Jordi Amorós

Llicenciat en Història, li agradaria arribar a saber-ho tot de l'edat del bronze. És capaç de formular les hipòtesis més agosarades, i defensar-les fins on calgui.

"Vaig nàixer a Móra d'Ebre el 1971. El 1990 vaig marxar a Barcelona a estudiar Història i vaig fer les meves primeres excavacions. Un cop llicenciat a la UB, vaig combinar estudis d'arqueologia a la URV a Tarragona amb feines a la fusteria del pare. A partir de 1999 vaig començar a fer d'arqueòleg professional en jaciments de prehistòria recent (bàsicament de l'edat del bronze i del ferro) entre el Vallès i el Penedès. El 2004 me'n vaig anar a viure a Sabadell mentre treballava a la necròpolis neolítica de Can Gambús. El 2006 vaig iniciar un projecte per excavar els jaciments medievals i prehistòrics de la vall de Sau (Osona). Allà hi dirigia l'excavació de la Domus del Pi, situada a Vilanova de Sau. Llavors em van proposar fer-hi un capítol del "Sota terra" i em vaig acabar enrolant en tota aquesta història. Després de rodar la primera temporada, vaig deixar el món medieval aparcat i vaig tornat al Penedès a fer prehistòria recent i arqueologia de l'antiguitat clàssica, que és on realment hi trobo el punt".

Joan Eusebi Garcia Biosca

És el nostre home tecnològic: analitza les troballes, busca dades, contextualitza el període històric, explica tecnologies, fa reconstruccions del espais en tres dimensions… Viu enganxat a l'ordinador.

"Seré telegràfic. I aportaré dades històricament comprovables. Sóc de Lleida. Del 1966. Sóc arqueòleg medievalista, especialitzat en cultura andalusina. Em vaig llicenciar l'any 1991 a la Universitat de Barcelona. Entre el 1991 i el 2001, vaig dirigir excavacions d'urgència a Barcelona, Lleida i Isona. Entre el 2000 i el 2010 he realitzat estudis per a la rehabilitació d'edificis històrics i d'impacte sobre el patrimoni cultural. També he fet consultoria per a projectes de turisme cultural a l'Aràbia Saudita. He estat comissari de diverses exposicions del Museu d'Història de Catalunya i del Fòrum 2004. Actualment sóc membre de l'equip de recerca que estudia el panteó reial de Santes Creus."

Gemma Caballé

És una arqueòloga apassionada per les ciutats. Així que pot, agafa una excavadora i fa un forat ben gros per veure què hi ha sota.

"Vaig néixer a Vic i visc a Gràcia, a Barcelona. Des de ben jove, ja volia ser arqueòloga. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i em vaig especialitzar en Història i Arqueologia Medieval. M'agrada combinar el que ens aporta l'arqueologia amb la documentació de l'època que estàs treballant. Durant la carrera, als estius excavava en diferents jaciments. Després, vaig començar a treballar en excavacions preventives. Són les intervencions vinculades a projectes arquitectònics (obres en espais on hi ha restes, rehabilitacions d'edificis històrics...). Professionalment, em dedico a l'arqueologia preventiva, als estudis històrics i arqueològics d'edificis i a tot allò que faci referència a l'estudi i difusió del patrimoni cultural. El que més m'agrada treballar són els aspectes relacionats amb la defensa i organització del territori (castells, muralles, torres...) i l'urbanisme de les ciutats (el seu creixement i l'evolució)."

Jordi Rosell

Rigorós i sistemàtic, és l'arqueòleg rialler; fins i tot quan pateix se li escapa el somriure.

Vaig néixer a Tremp (Pallars Jussà) l'abril de 1968 i, al cap d'un mes, ja es muntava una revolució a París. Ben aviat vaig manifestar la meva afició per l'arqueologia, contra la qual va intentar lluitar tot el meu entorn familiar i escolar. L'argument principal era que em fotria de gana. Però jo, tossut, me'n vaig anar a la Universitat de Tarragona per aprendre a fer forats. Aviat vaig conèixer l'Eudald Carbonell, el que feia els forats més grossos, i va ser ell qui em va introduir a Atapuerca i a l'Abric Romaní. Em vaig doctorar el 2001. Actualment, continuo treballant en aquests jaciments, a més a més de dirigir les excavacions de les coves del Toll i col·laborar en projectes internacionals a Israel, Algèria i Gibraltar. Sóc professor de Zooarqueologia (l'arqueologia dels animals) i de Prehistòria d'Àfrica a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Recentment, he caigut en mans d'unes persones que es dediquen a l'"arqueoshow": una gent molt estranya encuriosida pels forats que fem. I d'ells he aprés una cosa: "Hi ha més gent que pensa que als forats s'hi poden aprendre coses, i que tota una vida "sota terra" pot valdre la pena! Això deu voler dir alguna cosa, no?"

Roser Marsal

Estudiant d'Història, apassionada per l'egiptologia. La seva capacitat d'aprendre no té límits.

"Sóc de Tarragona. Sóc la més jove de l'equip. Estic acabant la llicenciatura d'Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sempre he tingut clar que volia ser arqueòloga. De ben petita, ja em fascinava l'egiptologia. I quan tenia 16 anys, vaig poder fer pràctiques en una empresa d'arqueologia. Quan vaig entrar a la facultat, vaig incorporar-me a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i he treballat en campanyes arqueològiques als jaciments de la Cativera, la Boella, la Balma de la Maçana, l'Abric Romaní de Capellades o Atapuerca, entre altres. Tinc clar que, si vull dedicar-me a l'egiptologia, primer he de formar-me com a arqueòloga, i... qui sap on acabaré en un futur! Això sí, vull fer-me un lloc en aquest món que tant m'apassiona!"

Oriol Saula

"Sóc de l'any 1965 (de la nostra era) i sóc llicenciat en Geografia i Història en l'especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, però m'he acabat dedicant més a la cultura ibèrica. També sóc museòleg o tècnic de museus, i compagino, dins de la meva feina al Museu Comarcal de l'Urgell, que és un organisme autònom municipal de l'Ajuntament de Tàrrega, la feina d'arqueòleg amb la de museòleg... Tot i que em toca fer molta gestió, molta paperassa i poc pic, aprofito qualsevol excusa per anar a excavar (per exemple, si m'avisen del "Sota terra"). L'arqueologia urbana de Tàrrega s'ha acabat convertint, també, en una de les meves especialitats i, sobretot, l'arqueologia jueva medieval és un dels temes que més m'apassiona, tot i que m'ha portat més d'un maldecap. Pel fet de treballar per a la salvaguarda del patrimoni local (arqueològic i arquitectònic) i la difusió de l'arqueologia i la història, per a mi és fonamental que la història i l'arqueologia puguin arribar a tothom. No serveix de gran cosa si les troballes arqueològiques no ajuden a fer reviure la història a tothom i no tan sols als especialistes. Com més gent sensible en aquests temes hi hagi, millor per a la preservació del nostre llegat arqueològic."