Sapientíssims-una panoràmica de 450.000 anys d'història

Conrear: l'estany de Banyoles, fa 7.000 anys

Estany de Banyoles, fa 7.000 anys. Una comunitat de 100 persones s'ha instal.lat a la riba del llac. El cel és ric en aus migratòries, la terra és fèrtil, i a l'estany hi ha barbs, tenques i tortugues d'aigua. La canoa és el símbol d'una nova economia. Per fer-la no n'hi ha prou amb una aixa de pedra. Cal tallar, arrossegar i buidar un gran arbre. I per tant es necessita temps i la cooperació de molta gent. És el principi de les comunitats autosuficients.

Els habitants de la Draga, així se'n diu d'aquest poblat, no vivien en un món idíl.líc, però sí equilibrat. A diferència dels seus avantpassats del Parco, aquests homes i dones controlen, per primera vegada, els recursos per sobreviure.

Són agricultors i ramaders. I els primers ceramistes. La terrissa de la Draga, decorada amb una petxina: el Cardium edule, és comuna a tot el Mediterrani Occidental i rep el nom de cardial. A Catalunya se la va batejar amb el nom de "montserratina", pel lloc on es va trobar la primera peça. Transformar el fang en matèria sòlida va suposar un dels primers grans canvis químics de la humanitat.

Les millores tecnològiques no s'aturen. També a l'eina de pedra s'aplica un gran canvi. Ara, els perfils són esmolats per fricció. Per això es coneix aquest període de transformacions radicals com Neolític, pedra nova, pedra polida.

Més enllà del poblat, els camperols de la Draga, tenen els camps de blat i ordi, dues formes domesticades d'herbes salvatges. Torren i emmagatzemen el gra, i en fan pa. Les faves i els pèsols alegren la dieta. Cada matí cal munyir vaques i cabres. I de la llet batuda fan nata i mantega. Bous, bens i porcs omplen el corral. La cacera ja no és indispensable. Alimentar cent persones no és una tasca fàcil, però la comunitat de la Draga se'n surt prou bé. Els agricultors de l'estany de Banyoles no coneixen l'adob. L'estudi dels troncs de fusta del jaciment fixa amb exactitud que després de 42 anys d'ocupació, la Draga va ser abandonada. Els camps ja no eren fèrtils.

Ara com aleshores, els 6.000 milions d'habitants del planeta Terra continuen depenent del conreu i de la ramaderia, avenços que van néixer al Pròxim Orient fa 10.000 anys.

Si la terra no dóna fruits, el camperol mor. Per això, per a les primeres societats agràries, la Terra és la deessa mare. Arreu d'Europa, desenes de petites figuretes simbolitzen la fecunditat. A Catalunya, la més antiga és la Venus de Gavà. De ceràmica fosca, simbolitza una deessa embarassada, amb dos ulls com sols i una espiga invertida que fa de sexe. És la dea dels ulls potents, que tot ho veuen. És la senyora del camp i la natura. Però la Terra no solament dóna vida, sinó que sepulta i acull els morts.