SANT ANDREU

L'antiga vila de Sant Andreu de Palomar, avui un dels barris més poblats de la ciutat, ha experimentat una transformació urbanística, social i econòmica important. A Sant Andreu encara es pot distingir molt clarament l'antiga vila del nou barri. L'escultor Joan Mora encara se sent molt de poble, fins al punt que ell i molts altres andreuencs, orgullosos de ser-ho, quan van al centre, diuen "que van a Barcelona".

L'estació de Sant Andreu Comtal, metàfora del moviment urbà modern, és el nexe entre les dues realitats, la vila d'ahir i el barri d'avui. Per una banda, les places antigues, les fàbriques dels segles XIX i XX que van donar personalitat a Sant Andreu i, per l'altra, les noves edificacions als barris formats al voltant de Sant Andreu. Barris en procés de canvi constant on el passat i el present ocupen un mateix escenari.


SANT MARTÍ

Els barris del vell municipi de Sant Martí de Provençals s'han construït sobre el delta del riu Besòs. El Poblenou n'és el centre vital. Un barri amb personalitat industrial adaptada als nous temps, un bon exemple de la manera com optimitzar el passat per encarar el futur.

Les deixalles de les fàbriques i la rasa del ferrocarril separaven els barris de Sant Martí del mar. Però l'acceleració urbanística, amb l'empenta dels Jocs Olímpics del 1992, els ha convertit en una de les finestres de Barcelona al mar. Ara, tots els seus habitants miren al mar, entre ells, el dissenyador Xavier Mariscal, un personatge que viu el mar com una font d'inspiració.

Els barris de Sant Martí formen un teixit social i una fesomia en transformació constant, amb un ric passat viu en el record.