De la trobada entre el Rio Negro i el Solimoes neix el riu Amazones, el més cabalós del món on es concentra el 15% de l’aigua dolça del planeta.

L'aigua dolça està repartida de forma desigual per tot el planeta i això condiciona la vida de les persones de cada terriotori: mentre que a continents com l’Africà mor gent cada dia degut a la manca d’aigua o a malalties derivades de la falta de control de la qualitat de l’aigua, Amèrica llatina concentra aproximadament un 80 % de la reserva d’aigua dolça del planeta i aquest fet provoca guerres i conflictes arreu del món.

La població mundial cada cop està més concentrada als nuclis urbans i aquesta creixent densitat de població, obliga a l’home a proveir els ciutadans de l’aigua que necessiten per viure i per a desenvolupar les seves activitats diàries. Això l’ha dut a crear tota mena de sistemes com ara embassaments, preses, transvasaments, etc. per tal d’emmagatzemar-la i també en un afany de controlar-la.

Però, paradoxalment, també és l’home qui s’encarrega de contaminar i malgastar innecessàriament part d’aquesta aigua que necessita controlar en un intent de sobreviure sense haver de dependre de la naturalesa capriciosa. L’aigua però, sovint es resisteix a aquest control per part de l’home i provoca inundacions que arrasen pobles i cultius, cases i persones,  convertint-se en font de mort en lloc de crear vida.    

Finalment, en aquesta desesperada lluita de l’home per l’aigua, que implica gairebé tots els àmbits de la societat, des de l’educació a la justícia, passant per les indústries o l’enginyeria, ha hagut d’aprendre que l’intent de dominar la natura és un objectiu que impossible d’assolir per complet, i que per més esforços que s’hi esmercin i mitjans que s’hi dediquin, si no plou, no hi ha aigua i totes les preses, embassaments, sistemes de regadiu, plantes depuradores i sistemes de potabilització que tenim, no serveixen de res. Caldrà doncs acceptar-ho i aposta decididament per fomentar el respecte a l’aigua, el consum ajustat i l’ús adequat de la mateixa.