L'Iu Forn (Badalona, 1962) sempre es desperta molt d'hora i envoltat de diaris. Però no és quiosquer, sinó periodista. I, a més a més, especialitzat en política, que ja són ganes. Ha treballat per totes les ràdios i teles de la galàxia, ha escrit llibres, col·labora amb "El Jueves" des de fa 15 anys i si us sona la seva cara és que l'heu vist a "El club". Ara, per mi que això dels diaris... és que a casa seva freguen molt.

Alguns fragments dels monòlegs d'Iu Forn:

Un dia decissiu

Per motius laborals, em va tocar seguir algunes de les sessions anomenades "històriques" de la negociació de l'Estatut.
Apareixien els de premsa dels partits i cridaven:
- Novetats, tinc novetats!!
I llavors era horrorós, perquè entre que no se sentia res (i miri que jo hi posava l'orella bona) i el poc que senties, no ho entenies:
- Hi ha acord a l'article 8, punts 2 i 4. Ara estan discutint la transaccional del punt 3 en el redactat de la tercera versió de l'esmena segona a veure si hi posen coma o punt i coma.
I tots:
- Ohhhhhh, que important!!
I llavors en venia un altre:
- No, no, al final en el punt 2 no hi ha acord.
- I com ho saps?
- M'ho ha dit una diputada que ho ha sentit dir a un bidell, que s'ha trobat un diputat en un racó del bar parlant amb un escorta que es veu que ha vist un missatge al mòbil d'un dels portaveus d'un grup parlamentari.
- Ohhhhhh, que important!!!


Llengües esmolades

Es pot fer humor de tot? No només es pot, sinó que és imprescindible. Entenent l'humor com l'arma de defensa crítica de la realitat que ens agredeix cada dia. L'humor és l'únic que ens queda per poder combatre allò que se'n diu "el poder".
Per tant, com que tot és criticable, tot ha de passar pel sedàs de l'humor. Però, com deia Gila: es tracta de riure "amb" i no de riure's "de".
¿És humor riure's dels defectes de les persones o fer brometes amb els dèbils? No, això és una altra cosa que no se'n diu humor. Com diu Ferran Monegal: "Sempre cal apuntar cap amunt. Mai s'ha d'apuntar a les criatures".


Passatgers al tren

I vam arribar a Sants, i jo em vaig posar còmode per fruir del pas veloç de les estacions per davant de la meva vista. I vam passar totes les costes com un llampec... Fins que vam arribar a Sitges. Després ens vam aturar a Vilanova, que és l'estació següent... i després a Cubelles, i a Cunit, i a Segur de Calafell... I tota l'estona pujava i baixava gent sense parar. I nosaltres ens aturàvem a totes les estacions.
Vaig anar a buscar el revisor (d'aquells que encara et picaven el bitllet amb martell pneumàtic).
- Escolti, però això no era un semidirecte?
- Sí, i tant. De Sants a Sitges. De Sitges a València para a totes estacions i baixadors.
Va ser un dels cops més durs de la meva vida. És que ens aturàvem fins i tot quan una ovella que passejava pel camp aixecava la poteta.