"El documental" estrena "La força d'un somni"
Història de les lluites que, des dels anys 50 fins a la democràcia, hi va haver a Catalunya per construir una escola pública i catalana.
Als anys 50, Catalunya es trobava en ple franquisme. Tota la pedagogia que s'havia treballat durant la Segona República havia estat eliminada i el català estava prohibit a les escoles. Un grup de pares i mestres que havien estudiat en escoles de la República o que n'havien sentit parlar no volien seguir el sistema educatiu del franquisme i, d'una manera semiclandestina, van iniciar un moviment educatiu modern, participatiu i de qualitat. Així va començar una lluita de més de vint anys que recull "La força d'un somni. De l'"escuela nacional" a l'escola pública i catalana", el film d'Agustí Corominas que s'estrena dissabte 12 d'octubre al 33, dins "El documental".
Amb el desenvolupament econòmic de la dècada dels 60 van aparèixer a la perifèria dels nuclis urbans molts barris poblats per milers d'emigrants que venien d'arreu de l'estat espanyol. Aquests barris tenien greus mancances de serveis, com ara les escoles. Mestres renovadors, de vegades amb el suport d'algunes parròquies, hi van crear noves escoles on portaven a terme una educació de qualitat, catalana i arrelada al país. En aquesta dècada van néixer dues institucions que serien cabdals pel canvi pedagògic d'aquest tipus d'educació: l'Escola de Mestres Rosa Sensat i Òmnium Cultural. Una de les primeres activitats de Rosa Sensat va ser recuperar el 1966 una iniciativa que no es posava en marxa des de la Segona República: les escoles d'estiu. A l'equip organitzador hi havia mestres republicans i hi van assistir un centenar de mestres. Amb el temps, es convertirien en un lloc de trobada, d'intercanvi i de formació per una educació diferent de la del franquisme.
Tràiler de "La força d'un somni"
El 1970, la Llei General d'Educació va permetre per primera vegada que les llengües "nadiues" s'ensenyessin a les escoles, malgrat que el Ministeri no facilités els recursos ni el personal per fer-ho. Llavors Òmnium Cultural va aprofitar per formar i finançar mestres per ensenyar el català a les escoles estatals. La nova llei també fomentava les concentracions escolars i eliminava les escoles dels pobles. Mestres renovadors rurals s'hi van oposar i van iniciar una lluita que duraria més d'una dècada per una escola pública, de qualitat, catalana i arrelada als pobles.
Després de la mort de Franco al novembre del 1975, les llibertats d'expressió i de reunió van començar a ocupar l'espai públic. Als pobles i als barris d'emigrants, mestres i veïns van lluitar per convertir les escoles nacionals en públiques, catalanes, democràtiques i de qualitat. Moltes de les Associacions de Pares i Mares de les escoles públiques neixen en aquest moment.
L'aprovació de l'Estatut de Catalunya l'any 1979 va obrir un nou escenari polític i legislatiu. Va donar pas a una l'inici d'una intensa negociació amb el govern de l'estat pel traspàs de competències. El nou Estatut també va permetre que l'any 1983 el Parlament de Catalunya aprovés la llei de Normalització Lingüística, que establia el català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i que instava a l'administració a no separar els infants per raó de llengua.
Durant dècades, mestres, pares i veïns s'havien mobilitzat per reivindicar una nova educació. Amb l'arribada de la democràcia, començava una nova etapa amb nous reptes, lluites i esperances. Què en queda, de la força d'aquell somni?
Fitxa tècnica:
Direcció: Agustí Corominas
Guió: Agustí Corominas i Esteve Plantada
Realització: Agustí Corominas
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Direcció fotografia: Berta Diumaró
Muntatge: Miquel Sebastià
Direcció de producció: Rosa Murtra
Música: Carlos Herrero i Adal Fernández
Grafisme: Miquel Sebastià
Veu en off: Jordi Varela i Anna Maria Camps
Espanya, 2013
Una producció de Metròpoli Vídeo Films en coproducció amb Televisió de Catalunya i Granollers Audiovisual, amb el suport de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Diputació de Tarragona i Fundació Propedagògic.
Agustí Corominas, director
Doctor en Pedagogia i realitzador de cinema i vídeo amb més de vint anys d'experiència. Té més de setanta treballs presentats, la majoria documentals culturals per a diferents institucions i televisions. Ha coproduït amb Televisió de Catalunya els documentals "Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat"( 2003) "Els mestres catalans, de la guerra a l'exili" (2005).
Veure el documental
Televisió: Dissabte 12 d'octubre del 2013 al 33 a les 22.22
Internet: A partir del dissabte 12 d'octubre del 2013 a les 22.22 a tv3.cat/eldocumental i tv3.cat/3alacarta sempre que vulgueu
Més informació sobre el documental a Catalunya
http://www.tv3.cat/documentals
Amb el desenvolupament econòmic de la dècada dels 60 van aparèixer a la perifèria dels nuclis urbans molts barris poblats per milers d'emigrants que venien d'arreu de l'estat espanyol. Aquests barris tenien greus mancances de serveis, com ara les escoles. Mestres renovadors, de vegades amb el suport d'algunes parròquies, hi van crear noves escoles on portaven a terme una educació de qualitat, catalana i arrelada al país. En aquesta dècada van néixer dues institucions que serien cabdals pel canvi pedagògic d'aquest tipus d'educació: l'Escola de Mestres Rosa Sensat i Òmnium Cultural. Una de les primeres activitats de Rosa Sensat va ser recuperar el 1966 una iniciativa que no es posava en marxa des de la Segona República: les escoles d'estiu. A l'equip organitzador hi havia mestres republicans i hi van assistir un centenar de mestres. Amb el temps, es convertirien en un lloc de trobada, d'intercanvi i de formació per una educació diferent de la del franquisme.
Tràiler de "La força d'un somni"
El 1970, la Llei General d'Educació va permetre per primera vegada que les llengües "nadiues" s'ensenyessin a les escoles, malgrat que el Ministeri no facilités els recursos ni el personal per fer-ho. Llavors Òmnium Cultural va aprofitar per formar i finançar mestres per ensenyar el català a les escoles estatals. La nova llei també fomentava les concentracions escolars i eliminava les escoles dels pobles. Mestres renovadors rurals s'hi van oposar i van iniciar una lluita que duraria més d'una dècada per una escola pública, de qualitat, catalana i arrelada als pobles.
Després de la mort de Franco al novembre del 1975, les llibertats d'expressió i de reunió van començar a ocupar l'espai públic. Als pobles i als barris d'emigrants, mestres i veïns van lluitar per convertir les escoles nacionals en públiques, catalanes, democràtiques i de qualitat. Moltes de les Associacions de Pares i Mares de les escoles públiques neixen en aquest moment.
L'aprovació de l'Estatut de Catalunya l'any 1979 va obrir un nou escenari polític i legislatiu. Va donar pas a una l'inici d'una intensa negociació amb el govern de l'estat pel traspàs de competències. El nou Estatut també va permetre que l'any 1983 el Parlament de Catalunya aprovés la llei de Normalització Lingüística, que establia el català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i que instava a l'administració a no separar els infants per raó de llengua.
Durant dècades, mestres, pares i veïns s'havien mobilitzat per reivindicar una nova educació. Amb l'arribada de la democràcia, començava una nova etapa amb nous reptes, lluites i esperances. Què en queda, de la força d'aquell somni?
Fitxa tècnica:
Direcció: Agustí Corominas
Guió: Agustí Corominas i Esteve Plantada
Realització: Agustí Corominas
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Direcció fotografia: Berta Diumaró
Muntatge: Miquel Sebastià
Direcció de producció: Rosa Murtra
Música: Carlos Herrero i Adal Fernández
Grafisme: Miquel Sebastià
Veu en off: Jordi Varela i Anna Maria Camps
Espanya, 2013
Una producció de Metròpoli Vídeo Films en coproducció amb Televisió de Catalunya i Granollers Audiovisual, amb el suport de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Diputació de Tarragona i Fundació Propedagògic.
Agustí Corominas, director
Doctor en Pedagogia i realitzador de cinema i vídeo amb més de vint anys d'experiència. Té més de setanta treballs presentats, la majoria documentals culturals per a diferents institucions i televisions. Ha coproduït amb Televisió de Catalunya els documentals "Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat"( 2003) "Els mestres catalans, de la guerra a l'exili" (2005).
Veure el documental
Televisió: Dissabte 12 d'octubre del 2013 al 33 a les 22.22
Internet: A partir del dissabte 12 d'octubre del 2013 a les 22.22 a tv3.cat/eldocumental i tv3.cat/3alacarta sempre que vulgueu
Més informació sobre el documental a Catalunya
http://www.tv3.cat/documentals
