Hem entrevistat la directora de "Roig i negre", un documental històric sobre els anarquistes que s'estrena dimecres, 8 de febrer, a TV3, i també el realitzador Lluís Montserrat.

"Roig i negre" és un documental històric sobre l'anarquisme. Què va representar el moviment anarquista a Catalunya?

Dolors Genovès: "El moviment anarquista de Catalunya va ser molt important, no es pot entendre la història de Catalunya dels anys 10, 20 i 30 si no es té en compte el factor anarquista i les organitzacions confederals que el representaven, CNT i FAI."



Què van significar els fets de maig del 37 per l'anarquisme català?

DG: "Per l'anarquisme català van representar dues coses. Pels sectors minoritaris va ser la fi de l'esperança de la revolució, però pel sector majoritari, tan de la CNT com de la FAI, va significar un puig. Els fets de maig s'han pogut interpretar de moltes maneres, com un puig comunista contra l'anarquisme, però també com una lluita interna dins la pròpia organització de la CNT-FAI, entre els sectors més radicals i els sectors que estaven a favor de la governamentalitat i la responsabilitat de guanyar la guerra."



Per què van entrar els anarquistes al govern de la Generalitat, si en teoria eren apolítics?

DG: "Jo crec que això s'ha valorat poc però va ser un dels sectors polítics que més esforç van fer per intervenir en el govern i per guanyar la guerra. Per tant, l'anarquisme com a tal va contradir els seus propis principis antiestatals i antipolítics en benefici de la guerra. Una altra cosa és que els sectors minoritaris de la CNT-FAI, que no veien amb bons ulls aquesta col·laboració amb els governs, es rebotessin i anessin en contra dels seus propis dirigents."



Quin paper van tenir les dones en l'anarquisme?

DG: "Les dones van tenir el mateix paper que van tenir en la resta de partits polítics, era encara un sector minoritari en l'escala de direccions de partits, malgrat la figura de Frederica Montseny, però també va significar el primer moment en què la dona s'incorpora al front, encara que sigui molt minoritàriament, cal dir-ho, en càrrecs de direcció dins els partits. Però passa a ser un dels moments importants en què la dona s'allibera una mica de tota aquella càrrega domèstica, tot i que és només un primer pas."



Amb quines dificultats us heu trobat a l'hora de fer la recerca d'informació i contactar amb els testimonis?

DG: "Hem de tenir en compte que han passat 70 anys de la guerra, que els commemorarem ara, i el fet és que els tres anarquistes que surten al documental pertanyen a les joventuts llibertàries d'aquell moment, és a dir, estem parlant de les generacions més joves. Els tres anarquistes que surten, Antònia Fontanillas, Enric Cassanyes o Abel Paz tenien entre 15 i 19 anys, cada vegada és més difícil trobar persones que hagin viscut en primera línia el que va passar. Nosaltres els hem trobat, hem fet una recerca bastant important, i a més un dels factors que teníem com a criteri és que hagués estat gent que hagués sortit poc als mitjans de comunicació, és a dir, noves veus, noves cares de l'anarquisme a Catalunya."

Lluís Montserrat (realitzador de "Roig i negre"): "Sempre busquem un fet diferencial a l'hora de realitzar un documental, aquest cop hem optat per les fotografies, ja que l'arxiu fílmic està molt dispers. Vam optar per imatges de fotògrafs una mica desconeguts, ja que sempre s'ha parlat de Frank Cappa com el gran fotògraf de la guerra civil, però a casa nostra també hi havia fotògrafs que es van trobar la revolució a sota de casa. També hem trobat unes imatges en color inèdites dels nacionals que no s'han vist mai, i uns arxius anglesos. És el més inèdit que tenim en el documental."