Quan va acabar el servei militar obligatori la Tal Ben Ari va decidir marxar d'Israel i viatjar. A l'Índia va poder conèixer una realitat diferent que li va fer adonar-se que era una dona lliure, aquell viatge també li va obrir les ganes de seguir coneixent noves cultures i això la va portar a Barcelona, on va decidir quedar-se, per la seva gent i per la possibilitat de tenir una visió de la realitat molt més diversa. La música és l'art amb què la Tal plasma les seves inquietuds i també és al voltant de la música que ha teixit el seu entorn i les amistats. En les diferents formacions on participa canta en diferents llengües i també en hebreu, la seva llengua materna, parlada per uns 6 milions de persones a Israel, on és oficial, i a Palestina.
En Mohamed Duokoure fa 8 anys que va haver de marxar de la Costa d'Ivori per la guerra, després d'un llarg periple va arribar a Girona on ja en fa 3 que hi viu. Aquí ha trobat feina, amics i una nova vida sota protecció internacional. Al llarg de la seva vida s'ha anat creuant amb bona gent que l'ha ajudat i als quals no deixa de mostrar el seu agraïment, com un comerciant de l'estació d'autobusos d'un poble de Mali i també a Girona, on ha trobat persones que li han facilitat començar de nou, formar-se i poder treballar. Les seves circumstàncies l'han allunyat de la seva família, que viu refugiada a Mali, però ara ha aconseguit els papers que li permetran poder-la visitar. Amb els seus familiars, en Mohamed parla mauka, un dialecte del mandinga, que és llengua materna d'uns 10 milions de persones i que es parla a la Costa d'Ivori i en altres països de l'Àfrica occidental.
Va ser gràcies a les colònies per a nens i nenes saharauis organitzades pel Front Polisario, que en Mahfud Brahim Banna va viatjar a Catalunya l'estiu del 1994. Va ser llavors quan se li van poder fer unes revisions mèdiques que van detectar que tenia celiaquia, que no tolerava el gluten. Va ser per això que la família que l'havia acollit es va plantejar que pogués quedar-se per tenir un creixement més saludable, i des d'aleshores ha crescut a Barcelona com també tres dels seus germans als quals posteriorment també se'ls va diagnosticar la mateixa malaltia. En Mahfud veu el seu futur aquí, però amb un peu al Sàhara, perquè no oblida els pares i germans que té allà, com tampoc la implicació en la lluita per la independència, causa en la qual també està involucrada la família d'aquí. El català ja és la seva llengua, però amb els familiars del Sàhara continua parlant hassania, dialecte occidental de l'àrab parlat al Sàhara Occidental i en zones d'Algèria i Mauritània.
La família del Sarkis Hakobyan és ben representativa de la diàspora armenia a Catalunya. Van marxar per la inseguretat provocada pels conflictes armats de fa vint anys i la falta de perspectives econòmiques i socials al seu país i, en el seu cas, van decidir instal.lar-se a Santa Coloma de Gramenet, una de les majors poblacions armènies de l'estat espanyol.
"Hola a tothom. Em dic Igor Ibaka, sóc del Congo Brazzaville. Sóc aquí, a Espanya, a Manresa, per jugar a bàsquet i estudiar, per tenir un futur millor." L'Igor Ibaka s'ha presentat en lingala, una llengua parlada a la República Democràtica del Congo, abans Zaire, i al Congo. El lingala és la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus, però que és parlada com a segona llengua per més de 8 milions de persones.
El primer contacte de l'Éric amb l'esperanto va ser en una trobada d'ONG's quan tenia 17 anys. De seguida el va atraure la idea d'una comunicació igualitària i va ser precisament en un congrés d'esperantistes on va conèixer la seva dona.
El Petr Groh ens parla en txec, una llengua eslava parlada a la República Txeca i als països veïns per uns 10 milions de persones i que s'assembla molt a la llengua dels eslovacs, amb qui van compartir estat durant uns setanta anys.
Aquesta setmana, a "Cinema 3": Dos cavalls protagonistes a la cartellera: "Caballo de batalla", de Steven Spielberg, i un de menys comercial, "The turin horse", de Béla Tarr. Entrevistem Antonio Chavarrías abans que marxi a Berlín a presentar la seva pel·lícula "Dictado". També hem parlat amb Denzel Washington, que ha estat a Madrid presentant "El invitado". Reportatge i enquesta entre el públic de "Katmandú, un espejo en el cielo", d'Icíar Bollaín, amb Verónica Echegui de protagonista. Repàs dels premiats als Gaudí. I a la secció "Ni blanc ni negre", Jaume Figueras i Àlex Gorina debaten sobre les famílies en el cinema.
Triar una cançó per al nostre funeral és una cosa molt personal. Durant mots anys hem sentit clàssics de la litúrgia com el "Virolai" o peces clàssiques com l"Ave Maria", però la música pop guanya terreny. Roger de Gràcia entrevista músics que toquen a les cerimònies fúnebres, intenta cantar en un cor gospel i analitza algunes cançons que parlen de la mort d'éssers estimats com el "Candle in the wind", d'Elton John o el "Tears in heaven", d'Eric Clapton.
Aquest vespre els tambors parlen per anunciar que s'ha acabat la temporada de collites i de casaments. Les dones pinten murals amb sis colors o més. Colors que elles mateixes extreuen de la Sabana.
Un grup d'escolars visita per primer cop un camp d'elefants.
Un sistema de comunicacions que permet als conductors saber si en un carrer hi ha lloc o no per estacionar i un altre que avisa quan els contenidors estan plens, per planificar la recollida, són alguns dels elements que milloren la gestió en aquesta ciutat.
© Televisió de Catalunya, S.A.