Divertir-se era la màxima d'un jove al qual li hauria agradat ser metge, com el seu pare. Però les circumstàncies de la vida el van convertir en advocat en una dècada en què la nit era una temptació massa forta per a un jove amb moltes ganes de passar-s'ho al màxim de bé possible.

El "carpe diem" era una necessitat i una resposta vital del terrassenc Sergi Belbel, un jove que es guanyava la vida fent de guia turístic a París i que va descobrir el teatre a la universitat, un punt de trobada de les inquietuds més creatives d'una dècada jove que necessitava treure's de sobre el pes d'èpoques anteriors, ja antiquades.

La nit del "Dissenyes o treballes?" L'esperit rebel i hedonista d'una dècada que no amagava inquietuds creatives i somnis de futur. De la música disco al teatre d'avantguarda. Els viatges com fugides vitals i com formes noves d'aprendre per contrast. De la "new wave" a la parella estable. Els vuitanta més esplendorosos.