Felip Solé: "S'ha de saber què va passar al camp d'Argelers, perquè no es torni a repetir mai més"

Conversem amb el director del documental "Camp d'Argelers", que ens explica què va ser realment aquest camp de concentració francès on van anar a parar 100.000 republicans que fugien del franquisme.

Felip Solé parla amb dues figurants del documental

El 10 de desembre el programa "Sense ficció" emet "Camp d'Argelers", un documental sobre la història dels republicans exiliats en aquesta platja del Rosselló, a la Catalunya Nord. Què veurem, exactament, en aquest documental?
Hi veurem vent, tramuntana, tempestes, fred, gana, malalties... Els republicans s'hi van estar dos anys, en aquest camp de concentració. Durant cinc o sis mesos van estar dormint a la sorra, evidentment, sense llum, aigua potable ni menjar. El que veiem és la història d'una retirada, la de prop de 800.000 persones que intenten fugir cap a França escapant de l'Espanya franquista. I alguns d'ells arriben a Argelers.
Al documental recreem les tres etapes de la història del camp. Una primera, que va del febrer a l'abril de 1939, en què el camp és del tot improvisat, tot és un caos, no para d'arribar gent i tothom s'hi amuntega com pot. A partir d'aquí, els refugiats comencen a ser deportats a altres camps que, en aquell moment, estaven en construcció.
La segona etapa comença amb la declaració de guerra que França i Anglaterra llancen a Alemanya. Aquí les coses es compliquen més, perquè els republicans passen a ser considerats estrangers i, per tant, una nosa econòmica, política i legal. Ara ja parlem d'una població al camp d'entre 17.000 i 18.000 persones. Ja s'hi han construït barraques, però, aquesta vegada, ja no de manera improvisada, sinó que la voluntat és que els refugiats s'hi quedin.

La voluntat de qui?
De les autoritats franceses. En aquesta segona etapa, divideixen el camp entre homes i dones, una decisió molt dramàtica perquè separa famílies. I al camp de les dones comencen a ser habituals les violacions... La voluntat dels francesos és deportar les dones, els nens i els vells a altres camps de concentració, perquè cap d'ells és productiu. Amb els homes, en canvi, s'intenta que vagin a treballar per a l'economia francesa. Però a mesura que va entrant més gent al camp, les condicions van empitjorant encara més, cada cop hi ha més gana, hi ha molta gent que es mor de gana...

I la tercera etapa?
La tercera etapa comença quan el govern de Vichy s'alia amb Franco, és a dir, que pràcticament tot Europa és totalitària. En aquest moment, comencen a ingressar al camp gitanos, jueus, ucraïnesos, polonesos... tots per la mateixa raó, perquè són una nosa per a l'economia nacional. El documental retrata bé aquests tres períodes, històricament parlant. Però, a nivell d'imatges, en tenim moltes dels quatre primers mesos, les altres que es van fer eren totes clandestines. Perquè, en un determinat moment, Argelers va ser el centre de l'actualitat mundial, no hi havia un diari al món que no en parlés. Perquè, realment, posar 100.000 persones en una platja és molt bèstia...

De quantes hectàrees estem parlant? De cent?
Sí, unes cent hectàrees. El camp té uns 700 metres d'ample per 2,5 km de llarg. A partir de les fotos que hem estat recopilant podem fer un càlcul de la dimensió del camp, que fins ara no havia estat mai exacta. Se sabia que hi havia hagut un camp. Els que hi havien estat, evidentment, en parlaven com un infern damunt la sorra, era la seva experiència directa. No hi havia llibres, ni documents, ni res. Però a mesura que vam anar estudiant, el material va anar apareixent.

Aquest camp es va dissenyar perquè els refugiats s'hi estiguessin quinze dies. Però l'estada es va allargar fins als dos anys. Per què va passar això?
Perquè al principi és un camp de distribució. És a dir, que hi arriben prop de 250.000 soldats de l'exèrcit republicà a França, ningú sap què fer amb ells i les autoritats franceses són partidàries de crear un camp que serveixi per distribuir els refugiats en altres camps que es comencen a crear. Es construeixen unes dues dotzenes de camps de concentració per tot el sud-oest francès. I la capacitat de cadascun d'ells és de 17.000 persones, però tots estan molt superpoblats.