Espartac Peran : "No és un concurs pensat perquè el gaudeixin només els llicenciats en filologia"

Coneixem una mica més a l'Espartac Peran, el famós home del trànsit que, després de substituir en Josep Cuní durant l'estiu al programa "Els matins", ens sorprèn ara amb un canvi de registre: presentador d'un concurs.

Espartac Peran

Bocamoll ("Mihiliutze" en la seva versió basca) és un concurs que té molt èxit a Euskal Telebista. Un concurs on els concursants han de mostrar la seva habilitat amb l'idioma.

En una altra entrevista vas dir que "Bocamoll" era un concurs "i res més". Estic segur que és més que això...

Espartac: Jo crec que els concursos són el que són: uns concursants que van a guanyar diners i llavors els poden guanyar o no. Aquesta és la principal estratègia. Ara, el que sí que és veritat és que quan em proposen presentar aquest concurs, una de les coses que m'atrapa és la voluntat del programa, que fa dos anys que s'emet amb molt èxit al País Basc. Una de les proves es diu "Les paraules de la tribu", on es tracta de recuperar paraules i expressions dialectals que s'estan perdent, i nosaltres intentem mantenir-les vives. Fem unes taules amb diverses definicions i els concursants han de dir a quina paraula correspon.

Estem parlant de dues llengües: el basc i el català, que especialment la primera s'utilitza poc, està en perill, i és important fomentar-la. Aquí ja hi ha una càrrega important que té aquest concurs. Però alerta: no és un programa pensat perquè el gaudeixin només llicenciats ni per filòlegs; és un programa per a tothom, i per totes edats.

Quin format té el programa?

E: És un programa de 25 minuts, molt ràpid i dinàmic. Els pares podran deixar els nens davant el televisor sense patir per res, ja que és un programa molt entretingut i formatiu.

Al País Basc, el programa el condueixen dos presentadors amb molt caràcter. Són una mica "showmans" i tot. Veurem un nou Espartac a "Bocamoll"?

E: Quan vaig anar a Euskadi a veure com feien el programa, al principi tenia una mica de por. Estava acostumat a veure els típics concursos amb el presentador "guaperes", supersimpàtic, desmadrat, amb els botons de la camisa mig descordats ensenyant pit, etc. Jo, ni vull anar de guapo (perquè no ho sóc) ni del típic que surt de darrere una cortina ("he arribat jo, aplaudiu-me!"). Jo volia fer una cosa normal i divertida. Sí que volia trencar amb la seriositat que m'imposava "El trànsit", que l'he fet amb molt de gust durant un temps, i volia canviar de registre, però no desmadrar-me, i amb aquest concurs crec que ho estic aconseguint. L'espectador de TV3 que va veure l'Espartac fent el trànsit a "Els matins" durant quatre anys, i sobretot els que m'han vist conduint el programa durant el juliol i l'agost, no hi trobaran cap diferència. El telespectador sap perfectament que jo feia conyes, era més o menys simpàtic... En aquest sentit, no es descobrirà res.

És el primer cop que presentes un concurs?

E: Des dels 14 anys, que vaig començar a Ràdio Mataró, a Cadena 13, Ràdio Argentona, Ràdio Arenys, diversos diaris, teles locals, etc. He fet absolutament de tot, però mai havia presentat un concurs, i és un registre que els meus millors amics, els que em coneixen més, m'han dit que és el que m'escau més un cop vist el programa pilot. De tota manera, si t'he de ser sincer, jo no em vull quedar tota la vida fent concursos, però ara mateix em ve molt de gust fer-lo, m'ho estic passant molt bé.