Lala (Abseron, Azerbaidjan)

Quan la Lala va deixar Abşeron per fer un màster en Ciències Polítiques a la Gran Bretanya, no s'imaginava que acabaria vivint a Tarragona, que li recorda la ciutat on ella va néixer, Sumqayit, a la vora del mar Caspi. Com a la capital del Tarragonès, allà també hi ha un important complex petroquímic, sector en el qual hi havien treballat els avis. Ara, totalment integrada a la vida i a les tradicions del seu nou entorn, ha canviat molts dels seus costums. Quan té gana, per exemple, ho té molt clar: pensa en un bon pa amb tomàquet i un raig d'oli de Siurana.
Sovint, però, els records de la seva terra i especialment de Bakú, on va viure més anys, acaben omplint la cuina de casa d'aromes caucàsiques. Aromes com les de les herbes que es posen al "dovĝa", la sopa de iogurt que va aprendre de l'àvia; el "ləvəngi", un llobarro farcit de ceba, nous i prunes seques, o el suggerent "mürəbbə", un dolç de maduixa que acompanya el te negre.
La península d'Abşeron, que vol dir 'lloc d'aigua salada' en la llengua àzeri, és una regió azerbaidjanesa que comprèn, a més de la capital del país, Bakú, les ciutats satèl·lits de Khyrdalan i Sumqayit. Aquesta última ciutat, on va néixer la Lala, es troba a la vora del mar Caspi, que, tot i el nom, els geògrafs el consideren més aviat un llac; això sí, el més gran del món, amb 370.000 km2, gairebé 12 vegades la superfície de Catalunya. La història i la cultura de la seva regió estan lligades, principalment, als imperis persa i otomà i, més recentment, a la Unió Soviètica fins a la independència de 1991 i l'aparició de la República de l'Azerbaidjan.