"Jet lag"
El maig de 1991, cinc joves actrius acabades de graduar a l'Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d'un director que les sol·liciti. Aquesta és la raó que les impulsa a muntar alguna cosa pel seu compte.
Es troben amb Pere Sagristà, que també acaba de graduar-se amb elles, i els proposa llegir el volum "Petits contes misògins", de Patricia Highsmith, publicat per primera vegada el 1977.
Fascinades per la mordacitat i la ironia dels relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l'autora nord-americana. Per a les tasques de producció compten amb un amic comú, Daniel López-Orós, que fins avui s'ha ocupat de la producció executiva de tots els espectacles.
Creen la companyia per presentar en societat els seus "Petits contes misògins" i la bategen amb el nom de T de Teatre, per l'afició de totes elles al te.
Les primeres funcions d'aquest primer espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). El 1994, després de gairebé tres-centes funcions ironitzant sobre la dona, estrenen el seu segon espectacle: "Homes!".
L'espectacle s'estrena al Mercat de les Flors de Barcelona i, gràcies a la resposta del públic, es manté sis mesos en cartell. Després inicien una extensa gira per Catalunya i per totes les ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.
L'agost de 1995 arriben a Madrid per cobrir una vacant de mes i mig en la programació estival, però l'èxit les sorprèn i "Homes!" es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials.
El gener de 1997 els proposen fer les Amèriques. El teatre La Plaza de Buenos Aires acull durant tres mesos les últimes funcions d'"Homes!". La companyia promet estrenar el seu següent espectacle en aquesta ciutat.
I ho compleixen. L'abril de 1998 s'estrena al mateix teatre de Buenos Aires "Criatures, l'última parida de T de Teatre", en què per primer cop són quatre actrius les que trepitgen les taules. Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d'ajudant de direcció. Arriben a Barcelona el setembre i s'instal·len al teatre Poliorama amb gran èxit de crítica i de públic. Emprenen una gira per tot Catalunya.
Al maig del 2000 comencen a gravar per a Televisió de Catalunya una comèdia de situació, ideada per la mateixa companyia i el director de cinema Cesc Gay, que es titula "Jet lag", i que suposa la primera incursió televisiva de T de Teatre.
Es troben amb Pere Sagristà, que també acaba de graduar-se amb elles, i els proposa llegir el volum "Petits contes misògins", de Patricia Highsmith, publicat per primera vegada el 1977.
Fascinades per la mordacitat i la ironia dels relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l'autora nord-americana. Per a les tasques de producció compten amb un amic comú, Daniel López-Orós, que fins avui s'ha ocupat de la producció executiva de tots els espectacles.
Creen la companyia per presentar en societat els seus "Petits contes misògins" i la bategen amb el nom de T de Teatre, per l'afició de totes elles al te.
Les primeres funcions d'aquest primer espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). El 1994, després de gairebé tres-centes funcions ironitzant sobre la dona, estrenen el seu segon espectacle: "Homes!".
L'espectacle s'estrena al Mercat de les Flors de Barcelona i, gràcies a la resposta del públic, es manté sis mesos en cartell. Després inicien una extensa gira per Catalunya i per totes les ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.
L'agost de 1995 arriben a Madrid per cobrir una vacant de mes i mig en la programació estival, però l'èxit les sorprèn i "Homes!" es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials.
El gener de 1997 els proposen fer les Amèriques. El teatre La Plaza de Buenos Aires acull durant tres mesos les últimes funcions d'"Homes!". La companyia promet estrenar el seu següent espectacle en aquesta ciutat.
I ho compleixen. L'abril de 1998 s'estrena al mateix teatre de Buenos Aires "Criatures, l'última parida de T de Teatre", en què per primer cop són quatre actrius les que trepitgen les taules. Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d'ajudant de direcció. Arriben a Barcelona el setembre i s'instal·len al teatre Poliorama amb gran èxit de crítica i de públic. Emprenen una gira per tot Catalunya.
Al maig del 2000 comencen a gravar per a Televisió de Catalunya una comèdia de situació, ideada per la mateixa companyia i el director de cinema Cesc Gay, que es titula "Jet lag", i que suposa la primera incursió televisiva de T de Teatre.
