"El documental" presenta "El meu pare, la nostra història"
Una part de la història del nostre país a partir dels records compartits entre un pare i la seva filla.
Aquest dijous, El documental presenta "El meu pare, la nostra història", un retrat del país, a la vegada generacional i familiar, de la mà d'una realitzadora gironina resident a Suïssa. Mercè Carbó s'enfronta en aquest documental a la història moderna del nostre país i, a la vegada, a la seva pròpia vivència d'aquest temps a través de la relació amb la seva família.
Allò que porta la Mercè Carbó a Catalunya és l'intent d'alliberar-se d'un passat carregat de tensió i de malentesos per poder afrontar el present. El seu pare, malalt de càncer de pròstata, està a punt de morir i la seva filla vol fer-li aquelles preguntes que mai no es va atrevir a plantejar-li anteriorment. Sobretot, al voltant de la participació del seu pare a la Guerra Civil espanyola com a membre de la "quinta del biberó", que el va dur a combatre a la batalla de l'Ebre amb només 17 anys.
La constatació, dolorosa per a la filla, que el seu pare simpatitzava més amb l'altre bàndol, que no era l'heroi lleialista que ella sempre havia imaginat, representa un punt d'inflexió en el compromís de la Mercè, una periodista que va materialitzar les seves inquietuds socials i polítiques anant com a voluntària a Nicaragua després del triomf de la revolució sandinista.
En aquest retrat a la vegada generacional i íntim trobem la figura de la Mercè a la pantalla, sovint desemparada, a la difícil recerca de comunicar-se amb un pare amb qui mai ha tingut cap tipus d'intimitat. Però, cap al final, la muralla aixecada per aquest home vençut per la malaltia, s'esfondra i la càmera és testimoni d'un comiat carregat de tendresa i d'emoció. La càmera esdevé un catalitzador de les paraules; amb llàgrimes als ulls, l'home explica la seva vivència de la guerra i les difícils relacions amb la seva filla.
Les paraules de la Mercè, la seva veu narrativa, sencera i emocionant, és una de les grans forces d'aquest treball que ens acosta a la nostra història, a la nostra memòria col·lectiva des d'un punt de vista personal i íntim. La força emotiva del seu testimoni és una prova de la distància respectuosa envers el seu interlocutor.
Homenatge als combatents republicans de la "quinta del biberó", "El meu pare, la nostra història" recorre també els indrets de la memòria, a les Terres de l'Ebre, a les trobades commemoratives, en companyia dels darrers supervivents d'aquella tragèdia.
Fitxa tècnica:
Direcció: Mercè Carbó Bosch
Producció: Richard Dindo
Fotografia: Mercè Carbó Bosch i Richard Dindo
Muntatge: Filippo Filliger i Mercè Carbó Bosch amb la supervisió de Richard Dindo
Música: Frederic Mompou, "Impresiones íntimas" (Piano, produït per Antonio Armet, Discos Ensayo); Manuel De Falla, "El amor brujo" (Orchestre Poitou-Charentes, Direcció: Jean-François Heisser; Edició: Mirare); Camille Saint-Saëns, "Le Cygne du Carnaval des animaux" (Emmanuelle Bertrand, violoncel; Pascal Amoyel, piano; editor: Harmonia Mundi); "Ay, Carmela" (1938, anònim); "La consigna" (autor: Carlos Mejía Godoy y Los de Palacagüina per a "Tasba Pri". Enigrac 1986, Managua, Nicaragua)
Fotos de Nicaragua (1979), Suzanne MAISSLAS Nicaragua (Herscher, 1981 Paris)
Fotos de Nicaragua (1983-1987), Mercè Carbó Bosch
Fotos franquisme: Salvador Puig Antich (revista "Arreu" n. 19-1977); Agències (STP complet); arxiu internet del Partit del Treball, Jove Guàrdia Roja.
Festivals:
Seleccionat al prestigiós festival Visions du réel, Nyon (Suïssa, 2008)
Allò que porta la Mercè Carbó a Catalunya és l'intent d'alliberar-se d'un passat carregat de tensió i de malentesos per poder afrontar el present. El seu pare, malalt de càncer de pròstata, està a punt de morir i la seva filla vol fer-li aquelles preguntes que mai no es va atrevir a plantejar-li anteriorment. Sobretot, al voltant de la participació del seu pare a la Guerra Civil espanyola com a membre de la "quinta del biberó", que el va dur a combatre a la batalla de l'Ebre amb només 17 anys.
La constatació, dolorosa per a la filla, que el seu pare simpatitzava més amb l'altre bàndol, que no era l'heroi lleialista que ella sempre havia imaginat, representa un punt d'inflexió en el compromís de la Mercè, una periodista que va materialitzar les seves inquietuds socials i polítiques anant com a voluntària a Nicaragua després del triomf de la revolució sandinista.
En aquest retrat a la vegada generacional i íntim trobem la figura de la Mercè a la pantalla, sovint desemparada, a la difícil recerca de comunicar-se amb un pare amb qui mai ha tingut cap tipus d'intimitat. Però, cap al final, la muralla aixecada per aquest home vençut per la malaltia, s'esfondra i la càmera és testimoni d'un comiat carregat de tendresa i d'emoció. La càmera esdevé un catalitzador de les paraules; amb llàgrimes als ulls, l'home explica la seva vivència de la guerra i les difícils relacions amb la seva filla.
Les paraules de la Mercè, la seva veu narrativa, sencera i emocionant, és una de les grans forces d'aquest treball que ens acosta a la nostra història, a la nostra memòria col·lectiva des d'un punt de vista personal i íntim. La força emotiva del seu testimoni és una prova de la distància respectuosa envers el seu interlocutor.
Homenatge als combatents republicans de la "quinta del biberó", "El meu pare, la nostra història" recorre també els indrets de la memòria, a les Terres de l'Ebre, a les trobades commemoratives, en companyia dels darrers supervivents d'aquella tragèdia.
Fitxa tècnica:
Direcció: Mercè Carbó Bosch
Producció: Richard Dindo
Fotografia: Mercè Carbó Bosch i Richard Dindo
Muntatge: Filippo Filliger i Mercè Carbó Bosch amb la supervisió de Richard Dindo
Música: Frederic Mompou, "Impresiones íntimas" (Piano, produït per Antonio Armet, Discos Ensayo); Manuel De Falla, "El amor brujo" (Orchestre Poitou-Charentes, Direcció: Jean-François Heisser; Edició: Mirare); Camille Saint-Saëns, "Le Cygne du Carnaval des animaux" (Emmanuelle Bertrand, violoncel; Pascal Amoyel, piano; editor: Harmonia Mundi); "Ay, Carmela" (1938, anònim); "La consigna" (autor: Carlos Mejía Godoy y Los de Palacagüina per a "Tasba Pri". Enigrac 1986, Managua, Nicaragua)
Fotos de Nicaragua (1979), Suzanne MAISSLAS Nicaragua (Herscher, 1981 Paris)
Fotos de Nicaragua (1983-1987), Mercè Carbó Bosch
Fotos franquisme: Salvador Puig Antich (revista "Arreu" n. 19-1977); Agències (STP complet); arxiu internet del Partit del Treball, Jove Guàrdia Roja.
Festivals:
Seleccionat al prestigiós festival Visions du réel, Nyon (Suïssa, 2008)
