Una imatge del primer capítol, "La comunicació". Ignasita Burgués llegeix la carta del seu pretendent (s.XVIII)
Capítol I: La comunicació
Quin coneixement tenien del món els nostres avantpassats i com els arribaven les notícies? En aquest primer capítol veurem tres mitjans d'informació: els pregons a l'edat mitjana; la impremta, a l'època moderna; i el correu, al segle XIX. Ho veurem a través de tres aventures:
El comte Gastó de Foix, vanitós i perdonavides, és un dels millors cavallers del Mediterrani. Però amb això no en té prou: vol ser el cavaller més famós. Per això, organitza una gran justa al Born barceloní.
Un ambaixador català porta un llibre al cardenal Richelieu, primer ministre de França. És un llibre de propaganda, amb el qual la Generalitat vol canviar el signe de la guerra dels Segadors, al segle XVII.
El capità O'Donell, de Mallorca, es vol casar amb Ignasita Burgués, de Girona. Al seu germà no li fa gràcia, i la tieta, de Mataró, no es refia del militar... Seguirem els embolics familiars a través de les cartes que s'envien els uns als altres.
Capítol II: La força de l'ordre
Al llarg de la història, el poder sempre ha fet servir la força, tot sovint d'una manera il·legítima, per mantenir l'ordre establert. En aquest episodi en veurem tres exemples: les presons medievals, la formació dels Mossos d'Esquadra, al segle XVIII, i la repressió policial dels adversaris polítics.
Jaume Perdigó, un conseller de Barcelona, al segle XV, està detingut. Els dos partits de la ciutat, la Biga i la Busca, estan enfrontats, i els que manen, els de la Biga, han fet detenir els líders de l'oposició. A en Perdigó no li estalviaran tortures perquè denunciï els seus companys.
Un ambiciós personatge de Valls, Pere Anton Veciana, ha fet carrera gràcies a l'èxit de la repressió contra els Carrasclets, els últims reductes antiborbònics del segle XVIII. De mica en mica, aquest personatge es convertirà en el cap del primer cos policial català.
Al segle XIX, enmig d'una gran efervescència política, el govern civil de Barcelona no té cap mania d'encarregar a les màfies locals l'assassinat dels seus adversaris polítics. Aquesta és la història de l'assassinat del líder republicà Francisco de Paula Cuello a mans de la ronda d'en Tarrés.
Capítol III: Viatgers
Els catalans tenen fama de mirar-se el melic. Però s'ha de reconèixer que, de tant en tant, alguns s'han atrevit a mirar una mica més enllà. Aquesta és la història de tres grans viatgers, que ens han permès saber com es viatjava segles enrere, i també com era la vida en molts altres indrets.
Arnau de Solsona, un mercader de la Lleida medieval, comença una vida d'aventures per tot el Mediterrani. Però cap no superarà la seva estada a Tunis. D'allà tornarà amb un gran secret, una relíquia, el Sant Drap, que serà venerada durant segles i segles a la Seu Vella de Lleida.
L'any 1769, Gaspar de Portolà recorre a peu la costa del Pacífic, a l'Amèrica del Nord. La seva missió: conquerir Califòrnia.
L'Aurora Bertrana era una noieta rebel i la Girona de principis del segle XX aviat se li va fer petita. Ella volia veure món... i aquesta ambició la va portar fins a la Polinèsia. D'aquell viatge, en va tornar una gran escriptora.
Quin coneixement tenien del món els nostres avantpassats i com els arribaven les notícies? En aquest primer capítol veurem tres mitjans d'informació: els pregons a l'edat mitjana; la impremta, a l'època moderna; i el correu, al segle XIX. Ho veurem a través de tres aventures:
El comte Gastó de Foix, vanitós i perdonavides, és un dels millors cavallers del Mediterrani. Però amb això no en té prou: vol ser el cavaller més famós. Per això, organitza una gran justa al Born barceloní.
Un ambaixador català porta un llibre al cardenal Richelieu, primer ministre de França. És un llibre de propaganda, amb el qual la Generalitat vol canviar el signe de la guerra dels Segadors, al segle XVII.
El capità O'Donell, de Mallorca, es vol casar amb Ignasita Burgués, de Girona. Al seu germà no li fa gràcia, i la tieta, de Mataró, no es refia del militar... Seguirem els embolics familiars a través de les cartes que s'envien els uns als altres.
Capítol II: La força de l'ordre
Al llarg de la història, el poder sempre ha fet servir la força, tot sovint d'una manera il·legítima, per mantenir l'ordre establert. En aquest episodi en veurem tres exemples: les presons medievals, la formació dels Mossos d'Esquadra, al segle XVIII, i la repressió policial dels adversaris polítics.
Jaume Perdigó, un conseller de Barcelona, al segle XV, està detingut. Els dos partits de la ciutat, la Biga i la Busca, estan enfrontats, i els que manen, els de la Biga, han fet detenir els líders de l'oposició. A en Perdigó no li estalviaran tortures perquè denunciï els seus companys.
Un ambiciós personatge de Valls, Pere Anton Veciana, ha fet carrera gràcies a l'èxit de la repressió contra els Carrasclets, els últims reductes antiborbònics del segle XVIII. De mica en mica, aquest personatge es convertirà en el cap del primer cos policial català.
Al segle XIX, enmig d'una gran efervescència política, el govern civil de Barcelona no té cap mania d'encarregar a les màfies locals l'assassinat dels seus adversaris polítics. Aquesta és la història de l'assassinat del líder republicà Francisco de Paula Cuello a mans de la ronda d'en Tarrés.
Capítol III: Viatgers
Els catalans tenen fama de mirar-se el melic. Però s'ha de reconèixer que, de tant en tant, alguns s'han atrevit a mirar una mica més enllà. Aquesta és la història de tres grans viatgers, que ens han permès saber com es viatjava segles enrere, i també com era la vida en molts altres indrets.
Arnau de Solsona, un mercader de la Lleida medieval, comença una vida d'aventures per tot el Mediterrani. Però cap no superarà la seva estada a Tunis. D'allà tornarà amb un gran secret, una relíquia, el Sant Drap, que serà venerada durant segles i segles a la Seu Vella de Lleida.
L'any 1769, Gaspar de Portolà recorre a peu la costa del Pacífic, a l'Amèrica del Nord. La seva missió: conquerir Califòrnia.
L'Aurora Bertrana era una noieta rebel i la Girona de principis del segle XX aviat se li va fer petita. Ella volia veure món... i aquesta ambició la va portar fins a la Polinèsia. D'aquell viatge, en va tornar una gran escriptora.
