Cerca
 
TV3
 
 
 
Tot un món
 
Un moment del capítol "Qüestió d'imatge"
 

Properes emissions

  • 324
    Dimarts 29/07/2014 06:15

    Questió d'imatge

    La Tamara Bokuchava va néixer a Geòrgia i recorda que allà, a l'escola, la miraven diferent pel fet de tenir amics d'altres cultures. Basant-se en aqu...

    La Tamara Bokuchava va néixer a Geòrgia i recorda que allà, a l'escola, la miraven diferent pel fet de tenir amics d'altres cultures. Basant-se en aquesta experiència, té clar que l'origen i la primera imatge forgen estereotips que ens allunyen els uns dels altres. Per compensar-ho, la Tamara lluita de la millor manera que sap: és fotògrafa documental i fa reportatges socials. Tot i que ella va estudiar Geografia Econòmica, la seva tesina en comunicació pública l'ha dedicat a trencar els estereotips de què són víctimes els refugiats colombians que viuen a Catalunya. Des de la fotografia social, intenta aportar una mica d'optimisme amb imatges positives i amb les històries que se'n deriven. Diu que el poder de mostrar altres realitats provoca canvis socials: "Podem transformar la multiculturalitat en interculturalitat" a través de l'educació, alhora que reivindica més consciència i responsabilitat per part dels mitjans de comunicació.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 29/07/2014 06:45

    Fent pensar

    A través de la seva passió, la ràdio, la Gisela Rusteholz intenta fer pensar la gent amb l'objectiu de trencar els prejudicis sobre la immigració, per...

    A través de la seva passió, la ràdio, la Gisela Rusteholz intenta fer pensar la gent amb l'objectiu de trencar els prejudicis sobre la immigració, perquè, segons diu, la gent en parla amb desconeixement. La Gisela és argentina i va arribar a Barcelona fa gairebé dos anys per fer un màster en economia, uns estudis que compagina amb la feina, com a voluntària, a Boca Radio, on dirigeix i presenta "Idénticos", un programa que combina informació sobre temes relacionats amb la immigració amb actuacions musicals que mostren la diversitat cultural de la ciutat.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 29/07/2014 07:15

    Troba't i retroba't

    La Paulina Espino va jubilar-se abans d'hora a Mèxic i va venir a Barcelona per ajudar una de les seves filles, separada i amb una nena petita. La fil...

    La Paulina Espino va jubilar-se abans d'hora a Mèxic i va venir a Barcelona per ajudar una de les seves filles, separada i amb una nena petita. La filla de la Paulina la va empènyer a participar en el projecte Troba't, una iniciativa per a dones impulsada des del districte d'Horta-Guinardó. La Rocío Mercadal, de l'Uruguai, també hi participa i valora molt positivament l'experiència de compartir amb altres dones les seves inquietuds i problemàtiques. La Paulina i algunes de les dones que van coincidir en el grup d'ara fa un any s'han continuat trobant i han creat, per iniciativa pròpia, el Retroba't. De tot plegat n'ha sortit un bon grup d'amigues.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 30/07/2014 06:15

    Sempre endavant

    Per a la Nana Harastasan, treballar i formar-se al mateix temps és essencial, un fet que al seu país d'origen, a Romania, és gairebé impossible de con...

    Per a la Nana Harastasan, treballar i formar-se al mateix temps és essencial, un fet que al seu país d'origen, a Romania, és gairebé impossible de concebre. Va venir a Tàrrega fa vuit anys i diu que aleshores trobar feina era més fàcil que ara, perquè hi havia més oferta i no demanaven tants requisits. Per això, des que treballa a l'Ajuntament de Tàrrega -primer com a agent d'acollida i ara en tasques més administratives- insisteix a les persones que vénen d'altres països que ara més que mai s'han de renovar i formar-se. I és que la Nana n'és un bon exemple: sempre ha compaginat feina i formació, fet que l'ha ajudat a tenir més vida social i, en conseqüència, a tenir més oportunitats. Sent que aquí la gent l'ha tractat bé, perquè diu que els romanesos són molt treballadors. Quan va marxar, li va costar deixar-ho tot enrere, però venir amb els fills ha estat el factor decisiu per quedar-se definitivament i fer arrels aquí.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 30/07/2014 06:45

    Youssa i el clown

    La Youssra Saadaoui va néixer fa 17 anys a Tànger i fa un any i mig que va arribar a Catalunya, quan el seu pare la va reagrupar amb la mare i el germ...

    La Youssra Saadaoui va néixer fa 17 anys a Tànger i fa un any i mig que va arribar a Catalunya, quan el seu pare la va reagrupar amb la mare i el germà petit. Va aprendre a parlar català en tres mesos, però li ha costat fer amics, més enllà dels que ha fet al Centre Obert Don Bosco, on participa en els projectes Atles i Aula d'Estudi. Aquí és on ha après la llengua i on l'han acompanyada en el procés d'adaptació a la nova realitat. Aquests dies ha acabat Primer de Batxillerat, un curs que ja havia fet al Marroc. Des de l'any passat, la Youssra participa en el projecte NEU (Nosaltres Estem Units), que treballa els valors de convivència i el respecte al barri Marianao i forma part del grup de teatre Inestable. Avui, amb els seus companys, participa en la cloenda del taller "Stop rumors!" a les escoles, amb el clown Juanjo Camanera.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 30/07/2014 07:15

    Al-Rah Moun i Font

    Per en Hammudi Al-Rahmoun Font, explicar que el seu pare és sirià i la seva mare catalana és una cosa ben habitual. I ho ha pogut confirmar aquests da...

    Per en Hammudi Al-Rahmoun Font, explicar que el seu pare és sirià i la seva mare catalana és una cosa ben habitual. I ho ha pogut confirmar aquests darrers dies en les entrevistes a ràdios i televisions promocionant la seva "opera prima", l'adaptació cinematogràfica del clàssic de Shakespeare "Otel·lo". Assegura que ara està aprofitant l'originalitat del seu nom per destacar, però que de petit va arribar a avergonyir-se del seu origen àrab. De gran, ha après a valorar positivament el fet de ser diferent i tenir, com ell diu, una identitat complexa.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 31/07/2014 06:15

    Se l'han quedat els xinos

    Cada dia sentim més allò de "se l'han quedat els xinos" quan hi ha locals de tota la vida que es traspassen. Per conèixer de prop aquesta realitat, la...

    Cada dia sentim més allò de "se l'han quedat els xinos" quan hi ha locals de tota la vida que es traspassen. Per conèixer de prop aquesta realitat, la Laura Quinto, periodista del Prat de Llobregat, va decidir fer un documental per aproximar-se a la comunitat xinesa i entendre aquest cas. A mesura que hi anava aprofundint, els rumors que ella mateixa es creia desapareixien. En aquest capítol veurem el Zhang Xiao Hai, "Jordi", un xinès que va obrir negoci, un restaurant que manté el nom i la cuina mediterrània. La seva prioritat és treballar molt perquè el seu fill tingui un bon futur. Ara bé, alguns dels fills de propietaris xinesos no tenen la intenció de continuar el negoci familiar. Són joves que han crescut amb uns valors diferents dels dels seus pares, com el cas de la Kai, que vol seguir estudiant, treballar del que li agrada i gaudir de l'oci.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 31/07/2014 06:45

    Esborrant estereotips

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 31/07/2014 07:15

    Per la Liza

    La Liza Kapurina volia estudiar dansa clàssica a Bielorússia, però allà ho tenia difícil. Per això els seus pares van decidir, fa 7 anys, venir a viur...

    La Liza Kapurina volia estudiar dansa clàssica a Bielorússia, però allà ho tenia difícil. Per això els seus pares van decidir, fa 7 anys, venir a viure a Calella, on ja hi havia uns familiars seus. Durant aquests anys ha anat a les classes de l'escola La Fàbrica, de la Laia Ferrer, que s'ha convertit en un referent per a ella. Tot i que per la Liza no ha estat un camí de roses, es queda amb el creixement personal que ha fet i el suport que ha tingut dels seus pares, de la Laia Ferrer i d'amigues com la Laura Garriga, amb qui se sent molt unida i amb qui comparteix estudis a l'Institut del Teatre.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 01/08/2014 06:15

    Som iguals, som diferents

    Conèixer la persona és la millor manera de trencar els prejudicis. Aquesta és la idea que es vol transmetre en el taller "Som iguals, som diferents", ...

    Conèixer la persona és la millor manera de trencar els prejudicis. Aquesta és la idea que es vol transmetre en el taller "Som iguals, som diferents", de SOS Racisme, que condueix la Mara Gabrielli. Ella és italiana i va venir a Barcelona amb la idea de treballar en l'àmbit de la immigració. Pensava quedar-se un any, però ja en fa set que és aquí. Per la seva experiència, diu que a l'escola s'han de fer més esforços per conscienciar els joves que tots estem exposats als estereotips envers les altres cultures, i que això és el que fa que tots, d'una manera o una altra, acabem tenint prejudicis. I és als 13 o 14 anys que els joves formen les seves idees, i, per tant, és un bon moment per transmetre'ls el missatge que abans de prejutjar val més ficar-se en la pell de les altres persones.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 01/08/2014 06:45

    Psicòloga romanesa

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 01/08/2014 07:15

    A Babel en patinet

    En aquest capítol coneixerem el procés pel qual es crea un rumor a Babel, un poble imaginari, i com es pot desfer un malentès que ha fet que a tot un ...

    En aquest capítol coneixerem el procés pel qual es crea un rumor a Babel, un poble imaginari, i com es pot desfer un malentès que ha fet que a tot un poble no es pugui riure. I ho farem amb Néstor Navarro, creador de l'obra de titelles "A Babel amb patinet". Descobrirem aquesta història acompanyats de la família de Nilo Robles, que va venir de Bolívia fa 10 anys, i que ens farà reflexionar sobre els rumors relacionats amb la immigració.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 02/08/2014 06:15

    En Serigne

    En Serigne Beye se'n va anar ahir. I ho va fer amb recança, perquè, després de quatre anys de viure a Catalunya, no ha pogut aconseguir ni papers ni f...

    En Serigne Beye se'n va anar ahir. I ho va fer amb recança, perquè, després de quatre anys de viure a Catalunya, no ha pogut aconseguir ni papers ni feina. Per això ha decidit acollir-se al programa de retorn voluntari que impulsa l'Ajuntament de Barcelona. L'Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI) li ha donat una part dels diners que necessita per muntar un taller de costura. La resta prové d'una campanya de suport que han muntat els seus amics i la colla castellera de la Sagrada Família, on fa tres anys que va entrar a formar-ne part. El cas d'en Serigne ha tornat a recordar que, tot i la integració, la Llei d'Estrangeria obliga moltes persones a marxar o a ser retingudes en CIES i expulsades en no poder-se regularitzar, com denuncia el manifest a favor seu que han firmat diverses entitats.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 02/08/2014 06:45

    Sudakia

    La Silvia Llanto va arribar a Catalunya per reagrupació familiar, ara fa cinc anys. És la creadora i conductora del programa "Sudakia Style", de Matar...

    La Silvia Llanto va arribar a Catalunya per reagrupació familiar, ara fa cinc anys. És la creadora i conductora del programa "Sudakia Style", de Mataró Ràdio, un espai nascut amb la voluntat de donar a conèixer les cultures llatinoamericanes i que reivindica la multiculturalitat com a mitjà per enriquir-nos en la convivència. La Silvia està implicada en les lluites socials contra els desnonaments i perquè amb l'excusa de la crisi no es desmantelli l'estat del benestar. Ho fa amb els veïns del casal del barri de Cerdanyola, on viu, tal com va veure que feia la seva mare, al Perú.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 02/08/2014 07:15

    Els Sufís de Barcelona

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 03/08/2014 06:15

    Una mirada crítica

    La Drina Ergueta és periodista i fa deu anys que viu a Barcelona. Va venir de Bolívia i amb el temps ha pogut trobar feina del que és la seva professi...

    La Drina Ergueta és periodista i fa deu anys que viu a Barcelona. Va venir de Bolívia i amb el temps ha pogut trobar feina del que és la seva professió. També col·labora amb La Independent, una agència de notícies amb visió de gènere, des d'on té la idea de poder donar al tema de la immigració el tractament que es mereix. La Drina es queixa que els mitjans tracten poc la immigració i, en especial, la dona immigrada, diu que quan apareix hi surt reflectida com una dona victimitzada i, en molts casos, no és així. Explica que, per exemple, les dones bolivianes són les que majoritàriament han iniciat el procés migratori reagrupant després el seu marit. Reclama que la societat catalana accepti que cultures diverses poden conviure plenament i fer que així "tots siguem més feliços".

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 03/08/2014 06:45

    Superacció

    "Superacció" és un bon exemple de com l'esport, i concretament el triatló, pot ajudar joves en risc d'exclusió social. La idea neix d'en Zouhair Zammo...

    "Superacció" és un bon exemple de com l'esport, i concretament el triatló, pot ajudar joves en risc d'exclusió social. La idea neix d'en Zouhair Zammouri, nascut a Catalunya i d'origen marroquí, que va unir en aquest projecte les seves dues passions, la d'educador social i la de triatleta amateur. El triatló els ofereix unes eines --com la superació, el repte, l'autodisciplina o el treball en equip-- que els permeten treballar amb els nois i reforçar les mancances que tenen. Un exemple és l'Alex, que després d'arribar en patera des de Ghana i tenir pànic al mar, ha après a nedar. O en Khalid, que al centre de menors on viu li han notat un canvi d'actitud importantíssim i que, a més a més, ha aconseguit feina de monitor a l'estiu i ha recuperat les ganes d'estudiar.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 03/08/2014 07:15

    Omplint la motxilla

    Només fa dos anys que l'Alexander Hernández, un periodista veneçolà, va arribar a Catalunya, i ja participa activament en l'AMPA de l'escola on estudi...

    Només fa dos anys que l'Alexander Hernández, un periodista veneçolà, va arribar a Catalunya, i ja participa activament en l'AMPA de l'escola on estudien els seus fills. En el capítol, veurem com valora positivament el fet de participar en una organització que no estigui relacionada amb el seu país d'origen, perquè és una manera d'enriquir la seva "motxilla" amb nous coneixements. Les seves ganes de participar i d'aprendre, així com la seva gran implicació en l'AMPA, l'han ajudat a integrar-se i a fer nous amics.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 04/08/2014 06:15

    Joves de cor

    En aquest capítol veurem imatges de dos dels documentals que s'han realitzat dins del projecte Youthme de la Fundació Pere Tarrés, per part de joves d...

    En aquest capítol veurem imatges de dos dels documentals que s'han realitzat dins del projecte Youthme de la Fundació Pere Tarrés, per part de joves d'origen immigrant de cinc països europeus i coneixerem els seus protagonistes. A "L'altra cara de Salt", l'Issam Barahmouni, que va arribar del Marroc fa vuit anys, i l'Ibrahima Ba, que en fa tres que va venir del Senegal, denuncien la imatge negativa de Salt que sovint veuen als mitjans de comunicació, ensenyant un poble diferent a través de la poesia i la música. "Petites victòries" és el documental que ens presenta l'Alham Saha, nascuda a Mataró i d'origen marroquí, la idea del qual és trencar els tòpics sobre la joventut de diferents orígens, centrant-se més en les semblances que en les diferències. L'objectiu és demostrar que la diversitat cultural és una riquesa, i que independentment del seu origen, són l'Issam, l'Ibrahima i l'Alham, tres joves amb ganes de canvis, però també realistes, que saben que encara hi ha molta feina per fer.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 04/08/2014 06:45

    Ral·lis d'integració

    La Flor Andino és la presidenta de la Cambra Internacional de Comerç i Associació Catalano-Equatoriana. Des de l'any passat, l'entitat organitza el Ra...

    La Flor Andino és la presidenta de la Cambra Internacional de Comerç i Associació Catalano-Equatoriana. Des de l'any passat, l'entitat organitza el Ral·li per a la Integració, amb l'objectiu que catalans de tots els orígens es coneguin i comparteixin un dia d'expressions culturals diverses. Per a la Flora, la participació de les persones que han immigrat a Catalunya en la vida cultural, social i política és fonamental perquè la integració sigui de veritat. En aquesta línia, busca la complicitat de les institucions i entitats del seu país, l'Equador, i de Catalunya.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 04/08/2014 07:15

    Diandé Àfrica

    Fa cinc anys que en Mamadou Saliou, un jove senegalès, va arribar sense papers a Barcelona. Les coses no van anar com ell esperava, els somnis de riqu...

    Fa cinc anys que en Mamadou Saliou, un jove senegalès, va arribar sense papers a Barcelona. Les coses no van anar com ell esperava, els somnis de riquesa van topar amb la realitat. Arran de la seva experiència, ha creat Diandé Àfrica, una proposta per millorar l'educació del seu país d'origen traslladant molts dels projectes socials d'aquí cap allà. Mamadou també vol conscienciar sobre la situació real d'una persona immigrada, per això, amb l'ajuda de Sonja Poehlmann, dissenyadora gràfica i audiovisual, han creat una sèrie de documentals per poder-ho debatre amb els estudiants de Senegal.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 05/08/2014 06:15

    Fent voluntariat

    A la Francielle les seves ganes de conèixer món la van portar a Barcelona, on esperava trobar una ciutat oberta i multicultural, una expectativa que s...

    A la Francielle les seves ganes de conèixer món la van portar a Barcelona, on esperava trobar una ciutat oberta i multicultural, una expectativa que s'ha complert. Aquests tres anys a Catalunya han suposat un gran canvi per a ella, perquè valora molt positivament coses quotidianes que abans no podia fer al seu país, al Brasil, com ara caminar sense por i anar a la biblioteca, com fa aquí. A part de treballar i estudiar, també fa de voluntària de suport escolar a la Fundació Comtal, a joves que estan en risc d'exclusió social. Si una cosa té clara és que no deixarà el voluntariat, torni al Brasil o marxi a un altre país, perquè el voluntariat li aporta molt, més del que ella creu que dóna. La Francielle està tan compromesa a ajudar els altres que els dilluns, dia que fa el voluntariat, és el seu dia preferit de la setmana.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 05/08/2014 06:45

    Històries d'un poble

    En Cherif Balde reclama que els seus veïns el coneguin més, que ell és molt més que un noi nascut al Senegal que ha vingut a Catalunya a treballar. Ta...

    En Cherif Balde reclama que els seus veïns el coneguin més, que ell és molt més que un noi nascut al Senegal que ha vingut a Catalunya a treballar. També té cultura, té arrels i sap fer coses com la gent d'aquí. El seu altaveu per expressar aquestes sensacions és el teatre. S'hi va aficionar quan va conèixer la "troupe" del GRAMC, que té un projecte de teatre com a eina d'integració social. Després de dos anys de feina ha nascut "Històries d'un poble", una obra creada a partir de les experiències i els records d'un grup de veïns de diferents orígens de Salt i del barri de Santa Eugènia de Girona.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 05/08/2014 07:15

    Entre gats i gossos

    Fa 22 anys que en Cidio Moreira va marxar del Brasil per fer el doctorat a Catalunya. Després d'un any d'estudis i d'haver conegut la seva parella, va...

    Fa 22 anys que en Cidio Moreira va marxar del Brasil per fer el doctorat a Catalunya. Després d'un any d'estudis i d'haver conegut la seva parella, va decidir quedar-se. Gràcies a la seva empenta i a l'ajuda de les persones que ha conegut aquí, ha posat en marxa una clínica veterinària pròpia. En Cidio s'ha fet seu aquest país, ha après a parlar català i ara ja es considera un ciutadà català.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 06/08/2014 06:15

    Si vols, ja pots

    "Si vols, ja pots" Amb un estil propi a l'hora de posar-se el mocador, sempre combinant colors segons la roba que porta, Asmae Abriouel vol transmetr...

    "Si vols, ja pots" Amb un estil propi a l'hora de posar-se el mocador, sempre combinant colors segons la roba que porta, Asmae Abriouel vol transmetre una imatge diferent de la noia magrebina i musulmana, i reflectir amb força la seva integració. Denuncia que, per portar el mocador, una noia no és menys vàlida per estudiar o treballar, tot al contrari, i demana que per portar el mocador no se la deixi de banda. I per això se supera cada dia des que va arribar, fa 9 anys, a Sant Quintí de Mediona. El primer gran repte va ser treure's el Batxillerat; després, el títol d'anatomia patològica i citologia, i després, el d'experimentadora d'animals. Ara, el seu repte, com el de molts altres joves, és trobar una feina del que ha estudiat. En el capítol també dóna les gràcies a una família molt especial per a ella: va treballar per a ells, just després d'arribar del Marroc, cuidant una àvia de 100 anys, que acabaria sent, per a ella, la seva iaia. Segons l'Asmae, aquesta família li va obrir les portes per fer el gran pas per integrar-se i "acabar sentint-me una més d'aquest país, una catalana".

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 06/08/2014 06:45

    Són bojos aquests catalans?

    Quan va acabar els estudis a Alemanya, Alina Moser es va proposar estudiar l'espanyol, però va conèixer un català i el seu objectiu va canviar. En els...

    Quan va acabar els estudis a Alemanya, Alina Moser es va proposar estudiar l'espanyol, però va conèixer un català i el seu objectiu va canviar. En els dos anys que fa que és aquí ha après català i ha protagonitzat el documental sobre l'ús social de la llengua "Són bojos, aquests catalans?". Amb David Valls, director del documental, s'ha proposat continuar explorant l'ús de la llengua, ara al País Valencià, amb un nou documental, titulat "Què ens passa, valencians?", i completar la trilogia a les Illes. L'Alina ens diu: "Hem de tenir sempre un estat que asseguri que puguem viure en la llengua pròpia del territori, sigui un estat propi català o l'estat espanyol, que ha de procurar protegir la llengua allà on calgui amb tots els mitjans que té. La resta l'ha de fer el parlant."

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimecres 06/08/2014 07:15

    Ajudeu-me

    L'Eliana Freitas és l'autora d'"Ajudeu-me", un llibre on explica la seva experiència migratòria i on es pregunta perquè els catalanoparlants li respon...

    L'Eliana Freitas és l'autora d'"Ajudeu-me", un llibre on explica la seva experiència migratòria i on es pregunta perquè els catalanoparlants li responen en castellà quan ella els parla en català. Quan l'Eliana va venir del Brasil s'imaginava una realitat totalment diferent, i ara està enamorada es confessa enamorada de Catalunya i de la seva llengua. La Júlia i l'Esteve han estat claus en l'aprenentatge de la llengua i perquè seguis fent-la servir, tot i les dificultats que ha trobat pel camí.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 07/08/2014 06:15

    Aturem els rumors

    L'Associació de Veïns de la Maurina de Terrassa ha impulsat una campanya anomenada "Aturem els rumors" amb l'objectiu de frenar les informacions false...

    L'Associació de Veïns de la Maurina de Terrassa ha impulsat una campanya anomenada "Aturem els rumors" amb l'objectiu de frenar les informacions falses sobre els immigrants que viuen al barri. Un centenar de persones han participat en els debats sobre els rumors que afecten la convivència, uns debats que han acabat amb la producció d'un vídeo amb què es vol fer pedagogia sobre les falsedats i llegendes urbanes atribuïdes als immigrants. El Youness, la Paula i el Joan, que han participat activament en aquest procés, ens expliquen com la rumorologia afecta els ciutadans de Terrassa.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 07/08/2014 06:45

    Aprendre i compartir

    Aprendre i compartir són dues de les paraules que més agraden i defineixen Inga Kuleshevich. Va arribar a Barcelona quan tenia 13 anys des d'Ucraïna a...

    Aprendre i compartir són dues de les paraules que més agraden i defineixen Inga Kuleshevich. Va arribar a Barcelona quan tenia 13 anys des d'Ucraïna amb la seva mare. I va començar a aprendre: una nova llengua, el català, una nova manera de fer, un nou context social i cultural... primer a l'institut i després a la universitat, on ha pogut compartir tots aquests aprenentatges amb els seus amics. Durant l'últim any ha hagut d'aturar els estudis i està treballant per poder estalviar els diners que li costa el projecte de final de carrera. Com molts altres joves es planteja el futur fora. Com diu ella, ja ho ha fet un cop i ho tornarà a fer per continuar aprenent i, si pot, després tornar a Barcelona per continuar, també, compartint.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dijous 07/08/2014 07:15

    Sortir de casa

    L'amor va fer que la Sari Ceballos deixés la seva feina de mestra i la seva vida al Perú per venir a viure a la terra del seu marit, a Catalunya. Però...

    L'amor va fer que la Sari Ceballos deixés la seva feina de mestra i la seva vida al Perú per venir a viure a la terra del seu marit, a Catalunya. Però aquí no tot han sigut flors i violes. Encara no ha pogut convalidar els estudis i no pot treballar en una escola. A Manlleu, la ciutat on viu, forma part de Mares Món, una entitat que promou l'acollida de dones nouvingudes. Aquesta implicació amb Mare Món li ha permès ser la coordinadora de Forja, un projecte de l'Ajuntament de Manlleu que acosta la formació en àrees com el català i la informàtica a dones que ho necessiten, i això permet a la Sari continuar en contacte amb la seva professió.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 08/08/2014 06:15

    Mrem-nos en positiu

    Johana Villaraga, pedagoga colombiana que fa set anys que viu a Lleida, va arribar a Catalunya seguint la seva parella catalana. Ara és una de les vol...

    Johana Villaraga, pedagoga colombiana que fa set anys que viu a Lleida, va arribar a Catalunya seguint la seva parella catalana. Ara és una de les voluntàries als tallers de la campanya antirumors "Mirem-nos en positiu", que va engegar l'Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació de Lleida. Els tallers i la campanya en general pretenen combatre amb dades objectives els rumors sobre la immigració més estesos a Lleida. De fet, la Johana considera que pot aportar el seu granet de sorra "per fer aquesta Catalunya més gran i més acollidora".

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 08/08/2014 06:45

    Veus i mirades

    Ly Leap i la seva germana van arribar a Europa fugint de la guerra de Cambodja, l'any 1975. Primer van viure a París, on durant vuit anys no van saber...

    Ly Leap i la seva germana van arribar a Europa fugint de la guerra de Cambodja, l'any 1975. Primer van viure a París, on durant vuit anys no van saber si la seva família era viva o morta. Quan els va retrobar va decidir instal·lar-se a Catalunya, on s'ha dedicat a fer de cuiner. En Ly ha après el català i ara és la seva primera llengua, tot i un primer contacte accidentat que hi va tenir. A més a més, s'ha convertit en un defensor de la llengua i la cultura catalanes i s'ha compromès amb la llibertat del país. Aquests dies, l'Espai Avinyó acull l'exposició "Veus i mirades del català", feta en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua i que recull testimonis de nous parlants, com ara Ly Leap, o com el de Laura Estors, una mallorquina que fa de professora de català.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Divendres 08/08/2014 07:15

    Somnis trencats

    "Somnis trencats" és un documental que recull històries de vida de persones del Senegal que han vingut a Europa amb el somni de treballar, aconseguir ...

    "Somnis trencats" és un documental que recull històries de vida de persones del Senegal que han vingut a Europa amb el somni de treballar, aconseguir un futur millor i poder ajudar la família. El documental, fet des de l'àrea de Cooperació de l'Ajuntament de Vic, on treballa la Montse Bosch, pretén sensibilitzar la societat catalana i informar al Senegal de les dificultats i de les dures condicions de vida d'aquí, on ser una persona nouvinguda no és gens fàcil. L'Ajo Diémé, que viu a Vic amb la seva dona, la Montse, i la seva filla, Mariama, ha estat clau per aconseguir superar les pors dels protagonistes a l'hora d'explicar les seves vivències.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 09/08/2014 06:15

    Famílies col·laboradores

    Conscienciar la gent perquè s'ajudi entre si. El Servei de Famílies Col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona s'encarrega d'organitzar un servei de...

    Conscienciar la gent perquè s'ajudi entre si. El Servei de Famílies Col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona s'encarrega d'organitzar un servei de voluntaris per atendre famílies que, temporalment, no es poden fer càrrec dels fills ni tenen recursos econòmics per pagar un cangur. Gal·la Palau, catalana, que treballa al servei, i Patricia Avilés, xilena, que és voluntària, ens expliquen com aquest servei ajuda a trobar una família voluntària que pugui atendre aquests infants durant unes hores o uns dies.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 09/08/2014 06:45

    Rochy, l'activista

    La Rosa Aldave, o Rochy, va arribar a Barcelona ara fa 24 anys. Va haver de marxar del Perú durant l'època dictatorial de Fujimori i deixar enrere la ...

    La Rosa Aldave, o Rochy, va arribar a Barcelona ara fa 24 anys. Va haver de marxar del Perú durant l'època dictatorial de Fujimori i deixar enrere la seva família i tot el que fins aleshores coneixia. Un cop aquí ha anat fent diferents feines, algunes de responsabilitat, en què ha hagut de demostrar que el seu origen no era motiu per rebre crítiques, unes crítiques que sempre ha callat demostrant que podia fer la feina molt bé. Fa poc més d'un any, la Rochy es va quedar a l'atur. És quan va començar a col·laborar amb el centre cívic de la Ribera de Montcada i Reixac, i quan va entrar en contacte amb un grup de parats de Montcada, fins que ha arribat a ser-ne una peça clau i portaveu de la coordinadora d'assemblees de parats de Catalunya.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dissabte 09/08/2014 07:15

    Xinès d'Olot

    Unes vacances van ser el principi de la vida d'en Jian Sun aquí. Va arribar de la Xina amb dotze12 anys, va quedar-se un any a Andalusia, on treballav...

    Unes vacances van ser el principi de la vida d'en Jian Sun aquí. Va arribar de la Xina amb dotze12 anys, va quedar-se un any a Andalusia, on treballava el seu pare estava treballant, després es van traslladar a Olot, on va viure tres anys, i més tard va venir a Barcelona. Va ser aquí on els seus companys de la carrera d'econòmiques el coneixien pel sobrenom del de "xinès d'Olot" pel seu català. Ara, un cop acabada la carrera, treballa en una empresa de comerç internacional, on el xinès és un valor afegit. Per a en Jian és important donar a conèixer la cultura xinesa. Dóna, dóna classes de xinès i escriu un blog amb la finalitat de trencar amb alguns dels prejudicis que hi haexisteixen.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 10/08/2014 06:15

    Simohamed, l'emprenedor

    "M'he enamorat de Catalunya", reconeix Simohamed. Fa onze anys, al Marroc, va conèixer la seva parella, que és catalana. Junts van decidir començar la...

    "M'he enamorat de Catalunya", reconeix Simohamed. Fa onze anys, al Marroc, va conèixer la seva parella, que és catalana. Junts van decidir començar la seva vida en comú aquí, a Catalunya. Per ell, aquest pas va suposar deixar una bona feina de banquer i venir amb el seu títol de tècnic en Administració i Finances sota el braç. Després de formar-se com a emprenedor durant un any a Barcelona Activa i de passar per diferents feines, Simohamed ha aconseguit fer real el somni de tenir el seu propi negoci. Ara, cada matí, es lleva ben d'hora per tirar endavant la seva empresa, La Flor del Blat, una cafeteria d'Esplugues. Reconeix que el fet d'haver format part de l'esbart i dels Castellers de Gràcia, i, sobretot, haver après el català l'han ajudat a integrar-se i a entendre la societat catalana.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 10/08/2014 06:45

    Lletra de combat

    Amb només 4 anys, el Hanafi el-Kadaoui va arribar a un lloc que desconeixia completament. Va venir a Catalunya amb els seus pares des del Marroc. En a...

    Amb només 4 anys, el Hanafi el-Kadaoui va arribar a un lloc que desconeixia completament. Va venir a Catalunya amb els seus pares des del Marroc. En aquella època, la immigració internacional era molt poc freqüent. Es va trobar en una classe en què era l'únic nen estranger i, moltes vegades, el seu origen va ser motiu de mofa per part dels seus companys. Amb el pas del temps, el Hanafi ha après coses sobre les seves arrels i sobre els canvis socials a Catalunya cap a les persones immigrades. Per això col·labora amb la Cooperativa Integral Catalana, i amb la seva poesia intenta despertar la consciència de la gent perquè les persones no siguin valorades pel seu origen, sinó per la seva condició d'éssers humans amb sentiments, drets i dignitat.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Diumenge 10/08/2014 07:15

    La Recepta

    Amb un peu aquí i un peu allà, així se sent la Yusra el-Kasmi, una noia nascuda a Mataró, filla d'una família emigrada des del Marroc. Amb només 14 an...

    Amb un peu aquí i un peu allà, així se sent la Yusra el-Kasmi, una noia nascuda a Mataró, filla d'una família emigrada des del Marroc. Amb només 14 anys va escriure el seu primer llibre,: "Un disparo a mi adolescencia", una novel·la sobre la guerra palestinoisraeliana. La Yusra és una noia polifacètica:, estudia, fa pràctiques en una clínica i col·labora a Mataró Ràdio. El seu somni és ser metge, però mentre no obté la nota per poder estudiar Medicina famedicina està fent un cicle d'higiene bucodental. La Yusra és un referent per al seu entorn: és una persona lluitadora que no desisteix den els seus objectius, que hi posa tot el seu esforç i la seva paciència per poder arribar-hi. Aquesta, aquesta és la recepta de la Yusra.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 11/08/2014 06:15

    Per mèrits propis

    Per mèrits propis Adel Mechaal per fi ha aconseguit la nacionalitat espanyola al cap de quatre anys de patir els lents tràmits burocràtics. La va dem...

    Per mèrits propis Adel Mechaal per fi ha aconseguit la nacionalitat espanyola al cap de quatre anys de patir els lents tràmits burocràtics. La va demanar als 18 anys, per tenir els mateixos drets que qualsevol català, però no l'ha obtinguda fins fa prop d'un mes, amb 22 anys. Aquesta situació es va agreujar quan va començar a endinsar-se en el món de l'atletisme. Com que encara tenia la nacionalitat marroquina, Adel no rebia cap reconeixement per les seves victòries, i com a atleta estranger no podia optar a cap ajuda. Això ha fet que sempre hagi de compaginar la seva passió, l'atletisme, amb la feina. Ara espera que, un cop obtinguda la nacionalitat espanyola, pugui rebre les recompenses pels bons resultats assolits i pugui, algun dia, dedicar-se a l'atletisme professional.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 11/08/2014 06:45

    Arrels de baobab

    L'Halassane N'Diaye va arribar a Catalunya fa 24 anys, després de conèixer la seva dona, la Montse, una antropòloga que estudiava una ètnia africana a...

    L'Halassane N'Diaye va arribar a Catalunya fa 24 anys, després de conèixer la seva dona, la Montse, una antropòloga que estudiava una ètnia africana a Guinea Conakry. L'Halassane va ser una de les primeres persones immigrades a Sant Cugat. Va decidir muntar un bar, el Baobab, tot i que alguns dels seus amics que ja vivien aquí li aconsellaven que no ho fes, perquè Sant Cugat, llavors, era un lloc poc acostumat a la immigració. Però això no el va fer parar, i el Baobab s'ha convertit en un bar referent i amb clientela fixa al llarg d'aquests anys. L'Halassane, tot i que al començament va estar temptat de tornar al seu país, no ho va fer, principalment per les seves filles. Amb el pas del temps, les arrels del bar s'han convertit també en les arrels de l'Halassane.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dilluns 11/08/2014 07:15

    I ara què?

    Només un dia de feina li faltaria a Ansumana Jawara per poder cobrar la prestació d'atur. Si no aconsegueix aquest contracte, l'Ansumana es planteja t...

    Només un dia de feina li faltaria a Ansumana Jawara per poder cobrar la prestació d'atur. Si no aconsegueix aquest contracte, l'Ansumana es planteja tornar definitivament a Gàmbia, on hauria de superar les crítiques dels que no entendran que torni sense diners. L'Ansumana se sent d'Igualada i n'està molt orgullós; és el lloc on ha fet amics i on ha conegut una llengua i una cultura que l'han enamorat. Ara, però, ha hagut de deixar la ciutat per la falta de feina i per allunyar-se d'un conflicte amb Plataforma per Catalunya.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 12/08/2014 06:15

    Claus per entrar

    Claus per entrar Quines són les claus per entrar a una nova societat? Hasmik Karapetyan ens explica que les petites coses, que formen part de la quot...

    Claus per entrar Quines són les claus per entrar a una nova societat? Hasmik Karapetyan ens explica que les petites coses, que formen part de la quotidianitat, la van ajudar a passar de la realitat armènia a la catalana. Ella va arribar fa cinc anys amb la seva mare buscant noves oportunitats de futur. Coses tan bàsiques com trobar feina, fer amics, conèixer la seva parella o aprendre català la van ajudar a integrar-se amb èxit en aquesta societat. Aquestes són les seves claus per entrar-hi.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 12/08/2014 06:45

    Drets humans

    La por que sentia dia a dia davant les amenaces que rebia per part de grups integristes van fer que la Fátima Ayache marxés d'Algèria ara fa 25 anys. ...

    La por que sentia dia a dia davant les amenaces que rebia per part de grups integristes van fer que la Fátima Ayache marxés d'Algèria ara fa 25 anys. Les seves vivències han fet que s'hagi compromès amb lluites pels drets de les persones i dels pobles, unes lluites que continua mantenint a Catalunya, el seu segon país. Fa uns dies va conèixer un grup de defensors i defensores dels drets humans de cinc països diferents que han explicat les seves històries a 11 municipis. La Fátima ha fet d'acompanyant i de traductora d'un d'ells, la Idagja Lachgare del Sàhara Occidental, i amb ella ha après que no es pot viure amb odi. A més, la Fátima admira els pobles que lluiten, com Catalunya, país al qual se sent molt adaptada i molt agraïda per la seva solidaritat.

    • Subtitols
    • 3alacarta
  • 324
    Dimarts 12/08/2014 07:15

    Lluitadores

    Per a la Jamila al-Hassani, escriure és la manera d'expressar els sentiments i de denunciar les injustícies socials. La Jamila és l'autora de "La llui...

    Per a la Jamila al-Hassani, escriure és la manera d'expressar els sentiments i de denunciar les injustícies socials. La Jamila és l'autora de "La lluita de la dona berber", un llibre en què denúncia la violència de gènere a través de la història de la Samia, una jove marroquina que travessa la frontera per fugir d'un entorn masclista i autoritari. La Jamila, mare de dues nenes, espera que en un futur les seves filles visquin en un món millor. Els seus llibres són la manera d'influir en la societat on viu i de lluitar contra aquesta plaga que és la violència de gènere.

    • Subtitols
    • 3alacarta
 

Servei d'atenció a l'Audiència

 

Enllaços relacionats

 

El programa de la diversitat "Tot un món" mostrarà en la nova temporada exemples de persones i casos que desmenteixen els rumors que corren al voltant de la immigració, a trencar tòpics i a desfer estereotips.

 
 
 

Vídeo destacat

 
  • Actualitat  - 13/07/20146.28

Invertir a l'Àfrica

Invertir a l'Àfrica Saiba Bayo fa uns dotze anys que va venir a estudiar Ciències Polítiques a ...

 
  • RSS
  • Més vídeos
 
 
 
 

Vídeos del programa

  • Tot un món

    Actualitat 

    Els Khan

    Els Khan Kamran Khan combina la seva tasca com a president de la Federació Catalana d'Entitats Pakistaneses amb l ...

  • Tot un món

    Actualitat 

    Fent xarxa

    Fent xarxa Des de fa 10 anys, la xarxa de transmissió de valors i missatges positius de Santa Coloma de Gramenet ...

 
Participa en el programa
 

Més vídeos de divulgacio

  • Els imperdibles

    Afers exteriors 

    Pura vida!

    A l'"Afers exteriors", sobrevolem Costa Rica amb el Miquel Calçada. És un país petit, sense exèrcit, amb una natur ...

  • Batecs de natura

    Sèrie documental 

    Petits caçadors

    L'alimentació és una de les necessitats bàsiques dels animals. Cada espècie s'ha adaptat al consum d'uns o altres ...

 

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.