Sala i Martín: "La gent més desavantatjada viu avui millor que els reis de l'edat mitjana"
A "El convidat" hem descobert la vida entre tímida i obsessiva de l'economista, com són les seves relacions familiars, la seva amistat amb Joan Laporta, com veu la crisi i com defensa el liberalisme com a corrent de pensament.
Obsessiu i tímid
Reconeix que el cap no li para mai i que això "és un problema, perquè has de dormir algun dia, i és difícil... No ho considero una virtut". El seu caràcter el fa funcionar per obsessions: "A l'hora d'estudiar era com bipolar, treia la millor nota de la classe o suspenia. Si una cosa m'agrada m'hi dedico 'full time'. A les coses que no m'interessen no els dedico ni un minut."
No li agrada gaire parlar per telèfon: "La interacció social em costa [...]. El primer cop que conec algú hi ha gent que es pensa que sóc un maleducat... perquè no saludo... Hi ha persones que de seguida t'abracen o comencen una conversa. A mi em costa molt. És timidesa. A mi m'encantaria ser d'aquests que abracen la gent, perquè tothom els estima. En canvi em veuen a mi, hosti, que maleducat, no m'ha dit res; i és que no sé què dir-te."
Les seves més de 400 americanes de tots els color en realitat "són un escut protector. Si porto l'americana i dos rellotges parlem d'aquestes coses i no d'altres". Les seves virolades jaquetes són, doncs, el mecanisme que té per separar i distanciar la seva imatge pública de la seva vida personal. I "és una distància volguda".
De tota manera ell reconeix que des de ja fa un temps ha canviat molt els seus hàbits, i que en bona part és gràcies a la Sílvia, la seva dona. Ara es diu a ell mateix: "la direcció en què vaig és bona. Menys èmfasi en la feina. Mes èmfasi en la persona i en les persones que tens al voltant."
Els estudis a Harvard
Va triar estudiar Economia perquè per a ell "ser ric era una obsessió, sí. Vaig preguntar a casa qui era el més ric de la família, i era un oncle meu que es deia Joan Miquel, que havia estudiat economia. Però em vaig ficar en una carrera que em va encantar. De sobte allò era malaltís. A Harvard vam arribar 22 xavals de tot el món... tots eren brutalmen intel.ligents, tots tenien matricules d'honor des d'abans de néixer (...) Treballava com un boig i se'm va ocórrer treballar 20 hores seguides i dormir-ne 7 ... És el dia de 27 hores".
En família: marit i pare
Fa tres anys que la Sílvia és la seva parella. Ella és nutricionista i triatleta i es van conèixer quan ell va anar a la seva consulta. Gràcies a ella ha canviat molts dels seus hàbits: "No seria sa que ella ara es posés a estudiar economia. Jo ara em trobo molt millor. De feliç, de salut, de dolor... Jo em despertava a les 4 hores perquè em despertava de mal d'esquena"
Amb ella ha descobert noves facetes de Nova York, la ciutat on passa 6 mesos a l'any. "El primer que va fer va ser comprar una bici, buscar llocs per anar en bici, llocs per anar a córrer. Hi ha llocs preciosos que jo no sabia que hi eren...He descobert els restaurats, caminar per les muntanyes on totes les fulles só vermelles o grogues.. Jo les fulles les veia a la pnatalla de l'ordinador.
El Xavier Sala Martín té una filla del seus primer matrimoni, l'Úrsula. Ara amb perspectiva diu que "en els primers anys de la vida de l'Úrsula vaig ser un pare massa absent. Estava massa obsessionat per la feina, per la recerca, però darrerament els últims anys crec que he estat molt més amb ella".
Sobre l'Úrsula també explica en un altre moment del programa que "estava sempre viatjant pel món i de sobte em vaig girar i la meva filla de 6 mesos em diu que té 22 anys... D'on ha sortit aquesta dona?"
Va ser pare amb 28 anys. "Ara em sembla que és jove, llavors era més aviat tard. (...) Els fills es tenen des del punt de vista els pares, quan em convé a mi tenir fills i no penses massa que és el que implicarà i és una cosa molt seriosa i ens ho prenen una mica massa a la lleugera". Ara creu que seria un pare diferent: "M'involucraria molt més".
Economista de prestigi
És un dels 25 economistes més influents del món però ell es mostra una mica escèptic amb aquesta descripció: "No sé com es mesura ser important, però la manera com els economistes i els acadèmics mesurem la importància a través de les cites, de les vegades que altres científics citen els teus treballs. Una de les coses més citades meves és la mesura de quants pobres hi ha al món. Vaig trobar una manera de calcular-ho".
Es defineix com un economista molt matemàtic: "Els matemàtics som gent quadriculada, més obtusos. Si el problema no està ben definit no es pot arreglar. La gent que no és tan matemàtica ho té més fàcil per trobar solucions, t'ofereixen 15 solucions i les contràries. Si ets matemàtic, necessites molta precisió... Això fa que siguem especials i que la gent s'emprenyi amb tu. De vegades la Sílvia em fa una pregunta i li dic que no l'entenc, per què no és precisa".
La relació amb Joan Laporta
Durant el programa descobrim la relació de Xavier Sala Martín amb el Joan Laporta. Amics que comparteixen moltes coses: s'assemblen físiicament, tenen fills de la mateixa edat, els dos es van separar, els dos "tenim mala llet, un ho pot amagar millor que l'altre" diu Sala i Martín, "a mi se'm veuen les idees" diu Laporta.. Mai han discutit pel golf ni per les dones, però Laporta deixa anar entre rialles aquesta frase: "Era un cigalero... Un llicenciat de Harvard i catedràtic a Colúmbia, imagina't. L'Indiana Jones al seu costat és un aprenent!"
Del seu amic, Sala i Martín diu que "Laporta té una intuició brutal,. Amb la decisió del Pep estava ell contra tots. Si ets el tio lògic, fas el calcul i dius Unicef no dóna calés però ell veu coses que no estan als números"
La crisi
Qui ha perdut més amb la crisi. Ell diu que "els que més han perdut són els capitalistes, els que han perdut l'empresa, els amos de la constructora. Ho han perdut tot. Després tota la gent que ha perdut els llocs de treball. Qui ha perdut mes ? No ho sé... EL capitalisme funciona bé, només quan si l'empresari ho fa bé ell s'ha de quedar el fruit de la seva feina i quan ho fa malament ho ha de pagar. Distorsionem el sistema quan estem rescatant els bancs".
Liberal fins el moll de l'òs
Es defineix sense embuts com un liberal: "Sí, sóc lliberal. Els lliberals, són un corrent del pensament que posa la llibertat com a objectiu i com a eina per aconseguir la felicitat. Si tu deixes llibertat, la capacitat de la gent per fer coses és brutal molt més que si els telediregixes des d'un ministeri que seria el contrari, seria socialisme".
L'estat ha de protegir els desprotegits? "Hi ha tota una sèrie de gent que no es pot valdre per ella mateixa, però als altres ... La vida és una carrera. L'Estat ha de vetllar que tingui dreta a córrer pugui córrer, i que surti des de la la línia de sortida en igualtat de condicions. I després ha de fer d'àrbitre no ha de córrer ell la carrera. I continua. "Ha d'haver-hi mecanismes perquè el que cau es pugui tornar a aixecar però si crees un Estat on al que cau li diem tranquil que vens aquí i tindràs la protecció de l'Estat per sempre més... Hi haurà molta gent que no es tindrà ganes de tornar-se a aixecar i a més si són molts, com quan hi ha una gran crisi grossa, l'Estat no els podrà protegir."
Quan Albert Om li pregunta si no és sistema que deixa de banda els que no poden seguir el ritme conclou que "gràcies al liberalisme, al capitalisme i al mercat, avui dia la gent més desavantatjada de la societat viu millor que els reis de l'edat mitjana. Pensa el que té un treballador avui dia i pensa el que tenia el rei Lluis XIV abans que li tallessin el cap. És brutal el que hem aconseguit."
Reconeix que el cap no li para mai i que això "és un problema, perquè has de dormir algun dia, i és difícil... No ho considero una virtut". El seu caràcter el fa funcionar per obsessions: "A l'hora d'estudiar era com bipolar, treia la millor nota de la classe o suspenia. Si una cosa m'agrada m'hi dedico 'full time'. A les coses que no m'interessen no els dedico ni un minut."
No li agrada gaire parlar per telèfon: "La interacció social em costa [...]. El primer cop que conec algú hi ha gent que es pensa que sóc un maleducat... perquè no saludo... Hi ha persones que de seguida t'abracen o comencen una conversa. A mi em costa molt. És timidesa. A mi m'encantaria ser d'aquests que abracen la gent, perquè tothom els estima. En canvi em veuen a mi, hosti, que maleducat, no m'ha dit res; i és que no sé què dir-te."
Les seves més de 400 americanes de tots els color en realitat "són un escut protector. Si porto l'americana i dos rellotges parlem d'aquestes coses i no d'altres". Les seves virolades jaquetes són, doncs, el mecanisme que té per separar i distanciar la seva imatge pública de la seva vida personal. I "és una distància volguda".
De tota manera ell reconeix que des de ja fa un temps ha canviat molt els seus hàbits, i que en bona part és gràcies a la Sílvia, la seva dona. Ara es diu a ell mateix: "la direcció en què vaig és bona. Menys èmfasi en la feina. Mes èmfasi en la persona i en les persones que tens al voltant."
Els estudis a Harvard
Va triar estudiar Economia perquè per a ell "ser ric era una obsessió, sí. Vaig preguntar a casa qui era el més ric de la família, i era un oncle meu que es deia Joan Miquel, que havia estudiat economia. Però em vaig ficar en una carrera que em va encantar. De sobte allò era malaltís. A Harvard vam arribar 22 xavals de tot el món... tots eren brutalmen intel.ligents, tots tenien matricules d'honor des d'abans de néixer (...) Treballava com un boig i se'm va ocórrer treballar 20 hores seguides i dormir-ne 7 ... És el dia de 27 hores".
En família: marit i pare
Fa tres anys que la Sílvia és la seva parella. Ella és nutricionista i triatleta i es van conèixer quan ell va anar a la seva consulta. Gràcies a ella ha canviat molts dels seus hàbits: "No seria sa que ella ara es posés a estudiar economia. Jo ara em trobo molt millor. De feliç, de salut, de dolor... Jo em despertava a les 4 hores perquè em despertava de mal d'esquena"
Amb ella ha descobert noves facetes de Nova York, la ciutat on passa 6 mesos a l'any. "El primer que va fer va ser comprar una bici, buscar llocs per anar en bici, llocs per anar a córrer. Hi ha llocs preciosos que jo no sabia que hi eren...He descobert els restaurats, caminar per les muntanyes on totes les fulles só vermelles o grogues.. Jo les fulles les veia a la pnatalla de l'ordinador.
El Xavier Sala Martín té una filla del seus primer matrimoni, l'Úrsula. Ara amb perspectiva diu que "en els primers anys de la vida de l'Úrsula vaig ser un pare massa absent. Estava massa obsessionat per la feina, per la recerca, però darrerament els últims anys crec que he estat molt més amb ella".
Sobre l'Úrsula també explica en un altre moment del programa que "estava sempre viatjant pel món i de sobte em vaig girar i la meva filla de 6 mesos em diu que té 22 anys... D'on ha sortit aquesta dona?"
Va ser pare amb 28 anys. "Ara em sembla que és jove, llavors era més aviat tard. (...) Els fills es tenen des del punt de vista els pares, quan em convé a mi tenir fills i no penses massa que és el que implicarà i és una cosa molt seriosa i ens ho prenen una mica massa a la lleugera". Ara creu que seria un pare diferent: "M'involucraria molt més".
Economista de prestigi
És un dels 25 economistes més influents del món però ell es mostra una mica escèptic amb aquesta descripció: "No sé com es mesura ser important, però la manera com els economistes i els acadèmics mesurem la importància a través de les cites, de les vegades que altres científics citen els teus treballs. Una de les coses més citades meves és la mesura de quants pobres hi ha al món. Vaig trobar una manera de calcular-ho".
Es defineix com un economista molt matemàtic: "Els matemàtics som gent quadriculada, més obtusos. Si el problema no està ben definit no es pot arreglar. La gent que no és tan matemàtica ho té més fàcil per trobar solucions, t'ofereixen 15 solucions i les contràries. Si ets matemàtic, necessites molta precisió... Això fa que siguem especials i que la gent s'emprenyi amb tu. De vegades la Sílvia em fa una pregunta i li dic que no l'entenc, per què no és precisa".
La relació amb Joan Laporta
Durant el programa descobrim la relació de Xavier Sala Martín amb el Joan Laporta. Amics que comparteixen moltes coses: s'assemblen físiicament, tenen fills de la mateixa edat, els dos es van separar, els dos "tenim mala llet, un ho pot amagar millor que l'altre" diu Sala i Martín, "a mi se'm veuen les idees" diu Laporta.. Mai han discutit pel golf ni per les dones, però Laporta deixa anar entre rialles aquesta frase: "Era un cigalero... Un llicenciat de Harvard i catedràtic a Colúmbia, imagina't. L'Indiana Jones al seu costat és un aprenent!"
Del seu amic, Sala i Martín diu que "Laporta té una intuició brutal,. Amb la decisió del Pep estava ell contra tots. Si ets el tio lògic, fas el calcul i dius Unicef no dóna calés però ell veu coses que no estan als números"
La crisi
Qui ha perdut més amb la crisi. Ell diu que "els que més han perdut són els capitalistes, els que han perdut l'empresa, els amos de la constructora. Ho han perdut tot. Després tota la gent que ha perdut els llocs de treball. Qui ha perdut mes ? No ho sé... EL capitalisme funciona bé, només quan si l'empresari ho fa bé ell s'ha de quedar el fruit de la seva feina i quan ho fa malament ho ha de pagar. Distorsionem el sistema quan estem rescatant els bancs".
Liberal fins el moll de l'òs
Es defineix sense embuts com un liberal: "Sí, sóc lliberal. Els lliberals, són un corrent del pensament que posa la llibertat com a objectiu i com a eina per aconseguir la felicitat. Si tu deixes llibertat, la capacitat de la gent per fer coses és brutal molt més que si els telediregixes des d'un ministeri que seria el contrari, seria socialisme".
L'estat ha de protegir els desprotegits? "Hi ha tota una sèrie de gent que no es pot valdre per ella mateixa, però als altres ... La vida és una carrera. L'Estat ha de vetllar que tingui dreta a córrer pugui córrer, i que surti des de la la línia de sortida en igualtat de condicions. I després ha de fer d'àrbitre no ha de córrer ell la carrera. I continua. "Ha d'haver-hi mecanismes perquè el que cau es pugui tornar a aixecar però si crees un Estat on al que cau li diem tranquil que vens aquí i tindràs la protecció de l'Estat per sempre més... Hi haurà molta gent que no es tindrà ganes de tornar-se a aixecar i a més si són molts, com quan hi ha una gran crisi grossa, l'Estat no els podrà protegir."
Quan Albert Om li pregunta si no és sistema que deixa de banda els que no poden seguir el ritme conclou que "gràcies al liberalisme, al capitalisme i al mercat, avui dia la gent més desavantatjada de la societat viu millor que els reis de l'edat mitjana. Pensa el que té un treballador avui dia i pensa el que tenia el rei Lluis XIV abans que li tallessin el cap. És brutal el que hem aconseguit."
