Una imatge del cardenal francès Mazzarino (s.XVII), del capítol "La frontera"
Capítol IV: La Terra
Al segle XXI, un dels grans temes del debat social és la conservació del medi ambient i el progrés sostenible. Però això no és pas nou: ja a l'edat mitjana hi havia enfrontaments pels efectes de la transformació del territori.
A l'Andreu Malla, un moliner de la Barcelona del segle XIV, els consellers de la ciutat l'acusen de contaminar les aigües del rec comtal. Ho té difícil, perquè al darrere hi ha la primera gran operació d'especulació immobiliària.
A finals del segle XVIII, els amos de les fargues de la Vall Ferrera, al Pallars, necessiten més carbó per continuar treballant el ferro. Però la fusta dels seus boscos se'ls acaba i necessiten tallar també els boscos comunals. I aquí han topat amb els veïns.
Miquel Biada, un industrial de Mataró, n'està fart, de les diligències. És un mitjà de transport incòmode, lent i gens segur. Un dia, Biada decideix emprendre un projecte revolucionari: construir el primer ferrocarril, entre Barcelona i Mataró. Això canviarà el destí del país i, sobretot, transformarà per sempre el paisatge de la costa.
Capítol V: Viure com reis
Al llarg de diversos capítols, la sèrie ha explicat més de seixanta històries sobre la vida quotidiana de la gent corrent, dels protagonistes anònims de la història. Però... i els reis? Com vivien els reis? En aquest capítol seguirem les peripècies quotidianes d'uns dirigents no sempre exemplars.
L'any 1054, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, acaba de tancar una aliança política amb el Papa de Roma. Però pel camí de tornada, a Narbona, coneix una dona extraordinària, la comtessa de Tolosa. Tots dos són casats. I la cosa que menys li convé ara al comte barceloní és un adulteri... o encara pitjor: un divorci.
El rei Joan I, conegut com a Joan el Caçador, té la cort més luxosa que cap rei hagi tingut mai a la corona catalanoaragonesa. Però també té la cort més corrupta. Per això també se'l coneix com a Joan el Descurat.
A principis del segle XVIII, mentre la guerra de Successió assola la península, el candidat dels austriacistes, Carles III, conegut com "el rei dels catalans", instal·la a Barcelona tot l'esplendor de la cort vienesa.
Capítol VI: La frontera
Viure a prop d'aquestes línies arbitràries que separen països i gent resulta sempre ben peculiar. En aquest episodi veurem com la gent del país ha conviscut amb una frontera que ha estat, segons l'època, terra per ocupar, per separar o per amagar-se.
Al segle X, un grup de colons cristians han ocupat la Vall Formosa, a l'actual comarca del Bages, aleshores situada en aquella terra de ningú que feia frontera entre els comtes cristians i els sarraïns. En aquesta nova terra, els colons hi han trobat la possibilitat de viure en llibertat, lluny de la pressió dels senyors. Però ara, el poderós comte Borrell els en reclama la propietat.
El 1659, la família Travi era una de les grans famílies de la Cerdanya. Però aquest any, el tractat dels Pirineus entre Espanya i França partirà pel mig les seves propietats. Els Travi han de decidir en quin cantó de la frontera es volen quedar.
El general Savalls i els seus homes fan servir la frontera amb França per amagar-s'hi i atacar, des d'allà, les tropes de l'exèrcit regular espanyol. Aquesta història ens porta al segle XIX, en l'última guerra carlina.
Al segle XXI, un dels grans temes del debat social és la conservació del medi ambient i el progrés sostenible. Però això no és pas nou: ja a l'edat mitjana hi havia enfrontaments pels efectes de la transformació del territori.
A l'Andreu Malla, un moliner de la Barcelona del segle XIV, els consellers de la ciutat l'acusen de contaminar les aigües del rec comtal. Ho té difícil, perquè al darrere hi ha la primera gran operació d'especulació immobiliària.
A finals del segle XVIII, els amos de les fargues de la Vall Ferrera, al Pallars, necessiten més carbó per continuar treballant el ferro. Però la fusta dels seus boscos se'ls acaba i necessiten tallar també els boscos comunals. I aquí han topat amb els veïns.
Miquel Biada, un industrial de Mataró, n'està fart, de les diligències. És un mitjà de transport incòmode, lent i gens segur. Un dia, Biada decideix emprendre un projecte revolucionari: construir el primer ferrocarril, entre Barcelona i Mataró. Això canviarà el destí del país i, sobretot, transformarà per sempre el paisatge de la costa.
Capítol V: Viure com reis
Al llarg de diversos capítols, la sèrie ha explicat més de seixanta històries sobre la vida quotidiana de la gent corrent, dels protagonistes anònims de la història. Però... i els reis? Com vivien els reis? En aquest capítol seguirem les peripècies quotidianes d'uns dirigents no sempre exemplars.
L'any 1054, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, acaba de tancar una aliança política amb el Papa de Roma. Però pel camí de tornada, a Narbona, coneix una dona extraordinària, la comtessa de Tolosa. Tots dos són casats. I la cosa que menys li convé ara al comte barceloní és un adulteri... o encara pitjor: un divorci.
El rei Joan I, conegut com a Joan el Caçador, té la cort més luxosa que cap rei hagi tingut mai a la corona catalanoaragonesa. Però també té la cort més corrupta. Per això també se'l coneix com a Joan el Descurat.
A principis del segle XVIII, mentre la guerra de Successió assola la península, el candidat dels austriacistes, Carles III, conegut com "el rei dels catalans", instal·la a Barcelona tot l'esplendor de la cort vienesa.
Capítol VI: La frontera
Viure a prop d'aquestes línies arbitràries que separen països i gent resulta sempre ben peculiar. En aquest episodi veurem com la gent del país ha conviscut amb una frontera que ha estat, segons l'època, terra per ocupar, per separar o per amagar-se.
Al segle X, un grup de colons cristians han ocupat la Vall Formosa, a l'actual comarca del Bages, aleshores situada en aquella terra de ningú que feia frontera entre els comtes cristians i els sarraïns. En aquesta nova terra, els colons hi han trobat la possibilitat de viure en llibertat, lluny de la pressió dels senyors. Però ara, el poderós comte Borrell els en reclama la propietat.
El 1659, la família Travi era una de les grans famílies de la Cerdanya. Però aquest any, el tractat dels Pirineus entre Espanya i França partirà pel mig les seves propietats. Els Travi han de decidir en quin cantó de la frontera es volen quedar.
El general Savalls i els seus homes fan servir la frontera amb França per amagar-s'hi i atacar, des d'allà, les tropes de l'exèrcit regular espanyol. Aquesta història ens porta al segle XIX, en l'última guerra carlina.
