Els més joves de la sèrie només tenien vuit anys, quan van començar els vuitanta. El capítol recrea el seu camí des de la infància fins a l'adolescència, i fins que van ser majors d'edat.

De nen, Espartac Peran somiava ser pallasso. Però les seves expectatives es van truncar el dia que va demanar feina al pallasso català Tortell Poltrona i li va contestar que era massa petit. En aquella mateixa època, l'Espartac va viure molt de prop un tema del qual es va començar a parlar als vuitanta, quan un familiar va emmalaltir de sida. A partir de llavors tot el seu entorn va canviar.

Txe Arana va anar a un col·legi religiós: amb els anys, va quedar una mica farta de les monges i els mossens. Per ella, l'institut va ser un món nou i lliure, on podia moure's i vestir-se com volia: punk, sinistre... El primer curs va protagonitzar la mobilització estudiantil més important dels vuitanta: les vagues en contra de la selectivitat, les taxes acadèmiques i els numeros clausus, en què es van produir greus avalots a Madrid.

Tots dos van començar de ben jovenets a treballar en mitjans de comunicació locals, ella a Lleida i ell a Mataró. Ell somiava amb TV3, ella, sortir de Lleida.