Trobada virtual amb Eduard Sanjuán, director de "30 minuts"

Què en pensen els habitants d'Israel i Palestina sobre el conflicte armat? Això ho veiem al reportatge del programa: "Israel, estat de setge". Però el que en pensen els espectadors i l'Eduard Sanjuán ho vam saber al xat.

L'Eduard Sanjuán

L'última emissió del "30 minuts" va tenir un desenvolupament molt especial. No només pel brillant reportatge de producció pròpiaIsrael, estat de setge, sinó per la trobada amb l'Eduard Sanjuán que hi va haver després de l'emissió. A la sala del xat el van rebre un munt d'espectadors desitjosos de donar-li la seva opinió i de debatre un tema tan rellevant i d'actualitat com és el setge a Gaza.

Sgrinschpun, CarmeRiera, Victor, Menendezpepe i Ovb123 van entrar, van saludar i, seguidament van voler felicitar l'Eduard Sanjuán: "Moltíssimes felicitats pel reportatge, heu donat una visió molt interessant i àmplia d'un tema força sensible". "Sí, m'ha agradat molt". "Moltes felicitats pel programa!" "Bon reportatge". "Magnífic, colpidor i oportú. Moltes felicitats".

De fet, l'Alba només va tenir temps per entrar a saludar i dir això: "Hola Eduard. Jo només he entrat per felicitar-te per la feina que feu tot l'equip del programa i donar-vos ànims per seguir molt de temps més. Moltes gràcies per donar-nos sempre uns punt de vista objectiu de l'actualitat. Cada programa em sento orgullosa i privilegiada de tenir accés a programes com el vostre. Gràcies. Tinc 25 anys i de fet recordo el "30 minuts" a casa des de sempre."

"Gràcies a tots", contesta l'Eduard. "Gràcies, Alba. És un plaer comptar amb opinions com la teva. Jo crec que, en 25 anys d'història, el "30 minuts" ha contribuït a formar un esperit crític de la societat catalana". "Tota la vida veient mon pare com es mirava el "30 minuts"", apunta el Jordi_G, i ara ja sóc jo que me'l miro".

Les felicitacions van deixar pas a les preguntes sobre el treball que l'equip del programa havia realitzat a Gaza: "Eduard, vau començar el reportatge tan bon punt es van obrir les portes de la franja a la premsa internacional?", va voler saber la CarmeRiera.
"No, Carme", aclarí el director de "30 Minuts". "De fet ja estàvem rodant a Israel a l'espera de l'obertura de Gaza. I després vam entrar per fer la seqüència amb el fotògraf palestí. Crec que aquesta aproximació natural a traves de la noia del Kibbutz i Internet ens ha donat una perspectiva no tòpica del conflicte i molt interessant. Fixeu-vos que en el reportatge no surten ni ultraortodoxes ni militants de Hamas. Sabem de memòria el que en diran. Hem anat a buscar una mirada més aprofundida".

Deli vol aprofundir en l'aspecte humà i social: "Em costa creure que hi hagi gent que defensi que es bombardegin els veïns... Eduard, no creus que hi ha un gran component de racisme en aquesta postura?" "És possible, Deli", contesta l'Eduard. "Jo crec personalment que sí perquè per molts israelians la vida d'un palestí no val el mateix que la d'un israelià. Fixa't que en qualsevol intercanvi de presoners o de morts els israelians ho fan palès deixant anar centenars de palestins a canvi d'un sol soldat israelià, per exemple".

El Francesc reflexiona sobre aquest tema: "Mentre la gent no canviï de pensament, el conflicte existirà. No hi ha manera que la gent oblidi".

L'Ovb123 aporta la seva opinió, inquietat: "M'ha sorprès com es transmeten els traumes entre dues, tres i quatre generacions... Mala senyal!" L'Eduard Sanjuán explica: "Quan ens vam plantejar el reportatge, donat que en els telenotícies s'havia vist molt la situació de Gaza, van concloure que el que podia interessar més és com una societat com la israeliana podia ser capaç de tolerar el que ha succeït. I jo crec que ho hem entès avui una mica millor."