Puig-reig, colònia Cal Marçal (S.XIX)

Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat en el qual centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s'ha fet durant molts anys. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.





Situada al terme municipal de Puig-reig, la colònia Cal Marçal es troba en un bon estat de conservació. Els propietaris, la família Viladomiu, l'ha volgut conservar tal com era. La primera notícia documental de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886, i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1932, s'hi instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins a la dècada dels cinquanta. Fou llavors que s'hi construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es va anar modernitzant constantment i que s'especialitzà en la producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil dels anys vuitanta va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989.
La mina que excavem és la de Sant Romà, i està situada al recinte del Museu de les Mines de Cercs.



Context històric:

Des de finals del segle XIX i durant gairebé tot el segle XX, les colònies han estat peces clau per a la industrialització i el progrés de Catalunya. Les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d'història. Les colònies catalanes constitueixen un cas únic al món per la concentració d'una gran quantitat d'aquests nuclis industrials, alhora fàbrica i poble, en les conques fluvials dels rius catalans, en especial al riu Ter i al riu Llobregat. Una definició molt gràfica és la que diu que no és un poble ni una ciutat. Una colònia és… una colònia. Un món propi. En un mateix recinte, hi trobem la fàbrica, els llocs de treball i les màquines, i també l'espai de descans i oci. És a dir, els habitatges dels treballadors i tots els serveis necessaris perquè no haguessin de sortir-ne, ni ells ni els familiars: escola, església, cafè, botigues, camps d'esports…





Quin expert ens va acompanyar en aquest capítol?



Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

Rosell: "Les colònies mineres són un bon exemple per explicar l'arqueologia industrial. Jo mai havia experimentat aquest corrent historiogràfic, més propi dels anglosaxons que nostre. És molt enriquidor veure com era la vida en una d'aquelles colònies durant la revolució industrial al nostre país i, afortunadament, com han canviat avui en dia les condicions dels treballadors."

Joan G. Biosca: "És estrany, això de treballar en una fàbrica on tot està tan ben conservat que sembla que hom hauria de sentir d'un moment a un altre sonar la sirena i veure-hi entrar els treballadors."

Gemma: "L'edifici i l'entorn de la colònia és molt espectacular."