L’EQUIP DE  L’ÀREA DE DOCUMENTALS

L'any 1945 li van preguntar a un periodista com pensava cobrir l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz. La resposta va ser contundent: amb tot el rigor i amb cap neutralitat. Crec que aquest és l'esperit del documental i que per això m'agrada fer-ne. Explicar històries, rescatar veus silenciades i que les nostres vides -les dels autors i les dels espectadors- ja no siguin ben bé igual que abans de veure el documental. Si us agrada l'asèpsia, no mireu documentals, mireu sèries de metges on surten molts quiròfans. Si voleu compromís, passió i rigor, no us perdeu el “Sense Ficció”.

El conill Carlitos, la Raffaella Carrà i la bruixa Avería són només alguns dels “culpables” que prengués la decisió de dedicar-me a “això de la tele”, com ho anomenen els meus familiars. Després de llicenciar-me en Comunicació Audiovisual i d’haver col·laborat en diversos mitjans locals, vaig entrar a formar part de l’equip de TV3 el 2001. Des de llavors he treballat, sobretot, en programes de l’àrea de Nous Formats i de caire documental. Actualment sóc redactora del programa “Sense Ficció”.

Realitzador a TV3 des de l’any 1988. La meva especialitat ha estat sempre el reportatge i el documental, feina que he desenvolupat dins del programa “30 minuts” durant més de 15 anys. El meu objectiu ha estat sempre donar veu als que no en tenen; per això he codirigit molts documentals de recuperació de la memòria històrica, entre els quals destaca “Els nens perduts del franquisme”.

Després de més d'una dècada de corresponsal a París, començo una nova etapa professional, fa més de deu anys, amb la direcció de programes especials informatius i documentals. Alguns de caire històric, com "Veus ofegades. Cartes d'un exili a França" o "Del Pintallavis a la bala. La indústria de guerra a Catalunya". Altres de lligats  a l'actualitat, com "La clau dels duros" (sobre el finançament de Catalunya) o "11-M , la investigació".

Quan ja semblava que m'havia arribat el moment de dir adéu a 25 anys de televisió i dedicar-me als meus néts o a passejar el gos, m'he adonat que no tinc néts (ni gos; no n’he tingut mai). I ja que he de seguir fent de periodista o de reporter o de director de documentals, on millor que al “Sense ficció”? Aquí, rodejat de gent jove -generació Facebook, aquesta finestreta online que no sé ni com s'engega-, espero que m'arribi la inspiració i que, entre tots, renovem aquesta meravellosa professió d'explicar històries de debò.

A l’època de l’institut, a principis dels 80, vaig gravar i editar els meus primers vídeos; eren molt senzills, i la tecnologia, extremadament rudimentària, però ens entusiasmava fer-los. Han passat una pila d’anys, les meves produccions audiovisuals s’han anat professionalitzant tot passant per dramàtics, musicals, infantils i ara, documentals. Una cosa no ha canviat: em continua entusiasmant el món de la TV.

19 anys tenia (1993) quan em vaig incorporar a Televisió de Catalunya. Com a professional tinc perfil polivalent. Llicenciada en Filologia Hispànica i tècnic especialista en imatge i so. M’inicio com a tècnic de so en doblatge i faig la retransmissió de futbol dels JO Barcelona (1992). Muntadora de vídeo en sèries com “Laberint d’ombres”, “Estació d’enllaç”, “Plats Bruts”... Dins del món de la realització: “El sol de la nit”, “Música per a camaleons”, “3xl.net”, “El club”, “Signes dels temps”, La Marató, “Mic3”, “Territoris filmfest”... i actualment, Àrea de Documentals.

Sóc entusiasta dels reptes. El "Sense Ficció" és una aventura que fa de la realitat i la ficció el meu dia a dia, que visc amb intensitat, il·lusió i alegria. Que el recorregut  per la pantalla i la vida ens siguin llargn!!! Si vols saber més coses, “google”!!!

Sóc periodista i historiadora. Autora d'"In memòriam" (1986), "Operació Nikolai" (1992), "L' Or de Moscou" (1994), "Sumaríssim 477" (1994), "Europa després del diluvi" (1995), "4 dies de novembre" (1995), "Cambó" (1996), "Cuba, siempre fidelísima" (1998), "Sapientíssims" (2000), "Chomón" (2001), "Joan March, els negocis de la guerra" (2003), "Els viatges de Mona Lisa" (2003), "Abecedari Porcioles" (2004), "Roig i negre" (2006), "Entre el jou i l'espasa" (2007), "Topografia de la memòria" (2008).

Realitzador. Durant anys he pogut compaginar l'afició per la música amb la feina al realitzar tot tipus de programes musicals; a principis dels 90, amb el naixement de "Sputnik", i posteriorment, amb retransmissions de concerts, videoclips i programes especials. Després d'algunes sèries documentals sobre el f lamenc o la Nova Cançó, vaig arribar al fantàstic món del documental amb un parell de projectes propis i ara sóc aquí per col ·laborar i aprendre.

Sóc realitzador de Televisió de Catalunya. He desenvolupat la meva tasca professional durant 18 anys al programa 30 minuts. Durant els 20 anys que fa que treballo a TV3 he realitzat m és de dos-cents reportatges, entre musicals, documentals històrics i temes de gran actualitat.

Vaig entrar a treballar a TV3 el 1985 i durant 20 anys he planificat càmeres, cotxes, platós i sales de postproducció. Des de fa poc he començat una nova etapa al “Sense ficció” (encara que a temps parcial), on puc viure la televisió des d'un punt de vista més obert i on no deixes mai d'aprendre.

Entro a treballar a TV3 el novembre del 1991 a l’ Àrea d’Actualitats. En un inici, a Informatius diaris com a muntador i també com a operador de càmera. Posteriorment, ja només com a muntador, formo part del programa “Veure món”. Més tard m’incorporaré a l’equip del “30 minuts”, on vaig tenir la sort d’arribar a muntar 70 reportatges. Un cop finalitzada aquesta etapa, em retrobo amb antics companys al “Sense ficció”.

Després de molts anys de viatge, tinc el documental com una mena de "El Dorado" o d’Atlàntida submergida que tothom assegura que existeix però que ningú no ha pogut situar en el mapa ni descriure. Més a prop del cinema que de la televisió, espero seguir contribuint a la seva desubicació, ni que sigui per fer que l’aventura continuï.

Treballadora de TV3 des de 1993. Començo la meva feina a les sales de postproducció fent volar el Petri, fent plorar l'audiència de "Poble Nou" o ajuntant "3 senyores i un senyor". Després de tanta varietat, a poc a poc començo a especialitzar-me en programes musicals i culturals, com ara "Sputnik", "Autògraf", "Afectes Sonors" o "Silenci?". Finalment, aquest any començo una nova etapa al "60 minuts" i al "Sense Ficció". M'estic fent gran???

Llicenciada en Periodisme i dedicada a la producció de reportatges i documentals des de 1992. Primer, al "30 Minuts" i "60 Minuts" i des del setembre de 2008 a l'àrea de Documentals. Entre els documentals en què he participat, m'agrada recordar-ne uns quants: "Procés a Pinochet", "Els nens perduts del franquisme", "Murs", "Balseros", "Urani empobrit, una arma de doble tall", "Ravensbruck, l'infern de les dones", "Guernica, pintura de guerra", "Setembres", "Vides minades" i l'últim que vaig produir a "30 minuts", "Franco i Fidel, una veritat incòmoda". I m'agrada recordar-los, no per l'èxit que han tingut sinó pel molt que vaig aprendre i el que vaig disfrutar treballant-hi.

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual i el 2001 vaig entrar a TV3. He estat en diversos equips de realització treballant en programes directes com "La columna", musicals com "Ritmes" o “Sputnik" i infantils com "La cuina dels titelles" i el "Super3". Fa dos anys em vaig incorporar a l’Àrea de Documentals i aquí estic compartint històries, denúncies i descobriments.