Mura, un petit poble ubicat en una vall a uns 50 km de Barcelona, resisteix el pas del temps i conserva la màgia que li donen les muntanyes, les seves parets medievals i la seva petita riera. Tots aquests aspectes fan de Mura un valuosíssim plató cinematogràfic i, en els darrers anys, moltes productores han decidit rodar als seus carrers.
Blanchard, Chagui, John, Mambueni i Chance dormen al carrer Prince, la carretera principal que travessa el petit poble d'Inkisi, a només 180 km de la capital de la República Democràtica del Congo. Ells són "chegues", un terme que remet al Che Guevara, i que fa al·lusió a la seva capacitat de resistència i lluita per sobreviure.
Comença el viatge. Enrere queda una acumulació de sons i d'imatges, on les coses estan perdent el seu nom. Un tren ens porta lluny. A Mongòlia. Pel camí, rostres desconeguts, noves melodies, gestos que es confonen amb el paisatge. Trobar-se en una terra estranya, moure's amb ella. A cada pas, el nostre destí s'esvaeix i ens empeny a seguir, revelant el sentit, que sempre ha estat allà, que emergeix en el simple fet d'existir.
Documental que relata la història d'un barri nascut de la immigració i la lluita per una vida digna d'unes persones arrencades de la seva terra per la misèria i la postguerra, que van començar de zero en una Barcelona pròspera, llunyana i estranya. Van arribar a una muntanya on no hi havia res i des d'allà van començar la construcció d'un barri, una cultura i... un bar.
El retrat de Gabriel Ferrater i de la seva obra a partir del testimoni de més d'una vintena de persones que van conviure amb ell i el van conèixer o que han estudiat la seva producció pluridisciplinar. Poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari, Gabriel Ferrater és un dels intel·lectuals més interessants de la cultura catalana del segle XX. El documental recupera filmacions familiars i d'època i altres documents molts dels quals fins ara inèdits.
La victòria de l'exèrcit feixista a la guerra civil espanyola va provocar un èxode massiu de catalans que, passant tota mena de penúries, van haver de refugiar-se allà on podien. Mèxic, encapçalat per la figura del seu president, Lázaro Cárdenas, va ser l'únic país que va donar suport obertament a la causa republicana i va obrir les seves portes a milers de catalans, que van trobar en aquesta terra la seva segona pàtria.
Retrat sensual del dia a dia d'un club de natació tot explorant els desitjos, les ambicions i les fragilitats de l'ésser humà. En una ubicació privilegiada amb vistes a la platja, al port i a la ciutat de Barcelona, on àvies bronzejades, atletes d'elit i fans del culte al cos convergeixen en la seva recerca de benestar. La pel·lícula segueix els alts i baixos de la vida: l'espontaneïtat de la infantesa, els reptes de l'adolescència, l'amor i l'ambició de l'edat adulta, les crisis de la mitjana edat i la solitud i l'alliberament de la vellesa.
Quants ossos marins s'ensortiran d'aquest part múltiple? I en aquest capítol també veurem com una girafa canvia la sabana per la gran ciutat. El trasllat no és fàcil. També veiem què passa quan els cuidadors del zoo han de fer de mare dels cadells...
Hi ha paisatges que sembla que no hagin canviat gens des de fa molts segles. Paisatges sorprenents de roca nua, de rius perseverants i de boscos esplèndids...
Molts pingüins ferits o orfes han trobat una nova llar temporal al Penguin Rehab Centre, a Sud-àfrica. El Madala ja s'ha recuperat de les ferides greus que havia patit, però ha d'aprendre de nou moltes coses. La Fran li ensenya tot el que ha de saber, des de caçar peixos fins a nedar.
Les llanxes poden despertar passions. Aquest és el cas d'en Xavier Solà, un apassionat de les mecàniques clàssiques, que va fundar, fa un parell d'anys, el Club Riva de Catalunya. Les llanxes Riva són joies de la motonàutica. Però cal dedicar-s'hi, necessiten molta cura.
Des que, el 1993, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima va entrar en funcionament ha fet molta feina. La barca de salvament del port de Barcelona, està en servei de guàrdia les 24 hores i 365 dies l'any. Quan arriba l'estiu, el nombre d'incidències al mar es multiplica per quatre.
Nous participants d'"El gran dictat", el concurs que combina els coneixements de català amb l'entreteniment.
L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava el 20 de juny del 1992 Ramon Rufat.
© CCRTV Interactiva, S.A. | Televisió de Catalunya, S.A.