Cabrera, retorn a la ciutat romana
La primera temporada de "Sota terra" vam marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Tornem a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que planteja l'Eudald en acabar l'excavació? I qui el va provocar i per què? També vam veure com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, això ens parla de la relació de la població autòctona amb els romans, com continua aqueta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l'abandonament de la ciutat romana?
Tres dies intensos per desvelar aquestes incògnites i per aclarir les dimensions d'un temple dedicat al Mitraisme de què només es coneixen quatre a la península Ibèrica. I d'una sitja, aparentment força habitual, en sortiran increïbles sorpreses...
Context històric: Es coneix amb el nom de Laietània una regió que antigament ocupava les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Els seus habitants eren els laietans, un poble iber que al segle II aC ja mostra signes evidents de romanització, com testimonien les transformacions dels camins ibers en calçades o la circulació de moneda ibèrica sota patró romà. Anteriorment, aquest poble iber ja havia mantingut relacions comercials fructíferes amb els romans.
Però, anteriorment a la romanització, durant els segles IV i III aC, el poblat ibèric de Burriac va ser la capital política, administrativa i econòmica de tota la Laietània. En aquests segles, l'època d'esplendor de Burriac, el poblat ocupava unes 8 hectàrees i disposava d'una població d'uns 3.500 habitants. Les cases del poblat es construïen amb materials senzills que es podien aconseguir als voltants (palla, fusta, canyes, pedra, etc.). Burriac estava protegit per una muralla de pedra amb una porta d'accés construïda al segle II aC. Tot i això, al segle I aC comença la decadència del poblat de Burriac. En aquest jaciment s'hi han dut a terme excavacions arqueològiques en punts específics, però tan sols se n'ha desenterrat una part mínima, en relació a la seva gran extensió.
Quan els romans van arribar a la península i van començar el procés de romanització, van imposar als laietans la seva organització política, administrativa, social i econòmica amb facilitat. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es van imposar els cultes i les tradicions dels romans. Durant aquest procés, es van començar a crear ciutats.
Una d'aquestes ciutats és Ilturo, situada a Cabrera de Mar i fundada al segle II aC, en època republicana. Gràcies a diferents intervencions arqueològiques que s'han dut a terme al subsòl de la ciutat, s'han localitzat nombroses restes corresponents a aquest període. Les dades que s'han extret de les excavacions han permès determinar la importància que hauria tingut Ilturo durant el procés de romanització al nostre territori, comparable a la d'Empúries i Tàrraco.
La primera temporada de "Sota terra" vam marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Tornem a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que planteja l'Eudald en acabar l'excavació? I qui el va provocar i per què? També vam veure com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, això ens parla de la relació de la població autòctona amb els romans, com continua aqueta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l'abandonament de la ciutat romana?
Tres dies intensos per desvelar aquestes incògnites i per aclarir les dimensions d'un temple dedicat al Mitraisme de què només es coneixen quatre a la península Ibèrica. I d'una sitja, aparentment força habitual, en sortiran increïbles sorpreses...
Context històric: Es coneix amb el nom de Laietània una regió que antigament ocupava les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Els seus habitants eren els laietans, un poble iber que al segle II aC ja mostra signes evidents de romanització, com testimonien les transformacions dels camins ibers en calçades o la circulació de moneda ibèrica sota patró romà. Anteriorment, aquest poble iber ja havia mantingut relacions comercials fructíferes amb els romans.
Però, anteriorment a la romanització, durant els segles IV i III aC, el poblat ibèric de Burriac va ser la capital política, administrativa i econòmica de tota la Laietània. En aquests segles, l'època d'esplendor de Burriac, el poblat ocupava unes 8 hectàrees i disposava d'una població d'uns 3.500 habitants. Les cases del poblat es construïen amb materials senzills que es podien aconseguir als voltants (palla, fusta, canyes, pedra, etc.). Burriac estava protegit per una muralla de pedra amb una porta d'accés construïda al segle II aC. Tot i això, al segle I aC comença la decadència del poblat de Burriac. En aquest jaciment s'hi han dut a terme excavacions arqueològiques en punts específics, però tan sols se n'ha desenterrat una part mínima, en relació a la seva gran extensió.
Quan els romans van arribar a la península i van començar el procés de romanització, van imposar als laietans la seva organització política, administrativa, social i econòmica amb facilitat. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es van imposar els cultes i les tradicions dels romans. Durant aquest procés, es van començar a crear ciutats.
Una d'aquestes ciutats és Ilturo, situada a Cabrera de Mar i fundada al segle II aC, en època republicana. Gràcies a diferents intervencions arqueològiques que s'han dut a terme al subsòl de la ciutat, s'han localitzat nombroses restes corresponents a aquest període. Les dades que s'han extret de les excavacions han permès determinar la importància que hauria tingut Ilturo durant el procés de romanització al nostre territori, comparable a la d'Empúries i Tàrraco.
