Quatre-cents anys després de les actuacions de bandolers tan famosos com Perot Rocaguinarda o Joan Sala, àlies Serrallonga, les Guilleries continuen sent encara font d'històries i llegendes que parlen de les seves aventures i desventures.
L'excursió d'avui ens recordarà aquest passat de bandolers, protagonistes de desenes de rondalles i cançons que avui recull la literatura. Però també ens aproximarà al present d'aquestes muntanyes, on la gent lluita per guanyar-se la vida amb l'explotació del bosc. La nostra guia, Griselda Guiteras, fa la ruta en companyia de dos bons coneixedors de la zona, en Joan i en Josep Danés, pare i fill, de Santa Coloma de Farners i membres de l'entitat Amics dels Camins i Corriols Colomencs..

No es pensin, passejar pel Coll de l'Espinau no era tan segur fa 4 segles. Tots aquets boscos eren punt de trobada de les quadrilles més famoses de les Guilleries. Com la d'en Serrallonga, l'últim gran bandoler d'aquestes muntanyes. Un testimoni viu, encara que mut, de les seves maleses és l'enorme roure de can Iglésies. Si aquest arbre parlés... Amb la seva alçada, devia controlar tots els camins del voltant.
L'espessor d'aquests boscos era un bon amagatall per als bandolers. Com els graners dels masos o les rectories de les ermites. El sender ens porta fins a Santa Creu d'Horta.
Des de l'era de l'esglesiola es domina bona part del territori. En Serrallonga va ser l'amo de tots els camins i corriols que el travessen. Durant anys va atemorir viatgers i comerciants, i amb les seves lleis es va guanyar el favor de les parroquies i els masos.
A pocs minuts de l'ermita s'alça el Subirà, un dels masos més antics i importants de les Guilleries. Diuen que en Serrallonga els feia de "protector". A canvi d'uns diners, els deixava tranquils i els guardava d'altres bandolers. I d'aquí ve una famosa anècdota que sempre s'ha explicat al mas.
Lluny de llegendes romàntiques, el Subirà és avui testimoni d'una història més real: la de la supervivència dels grans masos de muntanya.
Mentre visitem l'oratori de la casa, en Jordi explica que el patrimoni del Subirà era abundant i la família influent. Però no treu mèrits als seus avantpassats, capaços de conservar la propietat, des del segle XIII, per malament que anés el negoci de la fusta. Potser sigui per això, per la memòria dels seus, que té tant interés que segueixi funcionant la Taverna del Subirà. Des de temps inmemorials que és oberta, com a lloc de trobada de caçadors, caminants i treballadors del bosc.
Precisament, poc després de reprendre la ruta, escoltem un so ben característic d'aquestes terres.
En Salvador Gispert té força feina. Ha de tallar una bona colla de pins, i no s'hi entreté gens. Nascut a les Guilleries, s'ha passat més estones al bosc que a casa, treballant la fusta i el carbonet i dormint al ras moltes vegades.
Queda poca gent al país que domini tant el xerrac i la destral. Passejant per una perxada, ens demostra que el castanyer, l'arbre més explotat en aquets boscos, no serveix només per fer parquet, mobles i barrils. Saben què està fent?
Hi té pràctica, amb el xiulet, que no és tan fàcil com sembla!
Però no és l'únic record que ens endurem de l'excursió, perquè, en un moment, en Salvador ja està fent anar la destral i el ganivet un altre cop. I aquesta vegada és ben pràctic!