Els protagonistes del capítol "Bessons"
Capítol 1: Adoptats
Vuit homes i dones que van ser adoptats de petits parlen sobre la necessitat de conèixer els propis orígens, sobre la relació amb els pares adoptius i sobre com els ha marcat que els abandonessin en la infantesa. La majoria han buscat, amb èxit o sense, la mare biològica. De fons, dues preguntes: qui era i per què em va abandonar?
Capítol 2: Viure amb el càncer
Vuit homes i dones que conviuen amb el càncer expliquen la seva experiència des del moment que un metge va dir: "És maligne." La por, la quimioteràpia, la mirada dels altres, la ràbia, els plans de futur, el cansament, les escapatòries, la família, els amics (i els examics...), la lluita, la resignació, la recuperació...
Capítol 3: Adolescents
Vuit nois i noies en plena adolescència parlen del cos que no els agrada, dels pares que els atabalen, de l'escola que no els omple, del futur que no veuen clar, del sexe que els inquieta, de sortir, beure i gastar, dels amics, de Déu i del pitjor que els podria passar. I de totes les coses bones que els agradaria que els passessin...
Capítol 4: Superdotats
Ser superdotat és un avantatge o una desgràcia? Vuit homes i dones amb una intel·ligència molt superior a la mitjana ens expliquen com és la vida quan ets superdotat i tothom ho sap. Els agraden les mateixes coses que a tothom? Els és més fàcil resoldre els problemes quotidians? Poden trobar fàcilment una parella que els faci el pes? I com és el seu sentit de l'humor? Vuit persones superdotades ens expliquen, sense embuts, la seva opinió sobre la resta del món.
Capítol 5: Vells
Hi ha vida més enllà dels vuitanta? Deu homes i dones en plena vellesa ens parlen, sense embuts i amb molt sentit de l'humor, sobre les xacres de l'edat, l'amor i el sexe, la solitud, les residències, la família, els preparatius de la mort i el consol -o no- de la fe. Tot el que volíem saber i no ens atrevíem a preguntar sobre la vellesa.
Capítol 6: Presos
Poden reconèixer o no que han delinquit, però saben que passaran els pròxims anys entre les quatre parets d'una cel·la. Són vuit homes i dones interns al centre penitenciari de Brians, i somien cada nit amb la família. Però també a tornar a la colla castellera, al futbol dels diumenges, a passejar el gos o a cremar benzina. A la presó pots enyorar el gust d'un dònut, aficionar-te a l'escriptura, enganxar-te a l'heroïna, desenganxar-te'n o fer un màster en atracaments. I també pots sentir-te molt sol i pensar massa.
Capítol 7: Síndrome de Down
Són homes i dones amb la síndrome de Down. Tenen un cromosoma més del compte, i això els provoca, entre altres coses, dificultats en l'aprenentatge i algunes limitacions serioses a la vida quotidiana. Però no els impedeix treballar al Parlament, tenir parella, estudiar piano o exigir als pares que els deixin una mica tranquils. I sobretot, no els impedeix mirar la vida, els altres i a ells mateixos amb un sentit de l'humor inesperat. De tot plegat, i dels mals moments –que no en falten-, en parlen sense embuts...
Capítol 8: Gais i lesbianes
Al més gran dels vuit entrevistats li van fer un tractament d'electroxoc per "curar-li" l'homosexualitat; la més jove porta el cabell llarg i roba ultrasexi que no l'impedeix de proclamar-se lesbiana militant. Molts estan feliçment casats i són pares o mares de família. Són estudiants, sindicalistes, paletes, models o bibliotecaris, paguen hipoteques i matinen per anar a treballar. Però la gent encara els pregunta qui fa d'home i de dona... o si és cert que ells van sempre a l'última i elles vestides de camioner. Vuit gais i lesbianes parlen sense embuts si els marca o no a la vida la seva opció sexual. I, de passada, desmunten un munt de tòpics.
Capítol 9: Pobres
Van néixer i créixer com a persones "normals": tenien feina, casa i família, i, de sobte, un dia es van trobar al carrer. Va ser l'alcohol, la droga, l'atur o l'amor; la malaltia mental o una ànsia irrefrenable de dormir sota la lluna. Vuit homes i dones que viuen o han viscut en la més absoluta pobresa parlen de què és dormir en un caixer automàtic, demanar caritat, remenar escombraries o patir la compassió dels altres. I si és possible sortir-se'n, com i a quin preu...
Capítol 10: En llengua de signes
Viuen en un món sense soroll, però són estrepitosos, irònics, directes i decidits. Vuit homes i dones totalment sords ens expliquen, en llengua de signes, com s'ho fan per estimar, treballar i viure en silenci mentre al seu voltant tothom crida. Els sords signants -una minoria entre les persones sordes- reclamen el dret a ser reconeguts com a membres d'una nació diferent, una cultura amb una llengua i una manera pròpia de veure el món: la cultura sorda.
Capítol 11: Malalts mentals
Alguns odien la bogeria, a d'altres no els molesta que els anomenin bojos. Hauran de medicar-se per sempre més si no volen tornar a patir al·lucinacions, paranoies o deliris. El que més temen del món és el sofriment indescriptible de la psicosi. Vuit homes i dones amb un diagnòstic d'esquizofrènia parlen sense embuts sobre la malaltia, la marginació, el dolor i l'estranyesa que comporta una malaltia mental greu. Amb aquest capítol, "Sense embuts" s'afegeix a la programació de la Marató 2008, dedicada enguany a les malalties mentals greus.
Capítol 12: Bessons
Nou mesos abans de néixer eren un sol embrió, un dia es va migpartir i ara són dos individus diferents, cadascun amb la seva vida, els seus gustos i els seus problemes... Però els bessons univitel·lins són idèntics, literalment clònics. Han crescut compartint-ho tot, reclamen ser únics però tothom els confon. Sis parelles de bessons idèntics expliquen el que és tenir un ànima bessona... tant si t'agrada, com si no.
Vuit homes i dones que van ser adoptats de petits parlen sobre la necessitat de conèixer els propis orígens, sobre la relació amb els pares adoptius i sobre com els ha marcat que els abandonessin en la infantesa. La majoria han buscat, amb èxit o sense, la mare biològica. De fons, dues preguntes: qui era i per què em va abandonar?
Capítol 2: Viure amb el càncer
Vuit homes i dones que conviuen amb el càncer expliquen la seva experiència des del moment que un metge va dir: "És maligne." La por, la quimioteràpia, la mirada dels altres, la ràbia, els plans de futur, el cansament, les escapatòries, la família, els amics (i els examics...), la lluita, la resignació, la recuperació...
Capítol 3: Adolescents
Vuit nois i noies en plena adolescència parlen del cos que no els agrada, dels pares que els atabalen, de l'escola que no els omple, del futur que no veuen clar, del sexe que els inquieta, de sortir, beure i gastar, dels amics, de Déu i del pitjor que els podria passar. I de totes les coses bones que els agradaria que els passessin...
Capítol 4: Superdotats
Ser superdotat és un avantatge o una desgràcia? Vuit homes i dones amb una intel·ligència molt superior a la mitjana ens expliquen com és la vida quan ets superdotat i tothom ho sap. Els agraden les mateixes coses que a tothom? Els és més fàcil resoldre els problemes quotidians? Poden trobar fàcilment una parella que els faci el pes? I com és el seu sentit de l'humor? Vuit persones superdotades ens expliquen, sense embuts, la seva opinió sobre la resta del món.
Capítol 5: Vells
Hi ha vida més enllà dels vuitanta? Deu homes i dones en plena vellesa ens parlen, sense embuts i amb molt sentit de l'humor, sobre les xacres de l'edat, l'amor i el sexe, la solitud, les residències, la família, els preparatius de la mort i el consol -o no- de la fe. Tot el que volíem saber i no ens atrevíem a preguntar sobre la vellesa.
Capítol 6: Presos
Poden reconèixer o no que han delinquit, però saben que passaran els pròxims anys entre les quatre parets d'una cel·la. Són vuit homes i dones interns al centre penitenciari de Brians, i somien cada nit amb la família. Però també a tornar a la colla castellera, al futbol dels diumenges, a passejar el gos o a cremar benzina. A la presó pots enyorar el gust d'un dònut, aficionar-te a l'escriptura, enganxar-te a l'heroïna, desenganxar-te'n o fer un màster en atracaments. I també pots sentir-te molt sol i pensar massa.
Capítol 7: Síndrome de Down
Són homes i dones amb la síndrome de Down. Tenen un cromosoma més del compte, i això els provoca, entre altres coses, dificultats en l'aprenentatge i algunes limitacions serioses a la vida quotidiana. Però no els impedeix treballar al Parlament, tenir parella, estudiar piano o exigir als pares que els deixin una mica tranquils. I sobretot, no els impedeix mirar la vida, els altres i a ells mateixos amb un sentit de l'humor inesperat. De tot plegat, i dels mals moments –que no en falten-, en parlen sense embuts...
Capítol 8: Gais i lesbianes
Al més gran dels vuit entrevistats li van fer un tractament d'electroxoc per "curar-li" l'homosexualitat; la més jove porta el cabell llarg i roba ultrasexi que no l'impedeix de proclamar-se lesbiana militant. Molts estan feliçment casats i són pares o mares de família. Són estudiants, sindicalistes, paletes, models o bibliotecaris, paguen hipoteques i matinen per anar a treballar. Però la gent encara els pregunta qui fa d'home i de dona... o si és cert que ells van sempre a l'última i elles vestides de camioner. Vuit gais i lesbianes parlen sense embuts si els marca o no a la vida la seva opció sexual. I, de passada, desmunten un munt de tòpics.
Capítol 9: Pobres
Van néixer i créixer com a persones "normals": tenien feina, casa i família, i, de sobte, un dia es van trobar al carrer. Va ser l'alcohol, la droga, l'atur o l'amor; la malaltia mental o una ànsia irrefrenable de dormir sota la lluna. Vuit homes i dones que viuen o han viscut en la més absoluta pobresa parlen de què és dormir en un caixer automàtic, demanar caritat, remenar escombraries o patir la compassió dels altres. I si és possible sortir-se'n, com i a quin preu...
Capítol 10: En llengua de signes
Viuen en un món sense soroll, però són estrepitosos, irònics, directes i decidits. Vuit homes i dones totalment sords ens expliquen, en llengua de signes, com s'ho fan per estimar, treballar i viure en silenci mentre al seu voltant tothom crida. Els sords signants -una minoria entre les persones sordes- reclamen el dret a ser reconeguts com a membres d'una nació diferent, una cultura amb una llengua i una manera pròpia de veure el món: la cultura sorda.
Capítol 11: Malalts mentals
Alguns odien la bogeria, a d'altres no els molesta que els anomenin bojos. Hauran de medicar-se per sempre més si no volen tornar a patir al·lucinacions, paranoies o deliris. El que més temen del món és el sofriment indescriptible de la psicosi. Vuit homes i dones amb un diagnòstic d'esquizofrènia parlen sense embuts sobre la malaltia, la marginació, el dolor i l'estranyesa que comporta una malaltia mental greu. Amb aquest capítol, "Sense embuts" s'afegeix a la programació de la Marató 2008, dedicada enguany a les malalties mentals greus.
Capítol 12: Bessons
Nou mesos abans de néixer eren un sol embrió, un dia es va migpartir i ara són dos individus diferents, cadascun amb la seva vida, els seus gustos i els seus problemes... Però els bessons univitel·lins són idèntics, literalment clònics. Han crescut compartint-ho tot, reclamen ser únics però tothom els confon. Sis parelles de bessons idèntics expliquen el que és tenir un ànima bessona... tant si t'agrada, com si no.
