La malària

El paludisme o malària és una malaltia parasitària (plasmodium), caracteritzada per accessos febrils i anèmia, que es transmet  pel mosquit anopheles. Cada any, entre 300 i 500 milions de persones pateixen la malària a tot el món i, d'aquests, entre 1 i 3 milions es moren per la seva causa. La major part de les víctimes són infants que viuen en països en desenvolupament. Molt estesa per tota l’Àfrica Subsahariana, la malària és una de les grans causes de mortalitat: el 20% dels nens menors de 5 anys moren per les complicacions de la malaltia.

La vacuna de la malària

Els intents per lluitar contra el responsable de la transmissió, el mosquit anopheles, i el paràsit, el plasmodium, estan fallant a causa de la cada vegada més resistència dels mosquits als insecticides i dels paràsits als fàrmacs nous que van apareixent.

La millor manera de controlar la malaltia seria disposar d'una vacuna eficaç i, en aquest sentit, fa anys que els científics estan treballant en la seva elaboració, però es troben amb moltes dificultats per les diferents característiques que el paràsit presenta a la sang.

Actualment, existeix una vacuna sintètica anomenada SPf66, elaborada per l'immunòleg i científic colombià Manuel Patarroyo. Les investigacions d'aquest científic referents a la vacuna contra la malària van començar a la dècada dels vuitanta en ple centre de l'Amazònia colombiana, on va poder identificar els components de les estructures que produeixen la immunitat i, així, elaborar-los sintèticament al laboratori.

Els múltiples assaigs clínics que s'estan portat a terme per mesurar l'eficàcia de la vacuna a diversos països on la malaltia és endèmica encara no han demostrat una eficàcia absoluta per protegir la població, però els resultats són esperançadors, ja que els estudis també van encaminats a valorar l'efectivitat d'aquesta vacuna, la qual redueix la mortalitat infantil.El doctor Patarroyo i el seu equip de científics colombians i espanyols col.laboradors tenen el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Precisament, el doctor Patarroyo ha cedit gratuïtament a aquesta organització tots els drets de la vacuna de la malària per tal que la comunitat internacional pugui beneficiar-se

Nombre de casos de malària descrits per l'OMS (milers) 1985-1994 (1)

(1) Les informacions que s'ofereixen en alguns casos no cobreixen la totalitat de la població exposada.
(2) Al 1994 s'hi inclouen, per primera vegada, els casos de malària diagnosticats clínicament a totes les regions.
(3) Les xifres del total han estat arrodonides.

L'esquistosomiasi

Malaltia parasitària provocada per un cuc (helmint) que viu a la sang i que es transmet a través del contacte amb l’aigua dels rius contaminats. Provoca greus alteracions a l’organisme: complicacions al fetge, la melsa i afeccions urològiques. És una malaltia que es cronifica si no es tracta, tot i que el seu tractament és senzill i barat. Afecta principalment els infants.

Està considerada la segona causa de morbiditat al món, després de la malària. Es localitza a Àsia, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Segons l'OMS hi ha uns 300 milions de persones infectades al món repartides per 76 països.

Les filàries

Malaltia provocada per la picadura de mosques i mosquits els quals transmeten uns cucs molt petits que s’allotgen a la sang, als ganglis i a la pell. Provoca afeccions cutànies i oculars que en alguns casos deriven en ceguera.

La tripanosomiasi

Anomenada la malaltia de la son. Es produeix a causa de la picada de la mosca tse tse que afecta el sistema nerviós central de la persona, la qual es queda en un estat profund de somnolència fins que li arriba la mort. La mosca quan neix no porta la malaltia, per tant no és perillosa, però per viure necessita sang, que aconsegueix picant  les persones. Si aquestes estan sanes no hi ha cap problema, aquest s'esdevé quan la picada es produeix en una persona malalta, llavors la mosca es converteix en portadora de la malaltia, que anirà transmetent a altres persones amb les seves picades.

Aquesta malaltia és exclusivament africana i afecta 36 països, amb una població d'uns 50 milions d'habitants.

El còlera

Un microorganisme, el vibrió còlera, provoca a la persona una toxinfecció intestinal aguda i greu provocant una deshidratació ràpida. És una malaltia molt contagiosa si no s’apliquen els tractaments adequats.

A algunes regions és una malaltia endèmica, i en certes circumstàncies es presenta en forma de brots epidèmics, sent catastròfics els seus efectes per la a població.

Font

• Organització mundial de la Salut (OMS)

LA RECERCA

Jesús Almeda Ortega*

Curiositat i experiència prèvia són les eines bàsiques per fer front i resoldre els problemes quotidians. Durant segles i basats en això els nostres avantpassats van desenvolupar maneres d'adquirir i organitzar el coneixement per donar solucions als problemes. És així com va aparèixer el mètode científic.

Cal dir que, el mètode científic no és l’únic, ni potser el més adient, per assolir el nivell de coneixement més adequat per a l'ésser humà. La filosofia en les seves diferents escoles i les religions condueixen als mateixos objectius. Però, no hi ha cap dubte  que el mètode científic representa la manera més racional i menys subjectiva de cercar solucions als problemes.

Amb aquests antecedents, la recerca en l’àmbit de la salut ha esdevingut molt important per a la població general, per la importància mateixa dels problemes de salut. Val a dir que, sense restar importància a la recerca teòrica o bàsica, el component pràctic o de recerca aplicat és fonamental.

Amb tot això, es pot tenir una idea del pes que ha suposat la recerca en l’increment del nivell social dels països del nostre entorn o denominats del primer món, després d’implementar les solucions trobades en treballs de recerca.

Donat el pes de les principals malalties tropicals com a principals problemes de salut mundial, en termes de nombre de gent afectada, pèrdua de qualitat de vida i mortalitat, no es poden justificar de cap manera les enormes diferències en inversió de fons per a la recerca sanitària en problemes de salut que afecten a països desenvolupats i aquells encara en vies de desenvolupament. El diagrames aquí presentats (de la Commission on Health Research for Development) mostren gràficament aquestes diferències:

Contrast entre el pes de la mortalitat prematura i l'adjudicació de fons per a la recerca en salut

Tot i això, hi ha molta gent treballant per corregir aquesta situació i en paraules del Cap d'Unitat d'Epidemiologia i Bioestadística (IDIBAPS), Dr. Pedro Alonso : "El 95% del pressupost mundial d'investigació es dedica a buscar solucions per allò que tan sols causa el 5% de les malalties i les morts al món, que és el que es dóna als països desenvolupats. Mentre que només el 5% del pressupost mundial d'investigació es dedica a la causa del 95% de les malalties i morts al món. El nostre centre pretén, per tant, contribuir de manera molt humil a canviar aquesta dinàmica". (Entrevista en el programa televisiu Informe Semanal, reportatge "Un encuentro solidario" de Vicente Romero y Miguel A. García Bermejo, del 3 de maig de 1998, a Televisió Espanyola).

* Unitat d'Epidemiologia i Bioestadística. Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. (http://www.ub.es/ge96/clinic.htm). Villarroel 170. Barcelona 08036.