari... Me'n vaig anar just abans que m'arraconessin. M'haguessin deixat figurar com que encara hi era i que no m'anés dient cosetes i pagant-me la meitat del que cobrava. Amb qui es pensen que estan parlant? Jo ja m'he comprat tots els collarets i les sabates i el xals, tinc el pis pagat i tinc la pensió.... "
Té 70 anys i diu que aquesta edat ja no fa por quedar-se sense feina: "No fa por i això és el que vaig descobrir amb plaer. Als 50 sí que fa por. Als 70 anys et pots permetre el luxe d'escriure on vulguis, no als mitjans tradicionals".
I amb energies renovades conclou: "Soc una au fènix, que remunta el vol sempre. Jo em reinvento."
Els orígens al "Barri Xino"
L'Albert Om defineix la Maruja Torres com una senyora de l'Eixample que encara porta el "Barri Xino" a dins. Com acaba de celebrar els 70 anys toca parlar dels orígens. Ella rememora la seva història familiar amb aquestes paraules: "Quan es mor al meva mare me n'adono que la meva partida de naixement és anterior al casament dels meus pares. Per això em quadra que ella em mirés com si jo l'hagués obligat a viure d'una determinada manera. Es va quedar embarassada de mi i enlloc de treure-se'm de sobre, amb agulles de mitja, "perejiles mágicos"... em va tenir". Del pare explica "era un alcohòlic violent. Pegava molt a la meva mare.... A mi no em pegava, perquè jo era per ell l'orgull viril d'haver-me tingut gran.".
Quan va marxar de casa "El vaig deixar d'estimar. Jo pensava que la meva mare diria "per fi soles", em clava una hòstia i em diu "No has sigut capaç ni que es quedés per tu!. Saps la culpa que és això? Això marca la meva vida amorosa, la meva vida sexual..."
El fet de ser una noia bonica creu que la va ajudar a sortir del Xino: "Si jo hagués estat bonica m'haurien venut al millor veí. La nena és bona persona deien ...És per demolir-te! Per això vaig espavilar com una boja.! I quan als 14 anys vaig trobar un altre "patito feo" com el Terenci, amb 14 anys, els de "Polònia"poden riure! Em va salvar de la mediocritat amb la cultura i la companyia. I dèiem: "patitos feos" som la majoria!"
La joventut i la maduresa
La Maruja Torres va viure una joventut intensa i ara des de la maduresa analitza l'evolució de la seva vida : "De jove m'ho passava bé encara que jo em pensava que m'ho passava malament: que si Deu existeix, que si no, que si s'ha de fer la revolució o no, que si Sartre o Camus... Amb els anys, la vida t'ha donat i t'ha tret moltes coses i aprens a valorar. Que valoro jo en aquest moment? Estar sana, dintre d'un ordre, el motor funciona. Tenir amics (...)Poder anar a un bar on et coneguin els cambrers... això es bàsic. Jo que era una nena que tenia incomoditats a casa, als 14 anys anava a una cafeteria i hi posava el cul i estava allà durés el que durés..."
La felicitat i la dignitat
"Sóc feliç si no entenem la felicitat com un orgasme. L'harmonia vaja... A partir dels 50 ho he anat perfeccionant. He tingut també una gran dignitat. És molt important mantenir la dignitat. És l'únic que t'acompanya quan te'n vas al llit. Pots plorar com una verra, però saps que no has fet el ridícul"
El periodisme
Sobre si el periodisme era millor abans que ara, la Maruja ho té molt clar. El que ella va viure com a periodista va ser un moment històric molt especial: "Un país que camina vers la llibertat, les dones aconsegueixen que s'aboleixi la llei que les considerava adulteres, quan ja no detenen a la gent per ser gai... quan veus que hi ha repressió encara però que avances... És una època irrepetible. Dono gràcies d'haver viscut això Dono gràcies de saber què es una dictadura, què és una transició, què es una democràcia i ara saber què és una dictadura de mercat, perquè jo ara vinc amb unes armes de les bones, no del es de matar, tinc prou rebost per abastir-me durant aquesta crisi perquè tinc la força moral que em dona haver viscut tot això. Es tracta de transmetre-ho a les noves generacions, no tingueu por, la vostra por es el que els fa grans" .
I parlant d'aquests joves conclou: "Ens han venut moltes burres des de fa molt de temps. Han de ser la mosca collonera del sistema. Els sistema s'ha de sentir sempre amenaçat. La tranquil·litat és un estat estúpid de la naturalesa. Hem d'estar amatents i vigilants".
En un altre moment del programa, quan recorda la transició la definex com "una síndrome d'Estocolm brutal... que inclou el rei, la premsa inclòs "El País", els partits tradicionals... Tot això s'ha convertit en una mena de presó , en una mena de pedra al coll. Ha arribat el moment de tallar amb això i som prou eixerits per recomençar. Jo em sento rejovenida en aquest aspecte. Com a dona sóc vella però com a periodista sóc jove, i com a ciutadana també. Sortir al carrer ja no sortiré però tota l'escola pràctica que he tingut la poso al servei dels que vulguin coneixement. Els coneixements que jo tinc no quedaran sepultats simplement perquè hi ha un diari que no vol que es publiquin. És absurd! Que s'empobreixin ells!"
El procés sobiranista
Com veu la Maruja Torres el procés sobiranista que es viu a Catalunya? "Crec en el dret a decidir. Tinc tants amics independentistes que no els trauré l'il.lusió. Però tinc una pregunta. Si no arreglem la xarxa de trens de rodalies com farem la independència? És una tasca molt difícil! Si a la gent li fa il·lusió i no s'enganya... Fa falta sang nova, sang jove i sang social"
Les relacions de parella i el sexe
Mentre sopen a La Camarga afirma que no té secrets i que ho ha explicat tot de la seva vida: "jo ho he explicat tot sempre. Ningú em pot fer xantatge a mi! Tothom sap que he tingut una vida "hipiosa" que dragàvem "tios" a la Rambla i arribàvem a casa i ens els repartíem!".
No ha comptat mai els homes amb qui ha estat: "Quan era jove follava molt. Era un excercici molt sa... Ja voldríeu! El problema d'ara és la hipocresia... Sé que dir això toca els collons". I el seu atractiu era "l'energia, la vitalitat i el punt de "Barri Xino"... la xarnega... Això els donava molt de morbo als de la "Gauche Divine"!"
Ara assegura que el fet de no tenir parella fixa fa que estigui "molt independent i molt tranquil·la de cintura cap avall" .
I abans d'acabar el programa l'escriptora i periodista confessa que com el seu personatge a "Polònia", "parlo amb el Terenci i el Manolo. Sé que és mentida, és una entelèquia però es una mentida que t'ajuda" i ens els últims moments del programa diu "Per llarga a que sigui la vida sempre és curta".
Quan es va enregistrar el programa feia pocs dies que Maruja Torres havia plegat com articulista d'opinió del diari "El País". La periodista diu que "Sóc més pobra i estic millor. Primer perquè m'han fet fora d'"El País". No volíem que me n'anés perquè era un escàndol. Volíem que fos una imbècil i acceptés que em traiessin d'opinió perquè no els agraden les meves opinions ni dins ni fora del diari... Me'n vaig anar just abans que m'arraconessin. M'haguessin deixat figurar com que encara hi era i que no m'anés dient cosetes i pagant-me la meitat del que cobrava. Amb qui es pensen que estan parlant? Jo ja m'he comprat tots els collarets i les sabates i el xals, tinc el pis pagat i tinc la pensió.... "
Té 70 anys i diu que aquesta edat ja no fa por quedar-se sense feina: "No fa por i això és el que vaig descobrir amb plaer. Als 50 sí que fa por. Als 70 anys et pots permetre el luxe d'escriure on vulguis, no als mitjans tradicionals".
I amb energies renovades conclou: "Soc una au fènix, que remunta el vol sempre. Jo em reinvento."
Els orígens al "Barri Xino"
L'Albert Om defineix la Maruja Torres com una senyora de l'Eixample que encara porta el "Barri Xino" a dins. Com acaba de celebrar els 70 anys toca parlar dels orígens. Ella rememora la seva història familiar amb aquestes paraules: "Quan es mor al meva mare me n'adono que la meva partida de naixement és anterior al casament dels meus pares. Per això em quadra que ella em mirés com si jo l'hagués obligat a viure d'una determinada manera. Es va quedar embarassada de mi i enlloc de treure-se'm de sobre, amb agulles de mitja, "perejiles mágicos"... em va tenir". Del pare explica "era un alcohòlic violent. Pegava molt a la meva mare.... A mi no em pegava, perquè jo era per ell l'orgull viril d'haver-me tingut gran.".
Quan va marxar de casa "El vaig deixar d'estimar. Jo pensava que la meva mare diria "per fi soles", em clava una hòstia i em diu "No has sigut capaç ni que es quedés per tu!. Saps la culpa que és això? Això marca la meva vida amorosa, la meva vida sexual..."
El fet de ser una noia bonica creu que la va ajudar a sortir del Xino: "Si jo hagués estat bonica m'haurien venut al millor veí. La nena és bona persona deien ...És per demolir-te! Per això vaig espavilar com una boja.! I quan als 14 anys vaig trobar un altre "patito feo" com el Terenci, amb 14 anys, els de "Polònia"poden riure! Em va salvar de la mediocritat amb la cultura i la companyia. I dèiem: "patitos feos" som la majoria!"
La joventut i la maduresa
La Maruja Torres va viure una joventut intensa i ara des de la maduresa analitza l'evolució de la seva vida : "De jove m'ho passava bé encara que jo em pensava que m'ho passava malament: que si Deu existeix, que si no, que si s'ha de fer la revolució o no, que si Sartre o Camus... Amb els anys, la vida t'ha donat i t'ha tret moltes coses i aprens a valorar. Que valoro jo en aquest moment? Estar sana, dintre d'un ordre, el motor funciona. Tenir amics (...)Poder anar a un bar on et coneguin els cambrers... això es bàsic. Jo que era una nena que tenia incomoditats a casa, als 14 anys anava a una cafeteria i hi posava el cul i estava allà durés el que durés..."
La felicitat i la dignitat
"Sóc feliç si no entenem la felicitat com un orgasme. L'harmonia vaja... A partir dels 50 ho he anat perfeccionant. He tingut també una gran dignitat. És molt important mantenir la dignitat. És l'únic que t'acompanya quan te'n vas al llit. Pots plorar com una verra, però saps que no has fet el ridícul"
El periodisme
Sobre si el periodisme era millor abans que ara, la Maruja ho té molt clar. El que ella va viure com a periodista va ser un moment històric molt especial: "Un país que camina vers la llibertat, les dones aconsegueixen que s'aboleixi la llei que les considerava adulteres, quan ja no detenen a la gent per ser gai... quan veus que hi ha repressió encara però que avances... És una època irrepetible. Dono gràcies d'haver viscut això Dono gràcies de saber què es una dictadura, què és una transició, què es una democràcia i ara saber què és una dictadura de mercat, perquè jo ara vinc amb unes armes de les bones, no del es de matar, tinc prou rebost per abastir-me durant aquesta crisi perquè tinc la força moral que em dona haver viscut tot això. Es tracta de transmetre-ho a les noves generacions, no tingueu por, la vostra por es el que els fa grans" .
I parlant d'aquests joves conclou: "Ens han venut moltes burres des de fa molt de temps. Han de ser la mosca collonera del sistema. Els sistema s'ha de sentir sempre amenaçat. La tranquil·litat és un estat estúpid de la naturalesa. Hem d'estar amatents i vigilants".
En un altre moment del programa, quan recorda la transició la definex com "una síndrome d'Estocolm brutal... que inclou el rei, la premsa inclòs "El País", els partits tradicionals... Tot això s'ha convertit en una mena de presó , en una mena de pedra al coll. Ha arribat el moment de tallar amb això i som prou eixerits per recomençar. Jo em sento rejovenida en aquest aspecte. Com a dona sóc vella però com a periodista sóc jove, i com a ciutadana també. Sortir al carrer ja no sortiré però tota l'escola pràctica que he tingut la poso al servei dels que vulguin coneixement. Els coneixements que jo tinc no quedaran sepultats simplement perquè hi ha un diari que no vol que es publiquin. És absurd! Que s'empobreixin ells!"
El procés sobiranista
Com veu la Maruja Torres el procés sobiranista que es viu a Catalunya? "Crec en el dret a decidir. Tinc tants amics independentistes que no els trauré l'il.lusió. Però tinc una pregunta. Si no arreglem la xarxa de trens de rodalies com farem la independència? És una tasca molt difícil! Si a la gent li fa il·lusió i no s'enganya... Fa falta sang nova, sang jove i sang social"
Les relacions de parella i el sexe
Mentre sopen a La Camarga afirma que no té secrets i que ho ha explicat tot de la seva vida: "jo ho he explicat tot sempre. Ningú em pot fer xantatge a mi! Tothom sap que he tingut una vida "hipiosa" que dragàvem "tios" a la Rambla i arribàvem a casa i ens els repartíem!".
No ha comptat mai els homes amb qui ha estat: "Quan era jove follava molt. Era un excercici molt sa... Ja voldríeu! El problema d'ara és la hipocresia... Sé que dir això toca els collons". I el seu atractiu era "l'energia, la vitalitat i el punt de "Barri Xino"... la xarnega... Això els donava molt de morbo als de la "Gauche Divine"!"
Ara assegura que el fet de no tenir parella fixa fa que estigui "molt independent i molt tranquil·la de cintura cap avall" .
I abans d'acabar el programa l'escriptora i periodista confessa que com el seu personatge a "Polònia", "parlo amb el Terenci i el Manolo. Sé que és mentida, és una entelèquia però es una mentida que t'ajuda" i ens els últims moments del programa diu "Per llarga a que sigui la vida sempre és curta".
