"El documental" emet divendres "Amb qui parlo?"
"El documental" fa un retrat de l'esquizofrènia a través d'una història familiar dura i emotiva.
Aquest divendres "El documental" emetrà "Amb qui parlo?", una coproducció de Televisió de Catalunya amb Alea Docs&Films i la col·laboració de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) dirigida per M. Lluna Antúnez que fa un retrat de família centrat en la figura del seu pare, que pateix esquizofrènia.
En paraules de la directora, a l'inici del documental:
"El meu pare té esquizofrènia. No sé com explicar-vos què és l'esquizofrènia. No m'atreveixo a fer-ne una descripció. L'únic que m'atreveixo a fer és retratar la nostra vida per fer l'esquizofrènia una mica més humana. I no sé si està bé o no està bé despullar-me davant de la gent i que la meva família es despulli amb mi, no sé si estic fent bé. Jo crec que val la pena..."
Documental intimista, retrat a cinc veus d'una època, d'un paisatge i, sobretot, d'una desfeta familiar reconduïda per l'estimació i el patiment compartits. Al mas familiar, can Passerell, a prop de Moià, referent a la vegada col·lectiu (lloc de trobada hippie, geografia fundacional d'un grup teatral emblemàtic), i familiar (lloc del desencontre i "presó" per a alguns dels seus membres), referent d'un passat a vegades idealitzat i d'una memòria de felicitat personal per a la realitzadora, es troben novament els membres d'aquesta família per a fer un exorcisme que els porti a reconciliar un intens bagatge emotiu i a integrar-lo en la seva vida de cada dia.
La medicació, el sincretisme cristianohinduista de la seva fe, les seves rutines consolidades..., han acabat apaivagant una mica el patiment d'en Sebastià, el pare, esmorteint les veus que sent, experimentant més plàcidament l'"altra realitat" on diu que habita el seu esperit, a la vegada que els integrants de la seva família, un per un, continuen interrogant-se, ara ja des d'una certa distància comprensiva, sobre la seva relació amb la malaltia i amb l'home que la pateix.
"Aquest és el punt de partida, l'excusa, per retratar la meva família. I la meva família no només té un pare que pateix esquizofrènia. Els meus pares van formar part del moviment hippie dels 70 vivint en comunitat, experimentant amb les drogues i desenvolupant-se creativament amb grups tan emblemàtics com La Fura dels Baus. I nosaltres (els meus germans i jo) hem mamat tot això. Però també hem crescut amb un divorci, amb un pare alcohòlic que patia una esquizofrènia galopant i les anades i vingudes al psiquiàtric. En el fons, la cara i la creu d'una mateixa moneda. Ara que tot està més calmat, he procurat omplir els silencis que hi havia entre nosaltres i dibuixar-nos des de l'honestedat més absoluta."
Fitxa tècnica:
Guió i Direcció: M. Lluna Antúnez
Director de fotografia: Miguel Bosch
So directe: Marcos Casademunt
Muntatje: M. Lluna Antúnez
Producció executiva: Pablo Usón, Daniel Hernández
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Producció: David Moreu, M. Lluna Antúnez
Amb la participació de:
Sebastià Antúnez Roca, Montserrat Ruano Vivó, M. Lluna Antúnez Ruano, Llogari Antúnez Ruano, Bàrbara Antúnez Ruano
I les cançons:
"Passerell" de Carles Delgado, interpretada per Quico Palomar.
"Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa.
En paraules de la directora, a l'inici del documental:
"El meu pare té esquizofrènia. No sé com explicar-vos què és l'esquizofrènia. No m'atreveixo a fer-ne una descripció. L'únic que m'atreveixo a fer és retratar la nostra vida per fer l'esquizofrènia una mica més humana. I no sé si està bé o no està bé despullar-me davant de la gent i que la meva família es despulli amb mi, no sé si estic fent bé. Jo crec que val la pena..."
Documental intimista, retrat a cinc veus d'una època, d'un paisatge i, sobretot, d'una desfeta familiar reconduïda per l'estimació i el patiment compartits. Al mas familiar, can Passerell, a prop de Moià, referent a la vegada col·lectiu (lloc de trobada hippie, geografia fundacional d'un grup teatral emblemàtic), i familiar (lloc del desencontre i "presó" per a alguns dels seus membres), referent d'un passat a vegades idealitzat i d'una memòria de felicitat personal per a la realitzadora, es troben novament els membres d'aquesta família per a fer un exorcisme que els porti a reconciliar un intens bagatge emotiu i a integrar-lo en la seva vida de cada dia.
La medicació, el sincretisme cristianohinduista de la seva fe, les seves rutines consolidades..., han acabat apaivagant una mica el patiment d'en Sebastià, el pare, esmorteint les veus que sent, experimentant més plàcidament l'"altra realitat" on diu que habita el seu esperit, a la vegada que els integrants de la seva família, un per un, continuen interrogant-se, ara ja des d'una certa distància comprensiva, sobre la seva relació amb la malaltia i amb l'home que la pateix.
"Aquest és el punt de partida, l'excusa, per retratar la meva família. I la meva família no només té un pare que pateix esquizofrènia. Els meus pares van formar part del moviment hippie dels 70 vivint en comunitat, experimentant amb les drogues i desenvolupant-se creativament amb grups tan emblemàtics com La Fura dels Baus. I nosaltres (els meus germans i jo) hem mamat tot això. Però també hem crescut amb un divorci, amb un pare alcohòlic que patia una esquizofrènia galopant i les anades i vingudes al psiquiàtric. En el fons, la cara i la creu d'una mateixa moneda. Ara que tot està més calmat, he procurat omplir els silencis que hi havia entre nosaltres i dibuixar-nos des de l'honestedat més absoluta."
Fitxa tècnica:
Guió i Direcció: M. Lluna Antúnez
Director de fotografia: Miguel Bosch
So directe: Marcos Casademunt
Muntatje: M. Lluna Antúnez
Producció executiva: Pablo Usón, Daniel Hernández
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Producció: David Moreu, M. Lluna Antúnez
Amb la participació de:
Sebastià Antúnez Roca, Montserrat Ruano Vivó, M. Lluna Antúnez Ruano, Llogari Antúnez Ruano, Bàrbara Antúnez Ruano
I les cançons:
"Passerell" de Carles Delgado, interpretada per Quico Palomar.
"Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa.
