Aquesta és la història del fotògraf  que va saber retratar millor la Guerra Civil i la Catalunya revolucionària. És la història d’un home que es va haver d’exiliar amb  una maleta plena de negatius, perquè Franco no emprengués represàlies contra els milers d’homes i de dones  
que sortien a les seves fotografies. 

Aquesta és la història d’Agustí Centelles, un testimoni d’aquest segle que va carretejar la història de Catalunya, un tros de la història d’Espanya i que no va parar fins que les va tenir sanes i estàlvies. 

La Barcelona on va arribar era un mar d’agitació social. Els treballadors anarquistes acabaven de crear la CNT, el sindicat que havia de ser el protagonista d’un quart de segle del moviment obrer a Espanya. 

El cinematògraf havia arribat a Barcelona el 1896. Els mateixos germans Lumière  havien fet una demostració del seu invent en un estudi d’uns fotògrafs. Centelles és seduït per aquest nou art i aspira a convertir-se en operador de cinema. Visita les sales de l’època, però no es fixa gairebé gens en els arguments sinó en els moviments de càmera, en la il·luminació i en els enquadraments. 

Quan,  al cap de molts anys, va anar a la guerra de veritat com a reporter gràfic, els enquadraments recullen aquesta influència del cinema i s’avança en mig segle als d’algunes pel·lícules contemporànies.. 

Aquest documental ha estat produït per Diesel Comunicació, Eva 1 Communication, Parallèles Productions i Televisió de Catalunya.