El renovat Parlament de Groenlàndia
Nunat tamat akornanni inatsisit malillugit inuiaat kalaallit namminneq aalajangiisinnaassuseqarlutik inuiaanerat akueralugu inatsisip matuma tunngavigai
Danmarkip Kalaallit Nunaatalu akornanni peqatigiinnermi naligiimmik ataqqeqatigiinnerup tatigeqatigiinnerullu siuarsarnissaannik kissaateqarneq. Tamatumunnga naapertuuttumik inatsisip matuma tunngavigaa Naalakkersuisut Danmarkimilu naalakkersuisut naligiissutut isumaqatigiissutaat.
21. Kalaallit nunaata namminiilivinnissamut periarfissai
§ 21. Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaanik aalajangerneq inuiaat kalaallit aalajangernerannik tunngaveqassaaq.
Imm. 2. Imm. 1-imi pineqartutut ittumik aalajangiisoqarpat Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaa piviusunngortinniarlugu
Naalakkersuisut aamma Danmarkimi naalakkersuisut akornanni isumaqatigiinniarnerit aallartinneqassapput.
Imm. 3. Naalakkersuisut Danmarkimilu naalakkersuisut Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaata piviusunngortinnissaanik isumaqatigiissutaat pissaaq Inatsisartut akuersine
rannik tunngaveqartumik aamma Kalaallit Nunaanni innuttaasunik taasisitsinikkut akuerineqassalluni. Aammattaaq taamatut isumaqatigiissuteqarneq Folketingip akuersineratigut pissaaq. Imm. 4. Kalaallit Nunaata namminiilivinnerata kingunerissavaa Kalaallit Nunaata imminut naalagaaffittut oqartussaaffigilernera.
7. Kalaallit Nunaanni atortussiassanik aatsitassanit pisunit iluaquteqarnermit isertitat Kalaallit Nunaanni Namminersorlutik Oqartussanut tuttassapput.
Imm. 2. Isertitat imm. 1-imi taaneqartut tassaapput uku:
1) Atortussianit aatsitassanik misissueqqaarnernik, misissueqqissaarnernik iluaquteqarnernilluunniit akuersissutit aalajangersimasut ataasiakkaat malillugit isertitat, taamaattorli aningaasat Aatsitassanut Ikummatissanullu Pisortaqarfiup aningaasartuutaanut matussutissatut akiliutit pinnagit. 2) Danmarkimi aamma Kalaallit Nunaanni akileraarutinik isertitat tamarmik, suliffeqarfinnit Kalaallit Nunaanni atortussiassanit aatsitassarsiornermut tunngasunik pisinnaatitaanermut akuersissutinik pigisalinnit pisut.
3) Kalaallit Nunaanni aamma Danmarkimi pisortatut oqartussat ingerlatseqatigiiffinni il. il. Kalaallit Nunaanni aatsitassarsiornermik ingerlataqarnermi piginneqataassuteqarnermit isertitat. 4) Agguagarsiat akileraarutaanit il. il. isertitanit Danmarkimi aamma Kalaallit Nunaanni ingerlatseqatigiiffinni piginneqataassutilinnit, pisinnaatitaanermut akuersissutinik pigisalinnit, imaluunniit ingerlatseqatigiiffinnit, toqqaannartumik toqqaannanngikaluartumilluunniit ingerlatseqatigiiffinnik taamaattunik pigisanit, tassannga akileraaruserneqanngitsunit agguagarsianik pissarsiat.
Versió en català
Llei 473, de 12 de juny del 2009, sobre l'autogovern de Grenlàndia
Reconeixent que el poble de Grenlàndia, de conformitat amb el dret internacional, és un poble amb el dret a l'autodeterminació, aquesta llei es basa en el desig de fomentar la igualtat i el respecte mutu en l'associació entre Dinamarca i Grenlàndia. En conseqüència, la llei es basa en un acord entre Naalakkersuisut [el govern de Grenlàndia] i el govern danès com a socis iguals.
L'accés de Grenlàndia a la independència.
Capítol 8
21. (1) La decisió pel que fa a la independència de Grenlàndia serà presa pel poble de Grenlàndia. (2) Si es pren una decisió de conformitat amb la subsecció (1), s'iniciaran negociacions entre el govern de Dinamarca i el Naalakkersuisut (govern de Groenlàndia) amb vistes a la independència de Grenlàndia. (3) Es conclourà un acord entre el Naalakkersuisut i el govern de Dinamarca pel que fa a la la independència per a Grenlàndia amb el consentiment de l'Inatsisartut (Parlament de Grenlàndia), i s'aprovarà per referèndum a Grenlàndia. L'acord, a més, s'ha de concloure amb el consentiment del Folketing (Parlament de Dinamarca). (4) La independència per a Grenlàndia implicarà que Grenlàndia assumeix la sobirania sobre el territori de Groenlàndia.
RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE LES AUTORITATS DE L'AUTOGOVERN DE GRENLÀNDIA I EL GOVERN DANÈS
7. (1). Els ingressos provinents de les activitats de recursos minerals a Grenlàndia es pagaran a les autoritats de l'autogovern de Grenlàndia.
(2) Els ingressos a què es refereix la subsecció (1) inclouran els ingressos següents:
1) Ingressos de conformitat amb llicències específiques de prospecció, exploració o explotació de recursos minerals. No s'hi inclouran, tanmateix, les quantitats pagades per cobrir les despeses sota els auspicis de l'Oficina de Minerals i Petroli.
2) Ingressos provinents de qualsevol impost a Dinamarca i Grenlàndia dels titulars de llicències respecte de la part del negoci relacionada amb els recursos minerals a Grenlàndia.
3) Ingressos provinents de la participació de les autoritats públiques groenlandeses i daneses en empreses, etc., que operen en l'àrea de recursos minerals a Grenlàndia.
4) Ingressos provinents de la retenció a compte, etc., a Dinamarca i Grenlàndia, relativa als accionistes d'empreses que són titulars d'una llicència, o a empreses que són totalment propietàries d'aquest tipus d'empreses directament o indirectament i poden rebre dividends lliures d'impostos d'aquestes empreses.
Danmarkip Kalaallit Nunaatalu akornanni peqatigiinnermi naligiimmik ataqqeqatigiinnerup tatigeqatigiinnerullu siuarsarnissaannik kissaateqarneq. Tamatumunnga naapertuuttumik inatsisip matuma tunngavigaa Naalakkersuisut Danmarkimilu naalakkersuisut naligiissutut isumaqatigiissutaat.
21. Kalaallit nunaata namminiilivinnissamut periarfissai
§ 21. Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaanik aalajangerneq inuiaat kalaallit aalajangernerannik tunngaveqassaaq.
Imm. 2. Imm. 1-imi pineqartutut ittumik aalajangiisoqarpat Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaa piviusunngortinniarlugu
Naalakkersuisut aamma Danmarkimi naalakkersuisut akornanni isumaqatigiinniarnerit aallartinneqassapput.
Imm. 3. Naalakkersuisut Danmarkimilu naalakkersuisut Kalaallit Nunaata namminiilivinnissaata piviusunngortinnissaanik isumaqatigiissutaat pissaaq Inatsisartut akuersine
rannik tunngaveqartumik aamma Kalaallit Nunaanni innuttaasunik taasisitsinikkut akuerineqassalluni. Aammattaaq taamatut isumaqatigiissuteqarneq Folketingip akuersineratigut pissaaq. Imm. 4. Kalaallit Nunaata namminiilivinnerata kingunerissavaa Kalaallit Nunaata imminut naalagaaffittut oqartussaaffigilernera.
7. Kalaallit Nunaanni atortussiassanik aatsitassanit pisunit iluaquteqarnermit isertitat Kalaallit Nunaanni Namminersorlutik Oqartussanut tuttassapput.
Imm. 2. Isertitat imm. 1-imi taaneqartut tassaapput uku:
1) Atortussianit aatsitassanik misissueqqaarnernik, misissueqqissaarnernik iluaquteqarnernilluunniit akuersissutit aalajangersimasut ataasiakkaat malillugit isertitat, taamaattorli aningaasat Aatsitassanut Ikummatissanullu Pisortaqarfiup aningaasartuutaanut matussutissatut akiliutit pinnagit. 2) Danmarkimi aamma Kalaallit Nunaanni akileraarutinik isertitat tamarmik, suliffeqarfinnit Kalaallit Nunaanni atortussiassanit aatsitassarsiornermut tunngasunik pisinnaatitaanermut akuersissutinik pigisalinnit pisut.
3) Kalaallit Nunaanni aamma Danmarkimi pisortatut oqartussat ingerlatseqatigiiffinni il. il. Kalaallit Nunaanni aatsitassarsiornermik ingerlataqarnermi piginneqataassuteqarnermit isertitat. 4) Agguagarsiat akileraarutaanit il. il. isertitanit Danmarkimi aamma Kalaallit Nunaanni ingerlatseqatigiiffinni piginneqataassutilinnit, pisinnaatitaanermut akuersissutinik pigisalinnit, imaluunniit ingerlatseqatigiiffinnit, toqqaannartumik toqqaannanngikaluartumilluunniit ingerlatseqatigiiffinnik taamaattunik pigisanit, tassannga akileraaruserneqanngitsunit agguagarsianik pissarsiat.
Versió en català
Llei 473, de 12 de juny del 2009, sobre l'autogovern de Grenlàndia
Reconeixent que el poble de Grenlàndia, de conformitat amb el dret internacional, és un poble amb el dret a l'autodeterminació, aquesta llei es basa en el desig de fomentar la igualtat i el respecte mutu en l'associació entre Dinamarca i Grenlàndia. En conseqüència, la llei es basa en un acord entre Naalakkersuisut [el govern de Grenlàndia] i el govern danès com a socis iguals.
L'accés de Grenlàndia a la independència.
Capítol 8
21. (1) La decisió pel que fa a la independència de Grenlàndia serà presa pel poble de Grenlàndia. (2) Si es pren una decisió de conformitat amb la subsecció (1), s'iniciaran negociacions entre el govern de Dinamarca i el Naalakkersuisut (govern de Groenlàndia) amb vistes a la independència de Grenlàndia. (3) Es conclourà un acord entre el Naalakkersuisut i el govern de Dinamarca pel que fa a la la independència per a Grenlàndia amb el consentiment de l'Inatsisartut (Parlament de Grenlàndia), i s'aprovarà per referèndum a Grenlàndia. L'acord, a més, s'ha de concloure amb el consentiment del Folketing (Parlament de Dinamarca). (4) La independència per a Grenlàndia implicarà que Grenlàndia assumeix la sobirania sobre el territori de Groenlàndia.
RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE LES AUTORITATS DE L'AUTOGOVERN DE GRENLÀNDIA I EL GOVERN DANÈS
7. (1). Els ingressos provinents de les activitats de recursos minerals a Grenlàndia es pagaran a les autoritats de l'autogovern de Grenlàndia.
(2) Els ingressos a què es refereix la subsecció (1) inclouran els ingressos següents:
1) Ingressos de conformitat amb llicències específiques de prospecció, exploració o explotació de recursos minerals. No s'hi inclouran, tanmateix, les quantitats pagades per cobrir les despeses sota els auspicis de l'Oficina de Minerals i Petroli.
2) Ingressos provinents de qualsevol impost a Dinamarca i Grenlàndia dels titulars de llicències respecte de la part del negoci relacionada amb els recursos minerals a Grenlàndia.
3) Ingressos provinents de la participació de les autoritats públiques groenlandeses i daneses en empreses, etc., que operen en l'àrea de recursos minerals a Grenlàndia.
4) Ingressos provinents de la retenció a compte, etc., a Dinamarca i Grenlàndia, relativa als accionistes d'empreses que són titulars d'una llicència, o a empreses que són totalment propietàries d'aquest tipus d'empreses directament o indirectament i poden rebre dividends lliures d'impostos d'aquestes empreses.
