Santa Maria de Vallsanta: el monestir dels enigmes
El Monestir de Santa Maria de Vallsanta va estar en funcionament uns 5 segles, però sembla que no va acabar mai de consolidar-se. Els documents parlen d'una gran església, un claustre, d'un dormitori comú… Es van arribar a construir aquests espais? I quines dimensions reals va arribar a tenir, el monestir? Durant anys, de Vallsanta només se'n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construïrun claustre del qual només es té constància per un document que parla d'un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l'església, enterrada al monestir?
Tenim tres dies per resoldre aquestes i altres incògnites i descobrir com vivien les monges a Sta. Maria de Vallsanta. I a mitja recerca, una inesperada troballa canviarà la història…
Context històric: Les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta es troben ubicades a l'oest del municipi de Guimerà (comarca de l'Urgell), molt a prop del riu Corb. Aquest antic monestir de monges cistercenques va ser construït per traslladar-hi la comunitat de religioses que vivia al monestir de Santa Maria de la Bovera. Les millors condicions de Vallsanta, que disposava de bones comunicacions i facilitat per aconseguir aigua del riu, propiciaren aquest trasllat.
El monestir de Santa Maria de Vallsanta va créixer durant els segles XIII i XIV gràcies a les donacions de particulars, especialment de famílies nobles locals com ara Guimerà, els Llorac o els Alemany. Molt d'ells reberen sepultura al mateix cenobi, i per això podem observar els seus escuts d'armes en molts llocs del monestir.
La vida al monestir fou molt activa durant els segles XIV i XV, encara que, a partir d'aquest últim segle, succeïren una sèrie de desgràcies que marcarien el principi de la decadència del monestir. La crisi de la Baixa Edat Mitjana, així com una plaga de pesta, reduïren dràsticament el nombre de religioses fins que, el 1589, l'ordre del Cister ordenà la clausura del cenobi i el trasllat al monestir del Pedregal de les 3 monges que hi restaven.
El Monestir de Santa Maria de Vallsanta va estar en funcionament uns 5 segles, però sembla que no va acabar mai de consolidar-se. Els documents parlen d'una gran església, un claustre, d'un dormitori comú… Es van arribar a construir aquests espais? I quines dimensions reals va arribar a tenir, el monestir? Durant anys, de Vallsanta només se'n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construïrun claustre del qual només es té constància per un document que parla d'un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l'església, enterrada al monestir?
Tenim tres dies per resoldre aquestes i altres incògnites i descobrir com vivien les monges a Sta. Maria de Vallsanta. I a mitja recerca, una inesperada troballa canviarà la història…
Context històric: Les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta es troben ubicades a l'oest del municipi de Guimerà (comarca de l'Urgell), molt a prop del riu Corb. Aquest antic monestir de monges cistercenques va ser construït per traslladar-hi la comunitat de religioses que vivia al monestir de Santa Maria de la Bovera. Les millors condicions de Vallsanta, que disposava de bones comunicacions i facilitat per aconseguir aigua del riu, propiciaren aquest trasllat.
El monestir de Santa Maria de Vallsanta va créixer durant els segles XIII i XIV gràcies a les donacions de particulars, especialment de famílies nobles locals com ara Guimerà, els Llorac o els Alemany. Molt d'ells reberen sepultura al mateix cenobi, i per això podem observar els seus escuts d'armes en molts llocs del monestir.
La vida al monestir fou molt activa durant els segles XIV i XV, encara que, a partir d'aquest últim segle, succeïren una sèrie de desgràcies que marcarien el principi de la decadència del monestir. La crisi de la Baixa Edat Mitjana, així com una plaga de pesta, reduïren dràsticament el nombre de religioses fins que, el 1589, l'ordre del Cister ordenà la clausura del cenobi i el trasllat al monestir del Pedregal de les 3 monges que hi restaven.
