Cerca
 
TV3
 
Sota terra
 
Jordi Rosell i Jordi Amorós a Talamanca
 
 

Talamanca (Guerra de Successió, 1714)


En el marc de la guerra de Successió, l'agost de 1714, va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l'enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l'Onze de Setembre i de la capitulació final. En aquest capítol, fem una excavació força atípica: usant la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS…), intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud. Si trobem projectils i esbrinem quin exèrcit els va disparar, podrem saber si la batalla va transcórrer com descriu el marquès del Poal en el seu text i, per tant, certificar científicament que l'exèrcit català va guanyar aquell enfrontament. També buscarem unes quantes desenes de cadàvers que, segons diu la tradició, són de soldats morts durant la batalla i que estan enterrats a la plaça del poble.



Talamanca és un poble del Bages, situat dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És un poble petit (hi viuen de manera fixa unes poques dotzenes de persones, tot i que hi ha força segones residències i és un poble que rep nombrosos turistes). Tot i que s'hi han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia que tenim de Talamanca es remunta a l'any 960 quan Salla, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fa una donació de terres d'unes cases i terrenys en el lloc anomenat terme del castell de Talamanca. L'excavació es du a terme a la vall de la riera de Talamanca, entre aquest poble i la masia de la Mussarra, on, segons la descripció del marquès del Poal, va tenir lloc l'enfrontament.



Context històric

A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. La guerra de Successió va enfrontar mig Europa. França i Castella, entre d'altres, defensaven Felip de Borbó com a nou monarca espanyol. Anglaterra i la Corona d'Aragó eren algunes de les potències que apostaven per l'arxiduc Carles d'Àustria. Quan aquest va heretar l'imperi austríac, les potències europees van posar fi a l'enfrontament amb el Tractat d'Utrecht de 1713, que confirmava Felip V com a nou rei espanyol. Però Catalunya, que temia perdre les seves institucions, va continuar defensant Carles com a rei. El setembre de 1714, les tropes filipistes van derrotar definitivament l'exèrcit català, amb la desfeta de l'Onze de Setembre de Barcelona i la capitulació de Cardona, l'últim bastió català, el dia 18 d'aquell mateix mes. La guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta edat mitjana.



Quins experts ens van acompanyar en aquest capítol?





Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

El primer i en allò que tots coincideixen és la pluja! Quina manera de ploure durant gairebé tres dies seguits!

Gemma: "És una temàtica i una època que m'interessen molt (he treballat en algun aspecte relacionat amb aquest tema). En aquest capítol vam fer servir detectors de metalls... Quina por!, perquè un mal ús dels detectors poden fer molt mal als jaciments!"

Rosell: "És molt interessant la combinació que es fa entre l'excavació arqueològica i l'estudi espacial amb GPS de les bales que encara queden al barranc on hi va haver l'enfrontament. Això és una prova més de la bona salut que té l'arqueologia al nostre país."

Amorós: "Els companys es van passar dos dies sota la pluja amb els detectors mentre jo em quedava al poble, sota cobert, al costat de l'església per mirar de trobar una fossa comuna del 1714.

Joan G. Biosca: "En destaco les enormes possibilitats que ofereixen els sistemes d'informació geogràfica a l'hora d'estudiar un jaciment arqueològic dispers i amb materials escassos, com ara un camp de batalla."

Roser: "Vaig poder descobrir nous mètodes d'investigació que desconeixia, a més a més de poder gaudir de la recreació d'aquella batalla tan important per a la història de Catalunya."