V�deos de Karakia

Karakia: �frica al cor-2 (comunitat subsahariana)

02 Feb 2010 22:00:00 +0200

Un passaig per les cuines i les cultures de Burkina Faso, Senegal, Guinea Equatorial, N�ger i Guinea Bissau, amb els africans residents a Catalunya.

Karakia: �frica al cor-1 (comunitat subsahariana)

02 Feb 2010 22:00:00 +0200

Hem conegut alguns dels primers immigrants africans que es van instal�lar a Catalunya. Des d'aleshores, provinents de tota l'�rea subsahariana, entre el Senegal i el Camerun, centenars de persones v�nen cada any a la recerca de feina i benestar.

Karakia: Enyor persa (comunitat iraniana)

26 Jan 2010 22:05:00 +0200

A trav�s de la comunitat iraniana de Catalunya descobrirem l'origen de tradicions compartides des de fa mil�lennis, una part important del tronc de la nostra genealogia cultural.

Karakia: N�rdics del sud-2 (comunitat n�rdica)

26 Jan 2010 21:35:00 +0200

En el segon passeig que "Karakia" ha fet per la comunitat n�rdica de Catalunya hem vist que, tot i el canvi geogr�fic, molts dels seus integrants mantenen els costums i les aficions.

Karakia: N�rdics del sud-1 (comunitat n�rdica)

20 Jan 2010 22:35:00 +0200

En aquest primer programa que "Karakia" dedica a la comunitat n�rdica de Catalunya hem volgut visitar els seus llocs de trobada i els diferents �mbits on treballen. Alguns dels nostres ve�ns n�rdics (noruecs, suecs, danesos, islandesos o finlandesos) fa molts anys que viuen entre nosaltres.

Karakia: La penya criolla (comunitat peruana)

20 Jan 2010 22:30:00 +0200

La comunitat peruana de Catalunya �s la m�s nombrosa fins fa pocs anys de tot l'Am�rica Llatina.

Karakia: Fills del drac-2 (comunitat xinesa)

12 Jan 2010 22:15:00 +0200

Segona part del programa dedicat a la comunitat xinesa de Catalunya.

Karakia: Fills del drac-1 (comunitat xinesa)

12 Jan 2010 22:15:00 +0200

Primera part del programa dedicat a la comunitat xinesa de Catalunya.

Karakia: Geografia criolla - 1

23 Dec 2009 21:00:00 +0200

El ge�graf catal� Pau Vila va ser autor de la primera cartografia de Vene�uela. Molts vene�olans van estudiar amb els seus llibres, i tamb� els seus n�ts i besn�ts, com la Marlene, que unes quantes d�cades despr�s ha fet el viatge a la inversa del besavi.

Karakia: Del cor d'Europa

16 Dec 2009 22:00:00 +0200

La gastronomia eslovaca �s plena d'ingredients i de productes compartits amb els pa�sos ve�ns, eslaus o hongaresos, per� farcida de gustos propis i originals, com ara el del "bryndza", un formatge d'ovella que acompanya plats com el "halusky" que va preparar en Rasto.

Karakia: Un niu al continent - 1

02 Dec 2009 21:35:00 +0200

Molts anglesos que s'instal�len a Catalunya hi arriben buscant un clima amable, sol i paisatges nous. En Martin, que �s periodista, i la seva fam�lia, tenien a m�s un motiu afegit: criar els seus fills amb m�s temps per gaudir-ne. Des de Mar��, al Priorat, mentre preparen un "Shepherd's pie", de carn i patata, ens expliquen com s'han adaptat lluny de Norfolk.

Karakia: La terra oberta

25 Nov 2009 21:40:00 +0200

Tot i la dist�ncia geogr�fica i cultural amb el poble ucra�n�s, sembla que aqu� s'han trobat costums coincidents, almenys gastron�mics, com la "kovbass�", la botifarra, que tamb� mengen amb mongetes. D'altres no ho s�n tant, com l'�s de la remolatxa.

Karakia: El riu dels ocells

21 Oct 2009 21:30:00 +0200

Uruguai, "el riu dels ocells", �s el nom que van donar els indis guaran�s a aquelles terres americanes situades al nord de l'Argentina actual. De fet, la relaci� amb aquest pa�s, del qual l'Uruguai va ser una prov�ncia oriental, ha marcat part del car�cter, els costums i tamb� la gastronomia dels seus habitants. Per� els uruguaians tamb� han rebut les influ�ncies d'altres pa�sos que els han dominat: espanyols, brasilers o anglesos.

Karakia: Restaurare-3

14 Oct 2009 22:55:00 +0200

Ingredients com l'ema s�n dif�cils de trobar a Barcelona. La Txung, propiet�ria d'un restaurant de cuina sikkimesa, porta aquest i d'altres ingredients quan torna de vacances al seu pa�s. Molts productes, amb poc mercat local, els han acabat introduint els mateixos restauradors. Tamb� �s aquest el cas d'en Ly, que ha aconseguit que un pag�s del Maresme cultivi flors comestibles pel seu restaurant cambotj�.

Karakia: Restaurare - 2

07 Oct 2009 21:30:00 +0200

Prop de 150 anys abans que arrib�s la moda de la restauraci� francesa, van comen�ar a instal�lar-se a Barcelona un nombre cada cop m�s gran de fondistes italians. En el segon cap�tol d'aquesta trilogia, veiem com van obrir i regentar els hotels m�s importants de la ciutat. Despr�s arribaria la "revoluci� italiana de la farina", primer amb la pasta fresca i m�s tard amb la pizza, aut�ntic fenomen internacional.

Karakia: Comunitat tibetana-mongol: Paisatges n�mades - 1

07 Oct 2009 17:40:00 +0200

L'Oyuna �s de Buri�tia, la rep�blica russa fronterera amb Mong�lia que s'est�n al llarg del llac Baikal i que conserva amb gran zel les tradicions de la seva her�ncia mongol. Actualment viu a Terrassa, des d'on intenta transmetre la seva cultura a trav�s de la m�sica i el folklore buriats.

Karakia: Comunitat tibetana mongola: paisatges n�mades - 2

07 Oct 2009 17:37:00 +0200

Tot i que el budisme tibet� tamb� �s la religi� de la Degui i l'Ogui, dues germanes de Mong�lia que viuen a Badalona, l'her�ncia xam�nica de la seva cultura �s molt present encara en nombrosos rituals quotidians o en el joc endevinatori del "shagai", que forma part dels costums i celebracions del Tsagaan Sar, el Cap d'Any mongol.

Karakia: Ant�l�lia retrobada-2

07 Oct 2009 17:35:00 +0200

Si en els darrers anys l'arribada de dominicans a Catalunya ha estat molt important en nombre, no podem dir el mateix dels seus ve�ns d'illa, que aposten, majorit�riament, per emigrar als Estats Units. Haitians i dominicans comparteixen el territori de la Hispaniola, a les Grans Antilles, per� s�n for�a diferents pel que fa a cultura i gastronomia.

Karakia: Ant�l�lia retrobada-1

07 Oct 2009 17:32:00 +0200

Al segle XV, Ant�l�lia era encara una illa fict�cia i misteriosa que hom situava cap a l'oest, Atl�ntic endins. Despr�s del descobriment, aquest va ser el nom que van rebre les illes del mar Carib. La segona de les Grans Antilles, la Hispaniola, �s l'origen tamb� del grup m�s nombr�s de caribenys residents a Catalunya. Gaireb� s�n 20.000 els dominicans que s'hi han establert, la majoria per buscar millors oportunitats professionals.

Karakia: El Gran Nord-2

07 Oct 2009 17:30:00 +0200

En aquest cap�tol, continuem, des de Catalunya, acostant-nos al Canad� i al seu gran territori. Parlem de les praderies que s'estenen al centre del pa�s i de les prov�ncies mar�times, a l'est, del peix i el marisc que en marquen la gastronomia.

Karakia: Restaurare - 1

30 Sep 2009 21:30:00 +0200

Barcelona no �s nom�s la ciutat amb m�s riquesa multicultural de tota la Mediterr�nia, �s tamb� la que t� l'oferta culin�ria m�s variada d'Europa. Al llarg de tres cap�tols, ens acostem a la hist�ria d'aquesta restauraci�, en algun cas poc coneguda, que ha donat aroma i sabor a la Barcelona m�s cosmopolita. La hist�ria del pare Peter Yang centra el primer cap�tol. Aquest capell� d'origen xin�s va obrir, a finals dels anys 50, el Gran Drag�n, el primer contacte "ex�tic" amb la Barcelona de postguerra...

Karakia: Maky Ra - El sol protector (comunitat eg�pcia)

11 Sep 2009 20:00:00 +0200

Ens acostem als dos Egiptes, l'antic i el modern, que a vegades ens costa dissociar. Parlem d'hist�ria i d'egiptologia, de qu� menjaven els antics habitants del delta, per� tamb� de la vida quotidiana i la gastronomia d'ara.

Karakia: Tcha contc�, la vida en crioll-1 (comunitat capverdiana)

08 Sep 2009 21:30:00 +0200

A Catalunya �s una comunitat petita. Forma part, per�, d'un gran �xode migratori que ha fet que m�s de la meitat de la poblaci� de Cap Verd visqui, actualment, lluny del seu pa�s.

Karakia: Tcha contc�, la vida en crioll-2 (comunitat capverdiana)

08 Sep 2009 21:30:00 +0200

Un nou viatge a l'her�ncia africana i portuguesa que ha marcat la forma d'entendre la vida dels habitants de Cap Verd dins i fora d'aquelles illes atl�ntiques. Plats que alimenten la "sodade", la nost�lgia de la terra, per� tamb� m�sica, indispensable per acostar-se al seu tarann� obert i alegre.

Karakia: Portats pel vent-2 (comunitat equatoriana)

07 Sep 2009 21:30:00 +0200

A milers de quil�metres del seu pa�s, els equatorians es troben a diferents parcs i places de Catalunya en el que anomenen "quedadas". Ho fan per gaudir de la m�sica en companyia, de forma festiva i a ritme "de pasillo", el g�nere m�s est�s.

Karakia: Portats pel vent-1 (comunitat equatoriana)

04 Sep 2009 21:30:00 +0200

Els equatorians parlen de la migraci� fent servir l'expressi� "portats pel vent". A finals dels noranta molts equatorians van arribar a Catalunya for�ats per la crisi econ�mica i amb ells van portar la seva cuina, diversa i rica.

Karakia: Esperit somrient (comunitat indon�sia)

03 Sep 2009 21:30:00 +0200

Els indonesis que viuen a Catalunya no arriben a un centenar i, potser pel fet de ser una comunitat tan petita, hi estan molt ben integrats.

Karakia: La rambla balc�nica 2

02 Sep 2009 21:50:00 +0200

Continua el viatge per l'occident de la pen�nsula balc�nica gr�cies a ve�ns provinents de Maced�nia, S�rbia i Alb�nia. A les seves cuines hi apareixen estrats de petjades ve�nes i llunyanes.

Karakia: La rambla balc�nica-1 (comunitat balc�nica)

01 Sep 2009 21:30:00 +0200

Amb la Simona tastarem algunes de les receptes m�s t�piques del Carnestoltes eslov�, i coneixerem la Cro�cia del marisc i del pa amb vi i sucre de la m� d'en Marko i l'Elena.

Karakia: La cuina del sol (comunitat �frica oriental)

31 Aug 2009 21:30:00 +0200

La poblaci� africana a Catalunya �s majorit�riament de l'�frica mediterr�nia o de la zona subsahariana. L'�frica Oriental �s poc coneguda aqu�. Els t�pics parlen d'una Eti�pia que recorda la fam... o de K�nia com a dest� tur�stic per fer-hi safaris.

Karakia: La s�nia dels sabors-2

28 Aug 2009 21:30:00 +0200

Segon viatge a algunes de les cultures que formen el Pr�xim Orient mediterrani, aquest cop a trav�s del poble kurd, el jord� i el palest�. La seva gastronomia porta un cop m�s pels camins d'unes terres des d'aqu� llunyanes, per� que al llarg de la hist�ria han deixat una empremta important a tota la conca.

Karakia: La s�nia dels sabors - 1

27 Aug 2009 21:30:00 +0200

Des de fa molts anys, el Pr�xim Orient conviu amb nosaltres. La regi� mediterr�nia, que compr�n estats com el palest�, el jord�, el siri� o el liban�s, mant� forts vincles amb Catalunya a trav�s de la seva gent. Ara, la majoria ja no s�n nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la vida quotidiana, i els seus gustos, a poc a poc, han anant enriquint la cultura catalana.

Karakia: Matrioshkas en �rbita - 2

25 Aug 2009 20:00:00 +0200

En aquest acostament als ve�ns provinents de R�ssia no es podia deixar de banda l'her�ncia de la gran pot�ncia que va fer que, durant anys, molta gent an�s amb l'hora de Moscou. L'Alexandre Korotov cuinar� una de les sopes m�s populars, anomenada "schi", i amenitzar� la sobretaula amb el seu bayan, un acordi� crom�tic de botons.

Karakia: Matrioshkas en �rbita - 1

24 Aug 2009 21:30:00 +0200

Les m�ltiples expressions culturals d'un dels pa�sos m�s grans de m�n s'unifiquen molt sovint a taula. En el primer cap�tol dedicat a la comunitat russa comprovem com les masses farcides o el vodka s�n presents en llars cauc�siques, als Urals, a la Sib�ria o a la gran Sant Petersburg. Ens acostem a una R�ssia que ha arribat al nostre pa�s a trav�s d'esportistes, artistes o m�sics.

Karakia: "Nam-Viet Gan" (Contxinxina propera)

21 Aug 2009 21:30:00 +0200

D'aquest pa�s asi�tic, el Vietnam, en deien la Cotxinxina, i durant molt temps va ser als confins de la Terra. En l'era de les comunicacions, el Vietnam continua sent un pa�s molt desconegut i s�n ben pocs els ve�ns que arriben d'aquelles terres.

Karakia: Dulce de milonga-2

20 Aug 2009 21:00:00 +0200

Els signes d'identitat de la cultura argentina tenen connexions arreu, per� hi ha una Argentina no extingida, hereva dels inques, que mant� intactes algunes de les seves tradicions m�s antigues.

Karakia: Dulce de milonga-1

19 Aug 2009 21:00:00 +0200

L'Argentina t� un ample espectre cultural que permet con�ixer moltes nacionalitats en una. Les arrels italianes s�n presents en el costumari popular dels argentins i plats com els nyoquis els permeten repetir un ritual de retrobament el dia 29 de cada mes.

Karakia: Acollidora Boh�mia (comunitat txeca)

18 Aug 2009 21:00:00 +0200

Parlar de comunitat txeca a Catalunya no �s f�cil. Potser no tant perqu� els ve�ns que han arribat d'aquell pa�s siguin pocs (actualment superen els tres centenars), sin� m�s aviat perqu� la seva r�pida integraci� ha fet m�s ocasionals les seves trobades.

Karakia: El batec dels fogons (�frica austral)

17 Aug 2009 21:00:00 +0200

El cam� entre l'�frica austral i Catalunya �s llarg i potser per aix� no �s f�cil trobar gaires habitants d'aquesta regi� al nostre pa�s. Angola i Mo�ambic s�n les comunitats predominants, per� tamb� coneixerem alguns ve�ns provinents de Botswana, o de Zimbabue.

Karakia: L'�ndia interior - 2

14 Aug 2009 21:00:00 +0200

La imatge que sovint ens arriba de l'�ndia contrasta amb la percepci� que en tenen bona part dels ve�ns que han arribat d'aquell pa�s. Aqu�, la seva vida empresarial i de negocis ens mostra l'�ndia m�s urbana, m�s propera al tarann� econ�mic i social d'Occident.

kARAKIA: L'�ndia interior-1

13 Aug 2009 21:00:00 +0200

La fascinaci� que l'�ndia continua exercint sobre nosaltres no ha minvat amb els anys. Tot i que �s un pa�s cada cop m�s visitat tur�sticament, l'inter�s per la seva antiga civilitzaci� i el misticisme de les seves creences es renova any rere any.

Karakia: Noves anades i vingudes (Comunitat portuguesa)

12 Aug 2009 21:00:00 +0200

Portugal i Catalunya sempre han estat a prop per la seva litoralitat i lluny per la terra que les separa. A mesura que t'endinses en la seva cultura i gastronomia, t'adones de les simetries que acosten les dues cultures. El bacall�, els vins, les sopes...

kARAKIA: Dol� espai de mem�ria - 2 (comunitat cubana)

11 Aug 2009 21:00:00 +0200

Les danses i les creences "yoruba" van engendrar a Cuba tot un univers propi, on la cultura i la religi� dels esclaus es va barrejar, com va passar al Brasil, amb la dels colonitzadors.

kARAKIA: Dol� espai de mem�ria - 1 (comunitat cubana)

10 Aug 2009 21:00:00 +0200

La m�sica, el son, la cultura en general dels habitants de Cuba han marcat sovint els vincles del seu pas per Catalunya. La seva cuina, hereva de la pres�ncia espanyola i africana, es va haver d'adaptar en les �ltimes d�cades a les mancances d'un territori amb forts condicionaments socials i pol�tics.

Karakia: El cam� del temps

09 Aug 2009 13:00:00 +0200

Des de fa milers d'anys, els grecs han anat arribant al nostre pa�s: els foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparen�a de taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.

Karakia: L'esgla� del mig

09 Aug 2009 13:00:00 +0200

Considerada pels paladars occidentals una de les m�s excitants i harmonioses, la cuina tailandesa va rebre durant segles les influ�ncies de la cuina xinesa, de l'�ndia o dels colonitzadors europeus. A trav�s de dos restaurants de cuina tai de Barcelona, ens acostarem a la petita comunitat tailandesa de Catalunya.

Karakia: L'arbre torna a florir (2)

05 Aug 2009 21:30:00 +0200

Segona part del programa dedicat a la comunicat jueva, en qu� estem fent un un recorregut hist�ric pel call de Barcelona i coneixem l'aventura personal d'en Miguel Iaffa, que l'ha portat a recuperar l'antiga sinagoga major. Aprenem a cuinar l'adafina, un dels plats m�s emblem�tics del s�bat, i ens acostem a la cuina jueva d'influ�ncia magrebina a trav�s de la fam�lia Addi. Vivim la festivitat de Purim i prepararem "orelles d'Haman", un dels caracter�stics dol�os d'aquests dies.

Karakia: L'arbre torna a florir (1)

04 Aug 2009 21:30:00 +0200

A poc a poc, des que fa un segle van comen�ar a tornar algunes de les fam�lies descendents de l'antiga Sefarad, la comunitat jueva de Catalunya s'ha anat consolidant. Les seves tradicions mil�len�ries, que la hist�ria sovint ha obligat a mantenir d'una forma callada i �ntima, han tornat a formar part de la seva vida quotidiana. Malgrat que la seva incorporaci� a la vida social i cultural del pa�s ha recuperat en els �ltims anys part de la normalitat que existia segles enrere, la cultura, la gastronomia i els costums del poble jueu continuen sent prou desconeguts.

Karakia: El ritme de la nost�lgia (comunitat brasilera)

03 Aug 2009 21:30:00 +0200

El tarann� alegre dels brasilers no canvia fora del seu pa�s. Per comprovar-ho nom�s cal visitar la comunitat brasilera de Catalunya. Parlarem de la "feijoada", de la "moqueca" i de la "caipirinha", plats i begudes que conformen un particular univers creatiu.

Karakia: Malay� Man Malapit Din (comunitat filipina)

31 Jul 2009 21:35:00 +0200

La comunitat filipina de Barcelona �s una de les m�s antigues i m�s grans d'Europa. Coneixerem els germans Caringal i a trav�s d'ells ens acostarem a la cuina multicultural de les Filipines, que t� tamb� influ�ncies espanyoles.

Karakia: Del pa�s dels rodam�ns (comunitat holandesa)

30 Jul 2009 22:00:00 +0200

Els holandesos, procedents d'un pa�s obert i de vocaci� tolerant, han vingut a Catalunya atrets no nom�s pel clima, sin� tamb� per una qualitat de vida molt lligada al tarann� mediterrani.

Karakia: Tan a prop, tan lluny-2 (comunitat marroquina)

29 Jul 2009 21:55:00 +0200

Provinents d'un pa�s en vies de desenvolupament, els marroquins arriben a Catalunya atrets per la idea de trobar una feina que els permeti una vida m�s estable econ�micament sense que aix� suposi perdre les tradicions i els costums.