Fa 2.650 anys, els habitants d'una petita ciutat grega de l'Àsia Menor, Focea, van decidir fer-se a la mar. Un territori aspre i càlid, poc productiu, els va obligar a fer de mariners i comerciants. L'objectiu no era conquerir terres, sinó mercats. I així els foceus van passar a ser els grans colonitzadors de l'Occident.
| Quan els vaixells foceus van llevar l'àncora, a la Mesopotàmia feia molt de temps que escrivien sobre argila i feien servir la taula de multiplicar. Mentrestant, el poble jueu consolidava la seva creença en un sol déu. A Egipte feia milers d'anys que havien inventat el calendari i el rellotge solars. I a les places d' Atenes els rapsodes recitaven Homer. Roma només era un poblet dalt d'un turó. Tot això passava mentre el petit vaixell dels grecs foceus, tot vorejant la costa, arriba a la península Ibèrica, on els fenicis ja han difós l'alfabet. El sud està sota control fenici i els grecs s'instal.len més cap el nord, a Massàlia, Marsella. |
Cap
el 575 aC, la proa d'un vaixell procedent de Marsella enfila pel Cap de
Norfeu. Com cada any, els comerciants foceus s'acosten als pobles costaners
del Golf de Roses per fer negoci: vi a canvi de blat, oli per estany. Però
aquest és un viatge especial. Vénen per quedar-s'hi. Des
de dalt d'una petita península, els habitants d'un poblat
pagès i pastor segueixen de prop les maniobres. És una nau
de vela quadrada amb 14 m d'eslora. Els foceus han pactat amb el cabdill
instal.lar-hi un mercat. Un emporion. Acabava de néixer Empúries.
.jpg)
 |
Any 500 aC. Empúries ha crescut a banda i banda del port natural. Els residents són colons grecs. Però de bon matí, a la plaça, conflueixen pagesos indígenes, comerciants cartaginesos, mariners, artesans... Del port arriba la forta olor de peix salat i dels vaixells, dotzenes d'àmfores amb vi i oli. Dues essències noves molt sol.licitades pels indígenes. L'àgora d'Empúries és una de les vies d'entrada i de sortida de tots els productes de la Mediterrànea. Obsequiar, pactar, consumir. Així van difondre els grecs la seva cultura. I els cabdills dels poblats índígenes van entrar ràpidament en aquest joc comercial. Les preuades vaixelles de l'Àtica, els perfums de l'Orient, les joies d'Egipte i els bronzes de l'Etrúria. El vidre de Síria, els teixits de porpra de Fenícia, els marfils d'Àfrica i les figuretes i àmfores d'Eivissa. Tots això, a canvi, dels cereals de l'Empordà, dels metalls del Pirineu, del lli de la plana. La moneda és encara un valor escàs. On hi ha un mercat grec hi ha un escriba. Sobre les làmines de plom es fan comptes, contractes i comandes. I amb l'escriptura, el que ara anomenem Catalunya, entra en la història del món clàssic. |
Caçar | Fer foc | Celebrar | Pintar | Conrear | Enterrar | Fondre | Comerciar