Antigament, tots els canals i sèquies que constituïen el Canal d'Urgell tenien uns passejos arbrats a banda i banda que es deien "banquetes". Aquestes banquetes es van convertir en un espai de lleure i repòs i un lloc on prendre la fresca a l'estiu. Però, en els últims anys, moltes d'aquestes banquetes han desaparegut perquè s'han pavimentat molts quilòmetres de canals per evitar les filtracions. Una de les poques banquetes que encara queden és la de Juneda, a la quarta sèquia del Canal d'Urgell, que és la ruta que els proposem avui. Des de les Borges Blanques fins una mica més amunt de Juneda, aquest passeig rep el nom de Parc de la Banqueta. Durant l'excursió, a la nostra guia, Griselda Guiteras, l'acompanya Josep Ramon Minguella, membre d'una de les entitats que pretenen protegir i promocionar l'ús d'aquests espais verds.

Al pas per les Borges Blanques, el Canal d'Urgell baixa, avui, molt tranquil. Ja fa molts anys que l'aigua no transporta els troncs dels xops que, des de Ponts, arribaven fins a l'antiga fàbrica de paper del Collet: des que, a mitjans dels 60, la fusta de pi va substituir la de xop, ens explica Xavier Huguet, antic gerent de la fàbrica de la "Forestal d'Urgell". Els temps canvien, i el canal també. Ara, a la fàbrica només s'hi fa electricitat. I el canal, en molts trams, és de formigó, molt més pràctic i substitut de les lleres de terra i dels arbres que prevenien les esllavissades. On les coses no han canviat tant és a l'anomenada "Quarta Sèquia". Som als "9 salts". Construïts per salvar el desnivell, són ara un dels atractius del Parc de la Banqueta, on la frondositat dels arbres, la frescor i el soroll de l'aigua continuen intactes.
Aconseguir que l'aigua arribi a tots els regants no és, precisament, fàcil. El canal, les sèquies, les connexions amb cada parcel.la, formen una gran teranyina. I la tasca d'en Lluís, com la dels altres canalers, és assegurar que tots tinguin la part estipulada per regar. Ens el trobem enfeinat.

Canaler: -Ara veureu com baixo la rosca...
Quan va començar, fa 21 anys, en Lluís es cuidava de 8 quilòmetres de canals, i ara n'hi toquen una vintena. I la major part de comportes continuen funcionant de forma manual. Canaler: -Veieu? Estava a 21 o 22. Ara l'he fet baixat a 19. I encara l'haig de baixar una mica més. Ara ho faré.
I així, l'aigua arriba als camps de panís, als cereals, als fruiters... presentadora: "Un dels avantatges d'aquest recorregut és que, gairebé sempre, hi ha camí a banda i banda del canal. Així que podeu triar. Si veniu a l'hivern, potser us serà més agradable passejar per la banda on no hi ha arbres, la més assolellada. Però, avui, un dia de calor, nosaltres hem buscat l'ombra."
Les banquetes de Juneda, aquests petits corriols, estan molt ben conservades. Per ara, a la quarta sèquia no li ha arribat l'hora del formigó ni tampoc s'han tocat els arbres. Tot passejant, en Josep reconeix que el canal es va fer per als regants i, per tant, és lògic que hi vulguin fer reformes i millores. Però també defensa que les banquetes s'han transformat en un patrimoni popular, per a les persones, i també per als animals, que val la pena conservar.
Josep:- Mira les cigonyes. Aquí les veurem millor."
- "Que hi ha un niu, aquí?
Josep:-Sí, des de fa 3 anys. Abans eren al campanar i es van voler instal lar en aquesta torre.
-I vénen cada any?
Josep: -Sí, sí. Elles, fidels als seus orígens, vénen a la primavera, ponen, crien... i se'n van a menjar pels camps, picotegen insectes, algun peixet, suposo..."
El Parc de la Banqueta segueix més enllà del poble. A primera hora de la tarda està força concorregut. És quan, per als de Juneda, es transforma en una gran rambla, un lloc on s'hi va a prendre la fresca.
Josep: -Joan i Trini, com esteu? Bona tarda. Com va la fresca?
Trini: -Aquí, rai, que s'hi està bé. No s'hi està tan bé a segar i a plegar rama...
En Joan i la Trini són assidus al canal. Ens expliquen que hi van aprendre a nedar. Hi venien a divertir-se, a festejar i, de fet, va donar feina durant molts anys a en Joan, quan treballava per l'empresa del canal mantenint les lleres netes i aprofitant la fusta dels plataners. arbres
Joan: -Aquests arbres, Griselda, els he plantat jo. 'Bueno', tota la colla que érem. Érem 6. Fèiem el sot, llavors posàvem l'arbre, i dos tiraven terra i anàvem tirant la línia. I els que havíem plantat avui, l'endemà els regàvem amb l'aigua del canal.
Ara, com la majoria, en Joan i la Trini no sabrien concebre Juneda sense les seves banquetes. El passeig es pot fer tan llarg com vulgueu, o com us deixin, perquè a qualsevol punt del camí sempre hi ha un moment en què la gent, i la conversa, es fan més interessants que la mateixa excursió.