Amb un curs total de 928 km, l'Ebre és el riu amb la conca i el cabal més grans de la xarxa fluvial de la Península Ibèrica. Pel que fa als que desemboquen al Mediterrani, l´Ebre és el tercer després del Nil i el Roine. La seva conca, de gairebé 84.000 km2, ocupa la sisena part de l´Estat i aplega un total de divuit províncies.

Sobre l'origen del nom: l'origen de la paraula Ebre, derivada de la contracció del mot llatí Hiberus o Iberus, és a dir Iber, és encara desconegut i motiu de discussió entre filòlegs i historiadors. Es tendeix a pensar que el mot original vindria d'una veu indoeuropea equivalent a "riu", teoria que estaria ratificada per l'existència d'un riu Iber a l'Àsia occidental, l´Ebrodumi i l´Evreux a França, i l´Ebrillos o Erbrón a la Península Ibèrica.
L´Ebre: una explosió paisatgística, natural i animal oferta pel riu: amb el pas del temps i al llarg del seu recorregut l´Ebre ha anat configurant un complex ecosistema fluvial amb tota mena de paisatges, molts dels quals, pel seu valor natural i panoràmic, han estat protegits per assegurar-ne la conservació.
Un riu, tres trams: el curs del riu es pot dividir en tres trams: l´Ebre cantàbric, l´Ebre aragonès i l´Ebre català, coincidint amb els cursos alt, central i baix del riu, respectivament. L´Ebre cantàbric o superior comprèn el tram des de la capçalera fins a Haro. A la part central, el riu entra a la depressió, agafant un gran cabal, i arriba fins a Saragossa. En aquest tram mitjà l´Ebre rep les aigües dels seus afluents més cabalosos: per l'esquerra, dels procedents dels Pirineus, que contribueixen a augmentar-ne considerablement el cabal, i del sistema Ibèric. L´Ebre inferior correspon al tram de Saragossa fins a la desembocadura, on forma un gran delta.
L´Ebre: de com l'home ha tret profit del riu: des de temps remots l'home s'ha servit de l´Ebre per desplaçar-se d'un lloc a un altre, l'ha convertit en via navegable circulant-hi amb tota mena d'embarcacions. Amb les seves aigües, a més, ha fet de les terres eixutes autèntics regadius; amb la seva força ha aconseguit fer girar molins i, més recentment, produir electricitat.
Naixement del riu: el naixement de l´Ebre sovint és polèmic i motiu de discussió. Tradicionalment se'n fixa l'origen a les fonts de la localitat cantàbrica de Fontibre, si bé el seu veritable punt de naixença s'ha de buscar en la continuació del riu Híjar, al vessant est del pic de Tres Mares (2.175 m), el cim més alt de la serra de Peña Labra, dins la serralada Cantàbrica. Aquestes aigües desapareixen pocs quilòmetres més avall per reaparèixer a Fontibre, dins el terme municipal de Campo de Suso, en un entorn paisatgístic d'extraordinària bellesa. Allà l'aigua no sorgeix en forma de raig, sinó que sorgeix entre les pedres i les plantes de l´indret.
L´Ebre: travessar les seves aigües ha passat d'aventura arriscada a comoditat moderna: el cabal, l'amplada o la profunditat de l´Ebre en molts trams han fet del riu un obstacle difícil de salvar per a tots aquells que l'han volgut travessar al llarg de la seva història. És per això que, des de ben antic, l'home hi ha construït ponts, passarel·les o passos de barca, que formen part d'un patrimoni històric que cal protegir.
Un llarg trajecte fins al mar: des del naixement fins al Mediterrani, l´Ebre travessa terres cantàbriques, castellanes, navarreses, de la Rioja, aragoneses i catalanes. Tot just després de néixer, les aigües del riu queden estancades al gran embassament de l´Ebre, a prop de Reinosa. Seguidament, fora de la província de Santander, i després d'haver travessat testimonialment terres de Palència, l´Ebre entra a les de Burgos, encaixat entre el potent massís de La Lora. Fins a les Conchas de Haro el riu lluita per obrir-se camí cap a terres més planes a través d'una successió de magnífics canyons o congostos, alguns dels quals molt profunds, com els de Tudanca, Valdenoceda o Cereceda. Després de passar per la localitat de Frías, l´Ebre és de nou deturat al pantà de Sobrón, i sobrepassada la localitat de Miranda de Ebro, les aigües entren a la vall de la Rioja.
L´Ebre: punt de trobada de pobles i cultures: al llarg de la història, l´Ebre ha significat per als pobles que han viscut al seu costat una font d'aliment, un eix de comunicacions clau i una frontera estratègica. El poblament d'aquestes terres està documentat des d'èpoques remotes, i n'és testimoni l'important llegat cultural i arqueològic que n'ha restat.
L´Ebre central: l'Ebre passa per Haro, on rep per la riba dreta el riu Tirón: a partir d´allà el riu serveix de frontera o línia divisòria entre Navarra i la Rioja. Després de rebre les aigües del riu Najerilla, l´Ebre arriba a Logronyo, amb una àmplia plana; per molts aquesta és l'entrada a la vall de l´Ebre, on es comença a eixamplar i a anunciar les pròximes terres aragoneses. Després de deixar Logronyo, el riu entra a Navarra travessant Lodosa, i a partir d'aquí transcorre fronterer amb la Rioja fins a Castejón, on el riu s'endinsa definitivament a la comunitat navarresa. Pel camí els rius Ega, Aragón –un dels grans afluents pirinencs– i Arga hi hauran abocat les seves aigües. El cabal d'aquests afluents fa que el riu agafi molta amplada i adquireixi el seu caràcter pirinenc. Ja ho diu la dita: "Ega, Arga y Aragón hacen al Ebro varón". A partir de Tudela, a Navarra, el riu corre per una ampla planura al·luvial regada pel Canal Imperial d'Aragó i el Canal de Tauste. L´Ebre entra en territori aragonès a la comarca de la Ribera Alta del Ebro per la localitat navarresa de Cortes; hi penetra de manera serpentejant i hi circularà més de 330 km. A la dreta, a prop d´Alagón, rep el riu Jalón, el segon afluent per extensió després del Cinca-Segre.
L´Ebre: pobles i ciutats, exemple de convivència entre homes i natura: les ribes de l´Ebre van ser triades per l'home com a lloc ideal per assentar-se i fundar els primers poblats; alguns van desaparèixer, altres han esdevingut, amb el temps, importants ciutats. El riu, una vegada més, és creador de vida.
A més, l´Ebre no només va comportar un intercanvi de persones i mercaderies, sinó també de formes i corrents artístics. Les terres banyades per aquest riu conserven un valuós conjunt arquitectònic i artístic fruit de tots els pobles, i de la seva manera de viure, que s'hi han establert al llarg dels segles.
L´Ebre: on el riu es torna mar: després de més de 900 km de recorregut, l´Ebre acaba abocant les seves aigües dolces a les salades del Mediterrani. El resultat és la formació d'un gran delta que s'endinsa en el mar. La seva riquesa ecològica fa d'aquest espai un dels paratges naturals i paisatgístics més impressionants del sud d'Europa.
El tram final de l´Ebre: l'Ebre banya la ciutat de Saragossa, dins la qual rep les tèrboles aigües del Huerva i el riu pirinenc Gállego. A partir d'aquest punt les terres de l´Ebre van esdevenint més àrides; en dóna testimoni el desert dels Monegres, al marge esquerre, i el de Calanda, al dret. A partir de Velilla de Ebro, el riu comença a formar uns meandres espectaculars, com ara el de Sástago, molt tancat. A Casp les aigües queden estancades en un embassament que queda unit amb el gran pantà de Mequinensa; aigües avall d'aquesta presa, l´Ebre rep el conjunt fluvial format pels rius Cinca i Segre. Passada la localitat de Faió, a la unió amb el riu Matarranya, el riu s'interna a la Catalunya més meridional i hi transcorre 180 km fins a la desembocadura. Fins a la població d´Ascó, deturant primer les aigües en els pantans de Riba-roja i Flix, l´Ebre s'anirà escolant en amplis meandres. Al llarg d'aquest tram català el riu travessa estrets congostos com el pas de l´Ase o el de Barrufemes, entre Miravet i Benifallet. A continuació el riu s'eixampla lliurement fins a l'assut de Xerta i des d´allà travessarà els municipis de Tortosa i Amposta fins a la part final, un ampli i majestuós delta que s'endinsa en el mar.