Cerca
 
TV3
 
Sota terra
 
Cabrera de Mar
 
 

Cabrera de Mar (Roma republicana)


Va ser Cabrera de Mar una gran ciutat romana durant el segle II aC? La descoberta, fa uns quants anys, d'unes termes romanes a Cabrera (les més antigues de la península Ibèrica) n'és un indici clar, però cal demostrar-ho. Era una ciutat o només era un territori on hi havia diferents vil·les romanes dedicades a l'explotació agrícola? Decidim excavar diferents punts amb dos objectius: si confirmem que Cabrera tenia trama urbana (és a dir, carrers), i si podem confirmar que s'hi encunyava moneda, podrem afirmar amb rotunditat que Cabrera era una ciutat romana. I no una ciutat qualsevol, sinó, juntament amb Empúries i Tarraco, la ciutat a partir de la qual va començar la romanització del territori català, aleshores habitat i dominat per les diferents tribus iberes.



Cabrera de Mar és un petit poble de la comarca del Maresme. L'excavació es fa en tres punts concrets: a Ca l'Arnau, una gran finca on hi ha les termes i on hi ha molta superfície a excavar; a Can Rodon, un enorme solar sota l'església i on s'han excavat ja diverses estructures de l'època romana, i un pàrquing on, segons els nostres càlculs, hi ha d'haver les restes d'un carrer romà.





Context històric

La Cabrera romana se situa entre el 150 aC i el 80 aC, o sigui, a l'època de la Roma republicana (un període de vora 500 anys que acabaria quan, pels volts de l'any 30 aC, August es converteix en el primer emperador romà). Uns quants anys abans, el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els romans havien desembarcat a Empúries i hi havien fundat un campament militar. Un cop guanyada la guerra, conquerida i pacificada Hispània, els romans van començar un fulgurant i eficaç procés de romanització. Van imposar la seva organització política i administrativa, social i econòmica. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es va imposar el culte a l'emperador. I va començar un període històric del qual avui encara perdura una enorme herència.



Quin expert ens va acompanyar en aquest capítol?



Quin record tenen els nostres arqueòlegs d'aquest capítol?

Joan G. Biosca: "Ca l'Arnau, un jaciment increïble."

Roser: No puc negar que, com que era l'últim rodatge, tot i que vaig intentar gaudir-lo al màxim, estava una mica trista, perquè sabia que enyoraria tots els membres de l'equip d'arqueòlegs i tots els professionals de l'equip."

Rosell: "Penso que el potencial i l'espectacularitat del jaciment queda prou reflectit al capítol. La meva sensació és que hi ha moltíssima feina a fer sobre un moment molt interessant, des del punt de vista històric, com és el contacte entre dues societats o civilitzacions amb interessos completament diferents: els ibers i els romans."

Amorós: "El jaciment és potencialment una enorme capsa de sorpreses i era fàcil mantenir l'ànim i l'interès en totes les zones que s'excavaven. Va ser la cirereta final. Recordo molt especialment l'onada d'emoció que va recórrer tots els membres de l'equip quan l'últim dia es va rodar l'última escena a la zona de les termes i, en acabar, el realitzador Jordi Dorca va cridar ‘Habiamo finito!'.

Gemma: " Va ser un rodatge molt guapo! Aquest jaciment té un gran futur."