L'eutanàsia, a debat al xat

Decidir la mort a nivell personal, jurídic, religiós... Els usuaris i Anna Batlle parlen de tots els aspectes relacionats amb el tema de l'eutanàsia.

"Hola, sóc l'Anna Batlle. Em podeu demanar el que volgueu i jo us respondré el que pugui". Així es va adreçar als usuaris l'Anna Batlle, autora del reportatge i convidada al xat que es va convocar després de l'emisió de "30 minuts". La trobada virtual era sobre un tema controvertit, rellevant i emotiu a parts iguals. Els usuaris van fer apreciacions i preguntes molt interessants, que l'Anna va contestar.

L'àmbit judicial, que toca gairebé de forma directa al personal, va ser el primer que es va tractar al xat: "No sé si tenim informació de si al nostre país s'està avançant gens en la legislació. S'ha parlat amb els polítics? A part del que s'ha comentat d'Holanda, sabem si s'està fent alguna cosa en les institucions europees?", pregunta el Pere. "Pere, just la setmana passada a la Gran Bretanya es va modificar la llei que regula el suïcidi assistit de manera que ja no es perseguirà a la persona que ajudi a morir a algú altre sempre que sigui un cas de malaltia incurable".

"Al Pais Valencià, la Conselleria de benestar social no està fent res. Molta propaganda, però quan vas a demanar quelcom, res de res. La burocràcia és terrible. Hi ha gent que ha mort i no han rebut les ajudes. I s'han negat a pagar als familiars o els donen quantitats menors de les que els toca", denuncia la Salome. "Això de Gran Bretanya és molt bona notícia. Escoltar els ministres de sanitat de torn que tenim sempre és força decebedor...", opina la Mariam. "És un consol", afegeix l'U. "Al marge de la Gran Bretanya, a Europa només Bélgica i Holanda tenen regulada l'eutanasia. I a Suïssa està permès el suïcidi assistit. Això vol dir que una persona que no és metge pot ajudar a morir a una altra sense que la llei el castigui", informa l'Anna Batlle.

La Mataronina enfoca el tema des d'una altra vessant: "No és només un tema dels politics. Com a societat tenim molt a avançar. O no creieu que la mort, per massa gent, encara és un tema tabú?" "Sí, i tant que és tabú!", afirma la Mariam. "M'ha agradat el que ha dit el director de l'institut de bioètica. Vivim encara amb la imatge del catecisme...i ho dic com a creient". "Trobo molt natural que per les persones afectades sigui difícil parlar-ne", diu el Pere. "Sobretot per uns pares que vuen el seu fill en unes condicions difícils. El que trobo important és que en parlem quan no estem encara afectats." "I tant que és tabú!", exclama l'U. "Ara mateix amb el meu pare ens deiem: 'L'eutanasia ha de ser permesa tal i com la plantegen aqui, papa' i ell em deia 'canvia de canal'". "Estic d'acord amb que la mort és un tema tabú", assenteix la convidada. "Costa molt trobar gent disposada a parlar-ne".

"Anna i el director jesuïta no es troba amb molt problemes amb la posició de l'Esglèsia? Ens pots parlar una mica més d'ell?", pregunta la Meluna. L'Anna li respon: "El pare Abel va crear el primer institut de bioètica d'Europa. És una persona que, com heu vist, pertany a l'Església, però que no es mossega la llengua a l'hora d'expressar la seva opinió en temes tan delicats com aquest. Podeu trobar més informació sobre la seva feina a internet buscant Institut Borja de Bioètica". El Pere amplia una mica aquest tema: "Conec les participacions del pare Abel en programes relatius a fecundacions o avortaments. La veritat és que val la pena saber que també hi ha religiosos que no defugen aquests temes i no culpabilitzen tothom".

Al xat també es va parlar de l'eutanàsia a nivell personal. En el cas d'alguns usuaris, a nivell molt personal. A la següent pàgina es pot llegir el que es va dir.