"Retalls", el programa sobre personatges de la cultura catalana que ja no hi són, ofereix dimarts al 33 el relat biogràfic d'aquest imaginador.

Pere Calders neix a Barcelona l'any 1912. Es considera un dels millors contistes de la llengua catalana. La predilecció per la imaginació i la fantasia ja despuntava entre els seus deliris d'infant.



Llicenciat en Belles Arts, aviat va col·laborar en revistes de l'època, com "Diari Mercantil", "Rambla" i a "L'esquella de la Torratxa", on va coincidir amb el seu amic i futur cunyat, Tísner.



L'any 1938 va ingressar a l'exèrcit republicà com a tècnic cartògraf. Amb 24 anys es va estrenar com a escriptor amb els contes d'"El primer arlequí" i la novel·la curta "La glòria del doctor Larén". En esclatar la guerra civil, es va exiliar a Mèxic. Un país estrany per a un català d'arrels fortes. L'adaptació va ser difícil, però sempre va agrair l'esperit generós del país que el va acollir. Des de l'exili, la tasca de Calders, juntament amb altres intel·lectuals catalans, va ser clau per al desenvolupament de la consciència i cultura catalana. El 1963 la família Calders, va tornar a Barcelona. És el final del malson.



En el terreny professional, el reconeixement massiu li arriba amb la representació de l'obra "Antaviana", basada en contes seus, pel grup teatral Dagoll Dagom l'any 1978. Tot i que la figura de Calders es relaciona amb el conte, l'autor també va fer incursions en la novel·la. Entre les seves obres destaquem "Cròniques de la veritat oculta" (1955), "Demà, a les tres de la matinada" (1959), "Ronda naval sota la boira" (1966), "Invasió subtil i altres contes" (1978), "Aquí descansa Nevares" (1980).



La ironia, l'absurd, i el component màgic són elements que es combinen en la seva literatura. Al llarg de la vida, Calders va rebre nombrosos guardons. Va morir l'any 1994 després d'una llarga malaltia.