Lluís Torner, a "Singulars": "Durant segles a Espanya s'ha menyspreat la recerca"
El científic afirma que a "Espanya no ho ha fet bé pel que fa a la ciència". En canvi, diu que "a Catalunya, en l'última dècada hem aconseguit fer-ho molt bé amb molt pocs diners".
Lluís Torner és doctor en Ciències Físiques i catedràtic d'aquesta disciplina per la Universitat Politècnica de Catalunya. És el director de l'Institut de Ciències Fotòniques, l'ICFO, i presideix l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:
""Recerca de frontera" vol dir investigar en temes que busquin tenir impacte global, que siguin nous arreu del món, i que puguin generar productes que arribin a mercats de tot el món".
"Pel que fa a la investigació científica, des de fora ens veuen amb preocupació perquè hi pot haver un retrocés en el pas de gegant que havíem fet en els últims 10 anys. Ho tenim difícil, però hem de mantenir l'alt nivell que hem assolit".
"Espanya no ho ha fet bé pel que fa a la ciència. A Catalunya, en l'última dècada hem aconseguit fer-ho molt bé amb molt pocs diners".
"Les elits dirigents espanyoles no veuen que per poder generar riquesa cal invertir en recerca. Durant segles a Espanya s'ha menyspreat la recerca i s'ha generat riquesa a partir d'altres àmbits. Si des de l'any 2000 una part dels diners que s'han abocat a la bombolla immobiliària s'haguessin invertit en recerca i innovació, ara patiríem la crisi d'una manera molt diferent. Tindríem empreses fortes, sòlides, basades en el coneixement i la innovació, que afrontarien la crisi d'una altra manera".
"En general, Catalunya ha tingut científics brillants a nivell individual, que treballaven aïllats. Ara ens hem adonat que en ciència és millor crear equips d'investigadors, entitats senceres on es cuidi el talent científic. Utilitzant un símil futbolístic, és la mateixa tècnica de La Masia del Barça".
"Els països del món que tenen bona recerca de frontera en molt àmbits, tenen una reputació que depassa aquests àmbits. Amb Catalunya passa amb els nostres creadors que fan cuina de frontera. En tenir cuiners tan coneguts, això fa que els restaurants d'arreu del món comencin a interessar-se de retruc per productes catalans com els vins".
"Les regions del món que tenen recerca de frontera tenen gent creativa, innovadora i poden fer una cosa fonamental: captar i retenir talent".
"Europa ha triat aquest any dos camps clau d'investigació. Un és el grafè, en què es volen mobilitzar 500 milions d'euros per a recerca industrial per desenvolupar aplicacions del grafè. A Catalunya no estem malament pel que fa a recerca amb grafè, i si es posem a treballar plegats entitats públiques de recerca i indústria, podem aprofitar molt aquesta oportunitat. D'aquí uns anys el grafè permetrà una explosió industrial com la que va suposar el plàstic als anys 50".
"L'impacte de la investigació fotònica en l'economia europea és molt important: un 10% de l'economia europea està relacionada amb aplicacions de la fotònica".
"La recerca i la indústria s'han d'aliar i aprofitar l'enorme potencial econòmic d'àmbits com la biotecnologia industrial, la micro i la nanoelectrònica, la fotònica i la nanotecnologia, considerades tecnologies clau. Segons les previsions, el 2015 els productes d'aquests sectors tindran un volum de mercat de 400 mil milions d'euros".
"D'aquí al 2020, Europa dedicarà 80 bilions d'euros a la recerca en aquests àmbits estratègics. Una part d'aquests diners, si els sabem anar a buscar, els aconseguirem, si treballem plegats els investigadors i la indústria".
"L'ingredient clau d'entitats de recerca com l'ICFO és crear equips, saber aprofitar i sumar els talents individuals".
"Espanya inverteix molt poc en ciència i Catalunya no té prou diners per invertir, però ens en podem sortir perquè les entitats de recerca catalanes reben pocs diners públics. En reben al voltant d'un 30% dels seus recursos, la resta dels recursos, un 70%, els obtenen d'entitats d'arreu del món. Per cada euro que la Generalitat posa en aquestes entitats de recerca, elles en porten 2 més des de fora".
"Estem en condicions dures i difícils, però ens en sortirem perquè podem aconseguir recursos a Europa i a empreses d'arreu del món".
""Recerca de frontera" vol dir investigar en temes que busquin tenir impacte global, que siguin nous arreu del món, i que puguin generar productes que arribin a mercats de tot el món".
"Pel que fa a la investigació científica, des de fora ens veuen amb preocupació perquè hi pot haver un retrocés en el pas de gegant que havíem fet en els últims 10 anys. Ho tenim difícil, però hem de mantenir l'alt nivell que hem assolit".
"Espanya no ho ha fet bé pel que fa a la ciència. A Catalunya, en l'última dècada hem aconseguit fer-ho molt bé amb molt pocs diners".
"Les elits dirigents espanyoles no veuen que per poder generar riquesa cal invertir en recerca. Durant segles a Espanya s'ha menyspreat la recerca i s'ha generat riquesa a partir d'altres àmbits. Si des de l'any 2000 una part dels diners que s'han abocat a la bombolla immobiliària s'haguessin invertit en recerca i innovació, ara patiríem la crisi d'una manera molt diferent. Tindríem empreses fortes, sòlides, basades en el coneixement i la innovació, que afrontarien la crisi d'una altra manera".
"En general, Catalunya ha tingut científics brillants a nivell individual, que treballaven aïllats. Ara ens hem adonat que en ciència és millor crear equips d'investigadors, entitats senceres on es cuidi el talent científic. Utilitzant un símil futbolístic, és la mateixa tècnica de La Masia del Barça".
"Els països del món que tenen bona recerca de frontera en molt àmbits, tenen una reputació que depassa aquests àmbits. Amb Catalunya passa amb els nostres creadors que fan cuina de frontera. En tenir cuiners tan coneguts, això fa que els restaurants d'arreu del món comencin a interessar-se de retruc per productes catalans com els vins".
"Les regions del món que tenen recerca de frontera tenen gent creativa, innovadora i poden fer una cosa fonamental: captar i retenir talent".
"Europa ha triat aquest any dos camps clau d'investigació. Un és el grafè, en què es volen mobilitzar 500 milions d'euros per a recerca industrial per desenvolupar aplicacions del grafè. A Catalunya no estem malament pel que fa a recerca amb grafè, i si es posem a treballar plegats entitats públiques de recerca i indústria, podem aprofitar molt aquesta oportunitat. D'aquí uns anys el grafè permetrà una explosió industrial com la que va suposar el plàstic als anys 50".
"L'impacte de la investigació fotònica en l'economia europea és molt important: un 10% de l'economia europea està relacionada amb aplicacions de la fotònica".
"La recerca i la indústria s'han d'aliar i aprofitar l'enorme potencial econòmic d'àmbits com la biotecnologia industrial, la micro i la nanoelectrònica, la fotònica i la nanotecnologia, considerades tecnologies clau. Segons les previsions, el 2015 els productes d'aquests sectors tindran un volum de mercat de 400 mil milions d'euros".
"D'aquí al 2020, Europa dedicarà 80 bilions d'euros a la recerca en aquests àmbits estratègics. Una part d'aquests diners, si els sabem anar a buscar, els aconseguirem, si treballem plegats els investigadors i la indústria".
"L'ingredient clau d'entitats de recerca com l'ICFO és crear equips, saber aprofitar i sumar els talents individuals".
"Espanya inverteix molt poc en ciència i Catalunya no té prou diners per invertir, però ens en podem sortir perquè les entitats de recerca catalanes reben pocs diners públics. En reben al voltant d'un 30% dels seus recursos, la resta dels recursos, un 70%, els obtenen d'entitats d'arreu del món. Per cada euro que la Generalitat posa en aquestes entitats de recerca, elles en porten 2 més des de fora".
"Estem en condicions dures i difícils, però ens en sortirem perquè podem aconseguir recursos a Europa i a empreses d'arreu del món".
